Resultats de la cerca
Es mostren 304 resultats
François de Malherbe
Literatura francesa
Poeta francès.
Els seus primers versos tingueren poc èxit Les armes de saint Pierre , 1587 A París fou presentat a la cort d’Enric IV per Vauquelin des Yveteaux, i fou poeta oficial Diversos reculls de Poésies 1607, 1609 i 1615 l’imposaren com a poeta modèlic La seva doctrina constitueix una ruptura amb la tradició de l’humanisme literari del s XVI i amb la Pléiade Proclamà la puresa del vocabulari poètic i una versificació sotmesa a unes regles rigoroses
Marie Luise Kaschnitz
Literatura alemanya
Escriptora alemanya.
Representant d’un humanisme modern, es basa essencialment en l’antiga tradició literària per a tractar problemes actuals És autora de novelles Liebe beginnt ‘L’amor comença’, 1933 i Elisa 1937 de reculls de contes Das dicke Kind ‘L’infant gras’, 1951, Lange Schatten ‘Ombres llargues’, 1960, Ferngespräche ‘Conferències interurbanes’, 1966 i Eisbären ‘Ossos blancs’, 1972, i poesia Gedichte ‘Poesies’, 1947, Ewige Stadt ‘Ciutat eterna’, 1952 i Gesang vom Menschenleben ‘Cant de la vida humana’, 1974 Són també importants les seves obres radiofòniques i diversos assaigs
Antoni Llull i Cases
Literatura catalana
Retòric.
El 1533 esdevingué beneficiat de la seu de Mallorca Fou preceptor, a Borgonya, dels fills dels senyors de Baume, un dels quals el feu vicari general de Besançon en ser-ne nomenat arquebisbe És autor dels manuals de retòrica Progymnasmata Rhetorica Basilea 1550-51, Praeparatio graeca Basilea 1553 i De oratione libri septem Basilea 1558, el capítol sobre poesia del qual constitueix el primer text de teoria poètica de l’humanisme hispànic que pren com a base la Poètica d’Aristòtil Mantingué correspondència amb Erasme, Pierre de la Ramée i altres filòsofs
Maurice Merleau-Ponty
Filosofia
Filòsof francès.
Professor a Lió 1945-49 i a la Sorbona 1949-52, succeí Louis Lavelle al Collège de France Dedicat de primer a la fenomenologia Structure du comportement, 1941, i Phénoménologie de la perception , 1945, participà amb JP Sartre i Simone de Beauvoir en la fundació de la revista “Les Temps Modernes” 1945 i definí la moral política de l’existencialisme a Humanisme et terreur 1947 Distanciat de Sartre 1953, cercà les vies d’una esquerra no comunista i criticà el marxisme escolàstic a Les aventures de la dialectique 1955
Francesco Squarcione
Pintura
Pintor italià.
Fou considerat introductor de la renovació del primer renaixement florentí a Pàdua, bé que actualment aquest fet és negat per la majoria d’historiadors Les seves obres principals són el Políptic 1449-52 per a la capella familiar de Lione di Lazzara a l’església del Carmine Museo Civico, Pàdua i la Mare de Déu Staatliche Museen, Berlín El seu taller fou un interessant focus d’humanisme —hi aplegà escultures, fragments d’arquitectura de l’antiguitat i motlles d’obres clàssiques—, en el qual es formaren Andrea Mantegna, Pde Cosimo, CTura, etc
Jan Parandowski
Literatura
Escriptor polonès.
Treballà com a lector editorial, publicista i també com a corresponsal a nombrosos països europeus En les seves novelles i assaigs exalta l’humanisme i els valors de la civilització occidental, que projecta també en alguns dels seus llibres de viatges, on descriu una Mediterrània idealitzada Destaquen les seves novelles Dysk olimpijski ‘El disc olímpic’, 1932 i Niebo w płomieniach ‘El cel en flames’, 1935, així com els assaigs Godzina śródziemnomorska ‘Hores mediterrànies’, 1949 Zegar słoneczny ‘Les hores de sol’, 1953 i Petrarka 1954 Des del 1933 fou president del PEN-Club…
Anthony Asquith
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic, un dels més prolífics d’entre els anglesos.
L’elegància de les seves realitzacions i un humanisme típicament burgès, dels quals la formació teatral i el decorativisme foren els principals instruments, el converteixen en el millor exemple del cinema britànic en la cruïlla entre el victorianisme i les generacions de postguerra El seu primer film, Shooting Stars 1927, anà seguit dels èxits A Cottage at Dartmoor 1929, Tell England 1930 i Pigmalion 1938 Durant la guerra contribuí a l’esforç patriòtic del seu poble, i el 1945 donà la seva millor obra, The Way to the Stars
Arkadij Natanovič Strugackij
Literatura
Escriptor rus. Publicà juntament amb el seu germà Boris Natanovič Strugackij (Leningrad, 14 d'abril de 1933 Sant Petersburg, 19 de novembre de 2012).
Un dels principals exponents de la literatura de ciència ficció a l’URSS la ciència, el progrés i l’humanisme constitueixen la temàtica de la seva obra, presentada amb humor i tocs de lirisme Cal remarcar-ne Šest'spiček ‘Els sis llumins’, 1960, Vozvraščenije ‘El retorn’, 1962, Trudno byt’ bogom ‘És difícil d’ésser Déu’, 1964, Vtoroje našestvije marsian ‘La segona invasió dels marcians’, 1967, Piknik na obo> ine ‘Picnic a la vora del camí’, 1972, portada al cinema per A Tarkovskij el 1979 amb el nom de Stalker , i Les 1981
Pere de Benviure
Història
Secretari reial, al servei de Joan I de Catalunya-Aragó ja des del 1380.
En morir el rei 1396 dificultà la presa legal del poder per la reina Maria, muller de Martí I, en negar-se a lliurar-li el testament de què era dipositari, i fou encartat però sembla que no empresonat en el procés obert per ella contra els antics collaboradors de Joan I absolts el 1398 el 1397 figurava novament com a secretari reial Posseí la baronia d’Anglesola pel seu matrimoni amb Constança, filla de Berenguer d’Anglesola Fou armat cavaller el 1399 Fou un bon prosista les seves lletres són d’un gran valor literari influït per l’humanisme
Arnau Fenolleda i Marquet
Història
Secretari reial.
S'inicià com a notari de la cancelleria napolitana d’Alfons el Magnànim, de qui esdevingué secretari, i fou batlle general de Catalunya 1446 Posseïdor d’una considerable fortuna, féu préstecs importants al rei i es dedicà al comerç del blat Fou fet cavaller per Joan II, a qui fou fidel, bé que sempre havia collaborat amb la Biga Molt influït per l’humanisme, tingué amistat amb escriptors italians Lorenzo Valla li dedicà la seva versió llatina de les faules d’Isop i es destacà pel domini del llatí i l’estil retòric dels nombrosíssims documents reials sortits de la seva ploma