Resultats de la cerca
Es mostren 618 resultats
sarriassa
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les aràcies, glabra, de rabassa tuberosa, de 30 a 60 cm d’alt, de fulles hastades, verdes amb taques blanquinoses, grosses i llargament peciolades, d’inflorescències pseudàntiques en espàdix, amb l’eix groc i amb l’espata blanquinosa, i de fruits bacciformes vermells, metzinosos.
Habita boscs de ribera i fondalades humides, a l’Europa occidental i meridional A vegades és conreada en jardins El tubercle ha estat emprat en farmàcia homeopàtica com a expectorant i purgant
trentepolials
Botànica
Ordre de clorofícies de tal·lus heteròtric i de cèl·lules uninucleades, amb plasts discoides, sense pirenoides i amb moltes gotes lipídiques.
Presenten isogàmia i reproducció asexual per zoòspores Són algues epífites o epilítiques, de coloracions ataronjades, que abunden sobretot a les regions tropicals humides Sovint aquest ordre és inclòs en el de les ulotricals
parc natural de s’Albufera
Espai natural
Espai natural protegit de Mallorca declarat parc natural el 1988.
El 1989 fou inclòs en la llista de zones humides emparades pel conveni internacional Ramsar, i el 1991, el parc i part de l’àrea perifèrica foren declarats àrea natural d’especial interès
croococcals
Botànica
Ordre d’esquizofícies unicel·lulars, arrodonides, agrupades en petits grups o en colònies mitjançant l’abundant mucílag produït per gelificació de les membranes.
Les cèllules es divideixen per bipartició, i les colònies, per fragmentació Hi ha colònies irregulars i planctòniques Microcystis o regulars Merismopedia i moltes espècies que revesteixen superfícies submergides o roques i parets humides Glococapsa, Chroococcus
ombròfil | ombròfila
Ecologia
Botànica
Dit de les plantes que necessiten molta pluja, com les de les regions tropicals humides.
prunera
Branques de prunera (Prunus domestica)
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Agronomia
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 10 m d’alt, de fulles el·líptiques, crenades i pubescents en el revers, de flors blanques, en petits ramells, i de fruits (les prunes) comestibles.
Oriünd del Caucas, és naturalitzat a una gran part d’Europa i conreat en diverses zones temperades del món Vol terres fèrtils, humides i amb bon drenatge Les prunes són consumides crues, assecades i en conserva
rata d’aigua
Rata d’aigua
(CC BY 3.0) David Perez
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels rosegadors, de la família dels micròtids, d’uns 16-22 cm de llargada, i fins a 14 cm de cua, amb el cap gros, cos robust i massís.
Habita en planes i valls humides, a les voreres de cursos d’aigua i en aigües estancades, sobretot on hi ha vegetació aquàtica, de la qual s’alimenta És pròpia de França, Anglaterra i la península Ibèrica
rhebok
Mastologia
Artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels bòvids, d’uns 75 cm d’alçària a la creu, banyes molt primes, rectes i curtes (només assoleixen els 2,8 cm), musell allargat, orelles llargues i esveltes, i pelatge lleonat clar.
Habita a les zones muntanyoses i humides, bé en planes amb aigua abundant, bé en els boscs en galeria situats al llarg dels rius i molt a prop dels aiguamolls És molt apreciat per la seva carn, per la qual cosa és molt cercat pels caçadors
avet de Douglas
Avet de Douglas
Jamain (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Arbre de la família de les pinàcies, semblant a l’avet de fulles sempre verdes, d’uns 2-3,5 cm de llargada; les pinyes són d’un bru brillant, pèndules, de 5 a 10 cm de longitud.
En condicions òptimes l’avet de Douglas arriba a tenir fins a 100 m d’alçària, amb un tronc de 12 m de circumferència Es fa en extenses zones de l’oest nord-americà És plantat sovint a les terres humides d’Europa com a arbre forestal
tàvec
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels dípters, de la família dels tabànids, d’aparell bucal picador, que ocasionen picades molestes als bòvids, als èquids, a les tortugues marines, als cocodrils, etc, i, ocasionalment, a l’home.
El tàvec del bou Tabanus bovinus és de color fosc i d’uns 2-2,5 cm de longitud El mascle és inofensiu, mentre que la femella, molt activa a temperatura elevada i amb claror abundant, especialment sobre les epidermis humides, pica els bòvids, els èquids i l’home