Resultats de la cerca
Es mostren 1384 resultats
Consell Nacional de la Democràcia Catalana
Història
Agrupació de partits polítics catalans fundada a Barcelona el desembre del 1945 sota la presidència de Josep Pous i Pagès, tornat de l’exili.
Tingué l’adhesió d’Esquerra Republicana de Catalunya, Acció Catalana Republicana, Unió Democràtica de Catalunya, Unió Catalanista, Estat Català, Front Nacional de Catalunya, Unió de Rabassaires, Moviment Socialista de Catalunya, Front de la Llibertat, Partit Republicà d’Esquerra, Front Universitari de Catalunya i grups de la CNT i de la UGT Reconeixia la presidència de la Generalitat a l’exili, però reclamava llibertat d’acció a Catalunya Actuà com a element coordinador fins a la mort de Josep Pous i Pagès, el 1952
Front Nacional de Catalunya
Política
Organització política creada el 4 de maig de 1940, a l’exili parisenc, com un front català de resistència armada al franquisme.
Coneguda informalment amb el nom de l'Organització , no adoptà definitivament el nom de Front Nacional de Catalunya fins al juny de 1942 Aplegava independentistes i nacionalistes radicals d’ Estat Català , Nosaltres Sols , el Partit Nacionalista Català i la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya encapçalats per Joan Cornudella , que en fou el primer secretari general, Manuel Cruells, Francesc Espriu, Francesc Martínez i Vendrell, Daniel Cardona, Manuel Viusà i Antoni Andreu i Abelló Basava la seva acció en la collaboració amb els aliats durant la Segona Guerra Mundial, confiant que la…
Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya
Museologia
Xarxa del Memorial Democràtic que té per objecte la recuperació del patrimoni i els espais de memòria vinculats als fets històrics esdevinguts en el període comprès entre la Segona República i la lluita antifranquista, passant per la Guerra Civil, la repressió i l’exili.
Creada el 18 de febrer de 2010, agrupa els espais que constitueixen un patrimoni memorial, tangible i intangible, representatiu de la lluita i els conflictes per la consecució dels drets i les llibertats democràtiques, des de la proclamació de la Segona República fins a la Transició Inclou museus i altres centres expositius, patrimoni recuperat in situ trinxeres, búnquers, espais de dol i fosses comunes, etc, camins de memòria rutes de l’exili, camí de la llibertat, etc, llocs i espais de resistència, arxius i centres de documentació, i monuments memorials
exiliarca
Història
Cap polític de les comunitats jueves a Babilònia després de l’exili (s VI aC).
Representava els jueus davant el govern i recaptava els imposts El càrrec fou suprimit pels mogols 1253
La llarga postguerra. 1939-1960
L’exili Museu d’Història de Girona / Museu Memorial de l’Exili
Es presenta el Consell per la República
Al Teatre Reial Flamenc de Brusselles es presenta el Consell per la República, entitat privada impulsada per forces independentistes oberta a la participació ciutadana Té com a finalitats principals construir des de l’exili la legislació republicana i internacionalitzar la qüestió catalana, buscant suports al dret d’autodeterminació de Catalunya i denunciant l’actuació repressiva de l’Estat espanyol El Consell per la República té també com a prioritat aconseguir la màxima unitat possible dins l’independentisme tot i que la CUP se’n desmarca L’acte és encapçalat pel president a l…
Maria Campillo i Guajardo
Literatura catalana
Historiadora de la literatura.
Professora de literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona És una de les principals responsables del Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica CEFID, vinculat a la mateixa universitat Els seus camps de treball se centren en la literatura durant la guerra civil de 1936-39, l’exili i l’obra de Mercè Rodoreda Els que ha dedicat a la guerra han esdevingut referents imprescindibles, especialment el llibre Escriptors catalans i compromís antifeixista 1936-1939 1994 Dels treballs sobre l’exili són especialment rellevants el volum La cultura…
,
proscripció
Dret processal
Dret romà
Entre els romans, anunci públic de la subhasta dels béns d’un deutor.
Més tard, per illació, indicà també la pena d’exili —commutació normal de la pena de mort— amb confiscació dels béns A l’edat mitjana significà l’exili forçós per causes polítiques o la pena capital sense judici previ i l’acte de posar algú fora de la llei o mort civil