Resultats de la cerca
Es mostren 11045 resultats
força major
Dret
Esdeveniment extern a la relació jurídica, imprevisible o previst però inevitable, i que eximeix del compliment d’una obligació.
força iònica
Química
Mesura de la intensitat del camp elèctric degut als ions existents en una dissolució.
És expressada per la fórmula u = 1/ 2 Σ c i z 2 i , c i essent la concentració real o molalitat de cada ió i z i la seva valència
força resultant
Física
Vector lliure obtingut sumant els vectors representatius de les forces (dites components) que actuen sobre un sistema físic, pres cadascun d’ells com a vector lliure.
La resultant produeix sobre el sistema el mateix efecte que les forces inicials
camisa de força

Camisa de força
Psicologia
Peça de roba resistent, en forma de camisa, oberta per darrere i amb mànigues llargues tancades, que hom nua a l’esquena d’un malalt mental quan pateix un accés de forta agitació o agressivitat, per tal de subjectar-lo.
força de Cartellà

Vista aèria de la força o Torre de Cartellà, a Maçanet de la Selva
© Fototeca.cat
Història
Antiga força i terme (actualment mas Castellà
) del municipi de Maçanet de la Selva, al límit amb el de Vidreres (Selva).
És esmentada ja el 1079 amb el nom de torre Fellona o Torcafelon , i el 1160 fou cedida pel comte Ramon Berenguer III de Barcelona al vescomte Guerau II de Cabrera La castlania fou donada pels Cabrera als Maçanet, dels quals passà a Bernat de Cartellà el 1213 i, mantinguda la força durant segles a mans de la família Cartellà, acabà prenent-ne el nom El 1702 Felip V de Castella concedí al seu propietari Pere de Cartellà òlim Desbac i de Cartellà el marquesat de Cartellà
força d’inèrcia
Física
Força fictícia F, que per comoditat hom introdueix a l’hora de resoldre certs problemes dinàmics.
El valor d’aquesta força és F = - m a , on a és l’acceleració del punt considerat
la Força Vella

Vista aèria del recinte fortificat de la Força Vella de Girona, presidit per la mola de la catedral amb el passeig arqueològic en primer terme
© Fototeca.cat
Història
Recinte emmurallat de Girona, coincident amb l’emplaçament de la població romana.
De forma triangular, té un perímetre d’uns 800 m i culmina a la banda oriental amb la torre Gironella Els murs, romans, tenen fonaments ibèrics Inclou la seu i dependències eclesiàstiques, a més del palau episcopal Durant la guerra contra Joan II s’hi refugiaren la reina Joana Enríquez i el seu fill, l’infant Ferran, i hi foren assetjats juny-juliol del 1462, però finalment alliberats gràcies a l’ajut de les tropes franceses