Resultats de la cerca

Els anys trenta es donà a conèixer com a actor de teatre i de cinema amb la interpretació d’obres de Goethe, Schiller i Shakespeare Treballà a Berlín del 1937 al 1944 i continuà la seva carrera a Lübeck, Zuric i Hamburg, on promogué la creació del moviment Junge Bühne posteriorment escola de teatre Ernst Deutsch Un dels actors alemanys més destacats de la postguerra, destacà com a intèrpret de Jedermann ‘Un qualsevol’, d’Hugo von Hofmannsthal, al Festival de Salzburg 1952-59, del Faust , de Goethe 1957 i del Macbeth , de W Shakespeare 1964 La dècada de 1970 treballà sobretot amb…

El drame lyrique cercà temes que permetessin mostrar conflictes psicològics més íntims i complexos Ch Gounod amb Faust , J Massenet amb Manon i Werther , i E Chabrier amb L’Etoile són els màxims representants d’aquest corrent

Influït per l’Sturm und Drang, adoptà un to popularista i natural en les seves obres Escriví idillis — Die Schafschur ‘L’esquilada’, 1755— i obres teatrals Faust 1776-78, Golo und Genoveva 1775-81 i Niobe 1778

Amb intenció educativa publicà dues antologies líriques, els anys 1881 i 1902, i el 1887 fundà i dirigí a Dresden la revista cultural Der Kunstwart Escriví poesia i algun poema dramàtic, com Faust 1919 i Baal 1920

Marcà la transició del romantisme al realisme Les seves obres més importants són Scherz , Satire , Ironie und tiefere Bedeutung ‘Burla, sàtira, ironia i significat profund’, 1822, Marius und Sulla 1823, Don Juan und Faust 1829 i Hannibal 1834

Deixebla de la seva germana Nadia Gran premi de Roma per la cantata Faust et Hélène 1913 Compongué, amb un estil personal i patètic, Trois psaumes 1916, Vieille prière bouddhique , dos poemes simfònics, cançons, l’òpera inacabada La princesse Maleine , etc

Orfe de pare, fou iniciat en la música per la seva mare Estudià amb Reicha, Halévy i Lesueur i fou premi de Roma 1839 amb la cantata Fernand A Roma conegué la música religiosa italiana i alemanya i féu amistat amb Mendelssohn Tornà a París, i l’amistat amb Lacordaire l’inclinà cap al sacerdoci, però el 1852 es casà amb Anne Zimmermann Per consell de Pauline Viardot compongué òperes, com Sapho 1851 i Le médecin malgré lui 1858, amb la qual inicià la relació amb els seus llibretistes habituals Jules Barbier i Michel Carré, autors del text de Faust 1859, que li valgué fama…

Home liberal, parlamentari i membre de l’Acadèmia Sueca 1878 En poesia, destaca Dikter ‘Poemes’, 1882, i en narrativa, Singoalla 1865, Bibelns lära om Kristus ‘Doctrina de la Bíblia sobre Crist’, 1876, Den siste Atenaren ‘L’últim atenès’, 1895 i la traducció del Faust I 1876

Inicià estudis eclesiàstics, però s’inclinà pel cant i estudià a Barcelona, on debutà Liceu, 1864 Destacà especialment en el paper de Mefistòfil, del Faust de Gounod Cantà per tot Europa fou professor honorari del conservatori de Milà i obrí una escola de cant a Barcelona

Inicià la seva activitat professional acompanyant intèrprets de lieder i, posteriorment, fou professor als conservatoris de Berlín i Stuttgart Influït per Hindemith, escriví més de 200 lieder , les òperes Saul 1928, Der verlorene Sohn 1928, Don Juan und Faust 1950 i Hamlet 1980, diversos ballets i obres corals i instrumentals