Resultats de la cerca

Format a Karlsruhe 1873-74 Cunyat de Gauguin Passà temporades a París i a Normandia Dieppe, on formà part —amb Whistler, Sickert, Helleu— d’un grup artístic que gravitava a l’entorn de JÉBlanche Proper a l’impressionisme, fou bàsicament un paisatgista amant dels temes hivernals o fumosos d’Escandinàvia o d’Holanda

Ha fet recerques en química nuclear, física nuclear, radioisòtops amb OHahn, etc El 1953 fou nomenat director del departament de química del Max Planck Institut für Chemie

Net del fundador de la casa Opel, constructora d’automòbils, experimentà durant els anys 1925-30 un motor coet de la seva invenció precursor dels actuals motors de reacció que fou aplicat amb èxit tant als automòbils de prova com a alguns aeroplans de l’època

Estudià cant a Viena amb E Rado i debutà a Graz el 1950 Després d’intervenir en diverses produccions operístiques a Lucerna i Oberhausen, el 1957 fou contractat per l’Òpera de Múnic, on desenvolupà la seva carrera El 1958 es presentà al Festival de Bayreuth, i en anys successius hi interpretà els papers de Loge L’or del Rin , Sigmund La valquíria i Erik L’holandès errant També es presentà amb èxit al Teatro Colón de Buenos Aires, a les òperes de París, Viena i San Francisco i al Covent Garden de Londres Enregistrà Tristany i Isolda sota la direcció de G Solti i el 1985 participà a Múnic…

De família jueva, el 1893 es convertí al cristianisme Estudià a les universitats de Berlín i de Heidelberg i fou professor a l’escola tècnica de Karlsruhe Treballà en el camp de l’electroquímica i estudià els elèctrodes de vidre Investigà també els equilibris de gasos des d’un punt de vista termodinàmic i, juntament amb Carl Bosch, ideà un procés d’obtenció d’amoníac, que posteriorment desenvolupà vers la producció en massa d’adobs Director 1911 del departament de física química del Kaiser Wilhelm Institut precursor de la Max Planck Gesellschaft, durant la Primera Guerra Mundial fou cap del…

Estudià violí i viola a la Munich Academy, teoria musical i direcció orquestral privadament i musicologia a les universitats de Munic, Friburg, Viena i Tübingen, centre aquest darrer on es doctorà el 1929 Fou deixeble de W Gurlitt a Friburg, d’A Sandberger a Munic i de K von Fischer i R Haas a Viena Feu un postdoctorat a la Universitat de Graz 1934 i ensenyà a la Universitat de Tübingen des del 1935 Fundà l’Arxiu Musical de la Regió de Suàbia i fou president de la Societat Mozart d’Alemanya 1951-57 S’interessà especialment pels precursors de WA Mozart i els lligams entre la música barroca i…

Estudià medicina a la Universitat de Heidelberg El seu estudi sobre el mecanisme pel qual, en la contracció muscular, el glicogen es transforma en àcid làctic li valgué, juntament amb AVHill, el premi Nobel de fisiologia i medicina l’any 1922 El descobriment de l’ATP per part de Lohman en el laboratori de Meyerhof els dugué a la teoria de l’acoblament energètic, que explica el bescanvi energètic que s’esdevé en la fosforilació i en l’oxidació El 1940 emigrà als EUA

Pels seus estudis sobre el metabolisme cellular i la descoberta de nous enzims rebé, juntament amb Krebs, el premi Nobel de medicina el 1953

Oficial durant la Primera Guerra Mundial, fou després pacifista convençut Emigrà a França 1932 i més tard als EUA La seva obra versa sobre els ideals d’agermanament i de pau entre els homes Conreà sobretot el teatre, la novella i el discurs, dins el qual cal esmentar Rede an die Deutschen ‘Discurs al poble alemany’, 1948