Resultats de la cerca
Es mostren 437 resultats
Velia
Història
Nom llatí d’Elea, ciutat antiga de la Magna Grècia, a la costa tirrènica de la Lucània (actualment Castellammare della Bruca, Basilicata), vora la desembocadura de l’Alento i uns 30 km al S de Paestum
.
Fundada pels foceus d’Alàlia vers el 540 aC, adquirí una gran importància econòmica, comercial i cultural després de la destrucció de Síbaris Seu de la famosa escola filosòfica d' Elea , defensà victoriosament la grecitat contra els lucans Conserva restes de monuments grecs, hellenístics i romans
Karl-Otto Apel
Filosofia
Filòsof alemany.
Professor a la Universitat de Frankfurt del Main A partir de l' a priori de la ‘comunitat de comunicació’, i de la filosofia del llenguatge de Wittgenstein, elaborà una síntesi filosòfica — Transformation der Philosophie 1973— amb les aportacions de la fenomenologia, l’existencialisme i l’hermenèutica
Crotona
Ciutat
Capital de la província homònima, a Calàbria, Itàlia.
Port i nucli industrial indústria química i metallúrgica Fundada pels grecs a la Magna Grècia al segle VIII aC, Pitàgores de Samos hi creà una famosa escola filosòfica A partir del segle V aC fou atacada per atenesos i cartaginesos, i, l’any 194 aC, esdevingué colònia romana
Ludwik Gumplowicz
Sociologia
Dret
Jurisconsult i sociòleg polonès.
Professor a Graz, defensà l’existència de grups humans heterogenis en lluita per la supervivència, problema que exposà a diverses obres 1875, 1879, 1883 sobre les races i les nacionalitats Tractà també sobre el dret polític des d’una perspectiva filosòfica 1877, i temes sociològics 1855 i 1899
Iṣḥaq ben Mošé ben Meir ibn Arāma
Literatura
Judaisme
Rabí i escriptor jueu.
Residí un quant temps a Tarragona, Fraga i Calataiud, on obrí escola Famós com a predicador és molt divulgat, entre altres obres seves, un comentari filosòfic al Pentateuc, ' Aqedat Iṣḥaq , en estil homilètic, punt de referència per a l’estudi de la situació religiosa i filosòfica dels jueus del seu temps
Pedro da Fonseca
Filosofia
Cristianisme
Filòsof i teòleg portuguès.
Jesuïta 1548, fou la principal autoritat filosòfica de la seva època Escriví Institutionum dialecticarum libri octo 1567, compendi de la lògica aristotèlica, d’una àmplia difusió, i Comentarii in libros metaphysicorum Aristotelis Stagiritae 1577-1612, on intentà de presentar la doctrina metafísica d’Aristòtil dins un sistema doctrinal al màxim de complet
Eugeni Trias i Sagnier
Filosofia
Filòsof.
Fill de l’advocat i polític Carles Trias i Bertran, l’any 1964 es llicencià per la Universitat de Barcelona, on posteriorment es doctorà en filosofia amb una tesi sobre Hegel El lenguaje del perdón , 1980 L’any 1976 s’incorporà a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura, d’on fou professor d’estètica i composició tècnica, i catedràtic del 1986 a 1992 Aquest any passà a la Universitat Pompeu Fabra, on desenvolupà la resta de la seva carrera acadèmica i on fou catedràtic d’història de les idees Fou membre fundador del Collegi de Filosofia Autor molt prolífic, les seves obres palesen una…
Samuel Ramos
Filosofia
Filòsof mexicà.
Desenvolupà una antropologia filosòfica adreçada a proporcionar les bases per a l’afirmació de la llibertat, la personalitat i la vida espiritual de l’home enfront dels resultats de la civilització Escriví El perfil del hombre y la cultura en México 1934, Hacia un nuevo humanismo 1942 i Estudio de estética publicada el 1963
Claudià Mamert
Filosofia
Cristianisme
Monjo i filòsof.
Seguidor de la doctrina de sant Agustí, fou un dels infiltradors del neoplatonisme en el pensament cristià És conegut per la polèmica que sostingué amb Faust de Riez en defensa de la simplicitat i l’espiritualitat de l’ànima La seva obra De statu animae , escrita el 470, representa la darrera obra filosòfica de la Gàllia antiga
liceu
Història
A l’antiga Grècia, ample camp, apte per a les parades militars, situat a l’est d’Atenes, al peu del Licabet.
El nom provenia del santuari d’Apollo Liceu Pèricles hi fundà un gimnàs, que més tard 335 ac fou la seu de l’escola peripatètica d’Aristòtil Devastat per Filip V de Macedònia i per Sulla, el nom passà a designar pròpiament l’escola filosòfica d’Aristòtil i, amb el temps, els edificis públics en els quals se celebraven exercicis literaris i filosòfics