Resultats de la cerca
Es mostren 286 resultats
Cèrber
Mitologia
Gos fabulós, fill de Tifó i Equidna, representat generalment amb tres caps i cua de drac i serps entortolligades al voltant del cos, que guardava l’entrada de l’Hades.
La seva captura fou el dotzè treball encomanat a Hèracles Ha estat representat en heràldica i utilitzat sovint pels cavallers de l’edat mitjana com a cimera
ral d’or de València
Anvers i revers d’un ral d’or de València, moneda creada per Alfons IV de Catalunya el 1426
© Arxiu Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or creada per Alfons el Magnànim el 1426 per la concòrdia entre el rei i els jurats síndics de la ciutat, amb llei de 20 quirats i talla de 2 diners per peça, igual a 96 peces per marc.
Valia 10 sous de diners valencians o rals menuts i s’encunyà durant 10 anys Pel fet de portar a l’anvers la divisa heràldica del rei, eren anomenats timbres
caironat
Heràldica
Dit de l’escut quadrat recolzat sobre un dels angles.
Segons els heraldistes, hauria d’ésser emprat en l’heràldica municipal Aquesta regla és rarament seguida, llevat als municipis del País Valencià i en alguns de Mallorca i del Principat
semicercle
semicercle
Heràldica
Peça ordinària que representa la meitat d’un cercle que surt de tot un flanc de l’escut, el punt màxim d’elevació del qual és l’abisme.
Hom anomena semicercle trevolat el filet que porten algunes àguiles en l’heràldica alemanya i que, sortint de l’arrencada de l’ala i seguint una direcció corba, acaba en un trèvol
rastell
rastell
Heràldica
Moble que representa el rastell d’un castell, format per sis pals (si en té més o menys, cal indicar-ho) agusats a l’extrem inferior amb cinc travesses (sempre una de menys que els pals), clavejat i amb una anella al mig de la travessa superior.
Si va proveït de cadenes que surten dels extrems de la travessa superior i acaben amb una anella cadascuna, cal indicar-ho És molt emprat en l’heràldica anglesa com a cimera i badge
José de Avilés e Iturbide
Heràldica
Història
Militar
Militar i heraldista castellà.
Marquès d’Avilés Tinent coronel de dragons de l’exèrcit de Felip V a Catalunya És autor d’un tractat d’heràldica en dos volums Ciencia heroica reducida a las leyes heráldicas del blasón 1725
salomònida
Història
Nom donat a l’Occident a cadascun dels membres de la dinastia dels negus d’Etiòpia inaugurada per Yekuno Amlad (1270-85), que pretenien descendir de Salomó i de la reina de Sabà
.
La llegenda apareix per primera vegada al Kebra nagast ‘Glòria dels reis’ del s XIV, que els considera descendents de Menelik I, fill de Salomó i de la reina Makoda L’heràldica dels darrers negus ha consagrat la tradició
hidra
Religions de Grècia i Roma
Monstre mitològic de molts caps, tallat un dels quals li’n naixien dos o més.
Criat per Hera a les zones pantanoses de Lerna, a l’Argòlida, la seva mort constituí un dels treballs d’Hèracles En heràldica és representada per una serp de set caps, ales de ratapinyada i potes d’àguila, posada de perfil
Gonzalo Argote de Molina
Filosofia
Literatura
Humanista castellà.
Reuní una collecció de documents medievals i feu l’edició prínceps d' El Conde Lucanor 1575, epilogada pel Discurso sobre la poesía castellana , de gran valor pels texts medievals que conté És autor del tractat d’heràldica Nobleza de Andalucía 1588
griu
Art
Mitologia
Animal mitològic de cap i ales d’ocell rapaç i cos de lleó.
Apareix a l’escultura mesopotàmica i posteriorment ha estat un tema freqüent sobretot en les arts decoratives especialment del manierisme La seva significació resta desconeguda, però hom suposa que originàriament era un símbol de la vigilància i la protecció En heràldica hom el sol representar rampant o també passant