Resultats de la cerca

Vida Estudià a l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona i treballà en El Noticiero Universal  1961 i com a crític de cinema a Ràdio Barcelona, a la Cadena SER i a  Fotogramas Es dedicà a la publicitat cinematogràfica en les productores Este Films 1962 i Pefsa El 1964 marxà a Madrid contractat per Ocean Films/Joan Subirana, per dedicar-se a la producció i a coescriure guions per a coproduccions, bàsicament amb Itàlia, amb títols com ara El espontáneo 1963, Jordi Grau Els pirates de Malàisia I pirati della Malesia / Les Pirates de Malaïsie , 1964, Umberto Lenzi, i l’emblemàtic Per un…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, membre destacat del Centre Acadèmic d’Escalada CADE durant la dècada dels seixanta Realitzà primeres escalades, amb obertura de vies i ascensions hivernals En destaquen les vies CADE que obrí a la paret de Terradets a l’octubre del 1963 amb Emili Civís, Ferran Abella i Claude Colins o als Diables de Montserrat, el 24 de maig de 1970, amb Xavier Pérez Gil i Ramon Galí, a més d’ascensions al Pedraforca, els Pirineus i el massís de les Calanques Feu diverses ascensions als Alps al massís del Mont Blanc 1962, i les cares nord de les Grans…

El 1951 s’afilià al Centre Gimnàstic Barcelonès CGB, on practicà la gimnàstica artística Posteriorment, exercí d’entrenador i jutge d’aquest esport en l’àmbit estatal Presidí el CGB 1980-85, i durant el seu mandat dinamitzà la secció de lluita i organitzà el Trofeu Gracià Cuesta També presidí la Federació Catalana de Lluita 1983-96, i participà en l’organització de les proves de lluita durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, per la qual cosa rebé una distinció de la federació internacional d’aquest esport També fou distingit amb la placa d’argent al mèrit esportiu 1983 i la medalla…

Fou membre fundador de Marathon Catalunya, així com del Club Orientació Catalunya i de la Federació de Curses d’Orientació de Catalunya, de la qual fou el primer vicepresident Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993

Fou nedador i jugador de waterpolo abans de treballar com a redactor a Mundo Deportivo 1940-74, menys el 1942, que estigué a les publicacions Marruecos i Tetuán Passà al diari 4-2-4 , que dirigí 1975-77, així com Fotoski 1974 Collaborà en les publicacions Destino , Sport i Vida Deportiva , entre d’altres Cobrí vint Jocs Olímpics, tant d’hivern com d’estiu Rebé el Collaret Olímpic i el premi de Mundo Deportivo a la millor divulgació periodística sobre l’esport Fou l’artífex de la introducció de l’hoquei sobre gel, el judo i el tennis professional a Catalunya, i de l’arribada dels Harlem…

El 1942 arribà a Barcelona Concursà en torneigs locals i estatals amb la Societat del Camp de l’Arpa El 1950, el president de la Federació Catalana de Coloms Esportius FCCE demanà la collaboració de les societats per a establir un bon servei d’inspecció, i es feu inspector local i estatal Fou nomenat cap dels inspectors de la FCCE, però continuà competint i també fomentà la columbicultura arreu Creà noves societats com l’Amistat i la Sagrerense, a Barcelona i El Fomento, a Piera, juntament amb Josep Bellver Escrigué articles a Palomos Deportivos , la revista de la federació espanyola Rebé la…

Llicenciat en dret, treballà com a lletrat de les Corts i com a advocat Fou membre fundador de la Federación Popular Democrática 1975-77, juntament amb el seu pare José María Gil-Robles , integrada en la Federació de la Democràcia Cristiana 1977-78 Més tard s’incorporà al Partido Demócrata Popular , i posteriorment passà a militar a  Alianza Popular i al Partido Popular Fou eurodiputat pel Partido Popular 1987-2004 i, entre el gener del 1997 i el juny del 1999, president del Parlament Europeu Presidí la Fundació Jean Monnet per Europa 2009-14

Format al Club Natació Calafell, guanyà el Campionat de Catalunya en classe optimist 1973 i formà part de la selecció espanyola que guanyà el Campionat d’Europa 1976 Posteriorment guanyà el Campionat de Catalunya en classe laser 1983, el d’Espanya en hobie cat 16 1984, la Mediterranean Hobie Fun 1984, 1986 i la Copa d’Espanya de first class 8 2001 Per altra banda, fou director de l’Escola Catalana de Vela, de l’Escola de Vela de la Federació Catalana, director tècnic del Centre Municipal de Vela i director de l’àrea esportiva del Club Nàutic El Balís Collaborà en institucions com la…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del CADE, el GAME i el Groupe Pyreneiste de Haute Montagne Al final dels anys seixanta inicià la seva activitat amb nombroses escalades i obertura de vies, algunes primeres estatals Vinculat als anomenats Barrufets, obrí i repetí vies a Montserrat, Montsec, Oliana, Picos de Europa, Pirineus, Alps i Dolomites El 1986, amb l’ascensió a les Grans Jorasses, completà les anomenades sis parets nord dels Alps Participà en expedicions a l’Annapurna 1974, el Noshaq Hindu Kush, 1975, el Lhotse 1980, l’Everest 1982 i 1985, el Thalay Sagar 1987 i el K2…

Competí representant el Club Verneda de Barcelona i es proclamà subcampió del món 2004, d’Europa 2005, 2010 i dels Jocs Mun-dials 2006 Sempre en la categoria de 77 kg, fou tretze vegades campió d’Espanya en l’especialitat de combat i vuit vegades en duo, fent parella amb Àlex Barrero Ha format part de la selecció estatal i de l’equip català de jujitsu Fou designat esportista d’alt nivell pel Consell Català de l’Esport i Millor Competidor d’Europa 2005 pel Comitè de la Federació Internacional de Jujutsu