Resultats de la cerca

Germà petit de Napoleó I, aquest el casà 1802 amb la filla de la seva muller Josefina, Hortènsia de Beauharnais , i el féu rei d’Holanda Abdicà per desacord amb el blocatge continental i s’exilià a Àustria i a Suïssa

Adepte a la Revolució Francesa, s’exilià a Suïssa en caure el Primer Imperi, i defensà el catolicisme amb tendències místiques Escriví, entre altres obres, Glauben und Wissen ‘Creure i saber’, 1805 i Die deutschen Volksbücher ‘Els llibres populars alemanys’, 1801

Collaborà en la premsa romàntica de Galícia i es destacà per les seves tendències federals Intervingué activament en la revolució gallega del 1846, però, fracassada, s’exilià a Portugal L’any següent s’establí a Madrid i, descoratjat, abandonà els ideals galleguistes

Diputat del Reichstag 1914, formà part de l’assemblea de Weimar, fou ministre de finances 1920 i, nomenat canceller 1921-22, formà un govern amb socialistes i demòcrates Fou també ministre de l’interior 1930-31 S'exilià durant el règim de Hitler

Dirigí el Diari de Mataró 1923-36 S'exilià el 1939 Novellista de caire popular i psicològic, publicà La miserable passió 1926, Excelsior 1927, La llàntia meravellosa d’Aladí 1930 i El basar màgic 1968 Traduí, entre altres, YM Congar i G Papini

Estudià jurisprudència a Roma Inspector general de les duanes pontifícies, el 1847 fou elegit gonfanoner de Spoleto Lluità al Vèneto contra Àustria 1848 Membre de l’assemblea constituent de Roma, s’exilià 1849-60 en caure la república Fou batlle 1870 i diputat de Roma

Fill d’Alexandre I, el succeí sota la regència d’un consell presidit pel seu cosí, príncep Pau Karadjordjevič Major d’edat 1941, el mateix any s’exilià a Londres, en ésser ocupat el país per Alemanya Finida la guerra, Iugoslàvia esdevingué república 1945

Fundà el saint-simonista Le Globe , s’enfrontà a Enfantin i preconitzà un socialisme pacifista El 1845 fundà la Revue Sociale Diputat a l’assemblea constituent i després a la legislativa 1848, s’exilià a la Gran Bretanya 1851-69, bandejat per Napoleó III

Un dels promotors de la revolució del 1848, fou ministre de l’interior del govern provisional i membre de la comissió executiva maig del 1848 Oposat a Lluís Napoleó, s’exilià a Londres 1849, on, juntament amb Mazzini i Kossuth, formà el Comitè Democràtic Europeu

Príncep de Starhemberg Reorganitzà el Heimwehr contra els socialistes Fou ministre de l’interior 1930 i vicecanceller 1934-36 Oposat a l' Anschluss , fou detingut, però pogué evadir-se i lluità contra els alemanys El 1942 s’exilià a l’Argentina, fins el 1955