Resultats de la cerca
Es mostren 566 resultats
Grup Esportiu SEAT
Esport general
Club poliesportiu de la Zona Franca de Barcelona.
Fundat el 1954 i també conegut com Grup d’Empresa SEAT, reunia els treballadors de la fàbrica automobilística SEAT en activitats socioculturals, recreatives i esportives El 1959 tenia equips d’atletisme, natació, futbol, basquetbol, handbol, hoquei sobre patins, beisbol, esquí, tir, escacs, tennis de taula i pilota Arribà a tenir fins a vint seccions, la majoria de les quals competien en divisions territorials Les installacions foren inaugurades el 5 de juny de 1960 Constaven d’un camp de futbol amb una pista d’atletisme al voltant, una piscina descoberta i una pista poliesportiva també…
Motor Ibérica
Economia
Automobilisme
Empresa dedicada a la fabricació de vehicles.
Tingué factories a la Zona Franca Barcelona i a Mataró Fundada el 1920 com a filial de la Ford, el 1933 en rescatà la participació En 1966-79, fou participada per l’empresa canadenca Massey Ferguson El 1979 l’empresa japonesa Nissan hi adquirí una participació majoritària El 1993, amb una plantilla de 6704 treballadors, tingué uns ingressos 182060 milions de pessetes El maig del 2020 es comunicà el tancament de totes les seves plantes de producció a Catalunya Zona Franca de Barcelona, Sant Andreu de la Barca i Montcada i Reixac, deixant sense feina els 3000…
Gimnàstica Iberiana
Futbol
Club de futbol del barri de la Zona Franca de Barcelona.
Fou fundat l’any 1947 El 1989 esdevingué filial del RCD Espanyol amb el nom d’Espanyol Promeses Posteriorment tornà a tenir entitat pròpia Jugà diverses temporades a preferent territorial i la 2011-12 competí a primera catalana El seu terreny de joc és el camp municipal Eduardo Aunós En l’equip juvenil jugà Canito, posteriorment jugador de l’Espanyol i del Barça
bàvar | bàvara
Història
Individu d’una estirp germànica de la branca dels marcomans, la qual, emigrant de Bohèmia al sVI dC, s’instal·là al territori que coincideix amb l’actual Baviera, on es mesclà amb elements romans.
Al s VII fou sotmesa a la dominació franca
port franc
Construcció i obres públiques
Economia
Transports
Dret fiscal
Port que gaudeix de determinades exempcions o bonificacions de drets de duana, bé d’una manera absoluta o bé amb relació a mercaderies determinades.
Sovint tenen annexa una zona franca La recuperació econòmica catalana, iniciada vers el 1680, determinà la necessitat de l’establiment d’un port franc a Barcelona, per tal d’estimular el tràfic comercial El Consell de Cent deliberà, el 1701, de sotmetre la petició d’un port franc a les corts catalanes, aleshores reunides davant Felip V, que ho concedí L’inici de la guerra de Successió 1705 n'interrompé la realització, però el rei arxiduc Carles III reiterà la concessió i hom construí l’anomenada Casa del Port Franc, fora de les muralles, a l’actual Barceloneta El seu funcionament…
llengua mixta
Lingüística i sociolingüística
Llengua producte de la combinació lèxica, gramatical, fonètica, etc, de dues o més llengües, amb una finalitat bàsica de comunicació en l’àmbit del comerç.
Són llengües mixtes el crioll, la lingua franca i el pidgin-english
Peter Behrens
Arquitectura
Arquitecte alemany, culturalment situat entre el postmodernisme i la primera generació dita racionalista
.
Fou un veritable reformador Fou pintor abans de dedicar-se a l’arquitectura, i conreà les arts gràfiques, amb franca tendència modernista A partir del 1898 fou un dels primers dissenyadors industrials Formà part de la Sezession vienesa, s’enquadrà en el Jugendstil i s’inscriví al Deutscher Werkbund, d’acord amb la seva preocupació per una franca collaboració entre arquitectura i indústria La seva obra més important és la fàbrica per a l’AEG a Berlín El seu art és sovint monumental i neoclàssic, sobretot en el darrer període, com l’ambaixada alemanya a Sant Petersburg…
open field
Agronomia
Tipus de paisatge agrari caracteritzat pels Camps oberts, és a dir, per la divisió geomètrica de les terres en una sèrie de parcel·les allargassades, i per l’agrupament de l’hàbitat rural en pobles.
En vies de franca regressió, s’estén encara per certes regions d’Europa Occidental i Oriental
Leidrat de Lió
Cristianisme
Arquebisbe de Lió.
Fou cridat, a causa del seu prestigi, a la cort de Carlemany, de la qual fou bibliotecari Fou deixeble d’Alcuí de York El 798, quan només era arquebisbe electe de Lió, fou enviat com a missus imperial a Septimània, de primer amb Teodulf d’Orleans, i després sol, per tal de desvincular la seva església de la visigòtica hispana i integrar-la a la franca El 799 anà a Urgell i s’entrevistà amb el bisbe adopcionista Fèlix d'Urgell el convencé d’anar a Aquisgrà per tenir-hi una disputa teològica Fèlix fou obligat a retractar-se, i fou confiat a Leidrat perquè el custodiés Vers el 800…