Resultats de la cerca
Es mostren 474 resultats
santbernat
Gos santbertnat
Avnerr | Dreamstime.com
Mastologia
Raça de gossos de guarda, d’uns 70 cm d’alçada i d’uns 80 kg de pes, de cos corpulent, orelles caigudes, pelatge espès, ondulat i tacat de roig sobre fons blanc.
També és anomenat gos de Sant Bernat És tranquil i valent Originari del Gran Sant Bernat dels Alps, hom l’ha utilitzat en la recerca de viatgers extraviats a la neu
boç
gos amb boç
Aparell fet de corretges, filferro, vímet, etc., que hom posa al musell de certs animals, com el gos, per impedir-los de mossegar; morrió.
quisso | quissa
Quisso
© C.I.C - Moià
Mastologia
Gos petit.
És un mot emprat sobretot en el llenguatge infantil o també per a cridar un gos petit
pequinès
Gos pequinès
© Fototeca.cat-Corel
Mastologia
Raça de gossos de companyia, d’origen xinès, que són de dimensions petites i tenen el cap massís, el musell curt, ample i arrugat, els ulls sortints, les orelles caigudes i la cua llarga i enlairada.
El pèl és llarg, dur, llis i abundant Pot ésser de qualsevol color, excepte de fetge o albí
cocker
Mastologia
Raça de gos originària d’Anglaterra, d’una alçada d’uns 40 cm a la creu i una llargada aproximada de 65 cm.
És tot ell cobert de pèl suau, dens i lleugerament ondulat Té el musell quadrat, les orelles són amples, penjants i cobertes de pèl El color varia molt en cada exemplar És un gos de caça, però avui dia és més utilitzat com a gos de luxe
animal de companyia
El gos és un animal de companyia
Jeecis | Dreamstime.com
Animal domèstic que amb la seva presència acompanya una persona.
Mary Cassatt
Dona amb un gos , de Mary Stevenson Cassatt
© Fototeca.cat - Corel
Pintura
Pintora nord-americana, s’establí a París el 1870, i des del 1879 s’introduí a través de Degas al grup dels impressionistes, amb els quals exposà el mateix any 1879 i, novament, el 1880, 1881 i 1886.
La seva obra es caracteritza per la delicadesa i el preciosisme, i per la reiteració de temes femenins i infantils Són notables les seves sèries de gravats
Manuel Teijeira Veiga
Manuel Teijeira Veiga amb el seu gos Vigo
ARXIU M. TEIJEIRA
Caça
Caçador esportiu.
Membre de la Societat de Caçadors de Badalona, s’inicià en la competició el 1987 Participa en campionats de les modalitats de sant Hubert i gossos de mostra Fou campió provincial de sant Hubert de Barcelona 2010 i subcampió de Catalunya de gossos de mostra continentals 2012 Guanyà el Campionat d’Espanya de caça pràctica 2009 i la Copa d’Espanya 2010, 2011 Ha participat en dos Campionats del Món i en dues Copes d’Europa
agilitat canina
Portada del núm. 1 de la revista Badegossos (2003)
Federació Catalana d'Agility
Agility
Esport realitzat amb animals basat en l’ensinistrament caní, en què el gos ha de completar un recorregut amb diferents obstacles reglats en ordre seqüencial, en el menor temps possible i amb el menor nombre de penalitzacions.
El resultat en competició es valora en funció de dos paràmetres objectius i fàcilment mesurables el total de penalitzacions, i el temps que es triga a completar el recorregut Tant per al guia com per al seu gos, l’agility contribueix a desenvolupar les capacitats físiques i psíquiques en diversos aspectes rapidesa, habilitat, coordinació, situació espacial, concentració, estratègia i fons físic Poden prendre part tot tipus de races de gos, des dels més petits fins als més grans, atès que els obstacles s’adapten en funció de l’alçada del gos a la creu Els guies poden tenir qualsevol edat, ja…
cadell
cadells
Sebastian Gamboa (CC BY-NC-ND 2.0)