Resultats de la cerca
Es mostren 1402 resultats
Satoshi Ōmura
Biologia
Bioquímic japonès.
Es doctorà en farmàcia 1968 i química 1970 a la Universitat Científica de Tòquio Després de dos anys a la Universitat de Yamanashi 1963-65, s’incorporà a l’Institut Kitasato, del qual fou president 1990-2008 Les seves recerques s’han centrat en la identificació de substàncies obtingudes a partir de bacteris amb l’objectiu principal d’elaborar medicaments Un dels seus descobriments principals ha estat la identificació i la seqüenciació del bacteri Streptomyces avermitilis , treballs que posteriorrment William C Campbell utilitzà per al desenvolupament de l’avermectina,…
clivatge
Mineralogia i petrografia
Propietat d’alguns minerals i cristalls de trencar-se, sota l’acció d’un xoc, seguint uns plans determinats, sovint paral·lels entre ells, anomenats plans de clivatge
.
És útil per a la identificació dels minerals
Subur
Ciutat
Nom d’una ciutat de Catalunya, d’època romana, de la qual hom només sap amb seguretat que era a la costa entre Barcelona i Tarragona.
És corrent la identificació amb Sitges, sense cap base documentada
sistema Kidd
Biologia
Sistema eritrocític caracteritzat per la presència de l’aglutinogen Jka, present en una part de la població humana.
Té importància en els estudis d’isoimmunització i d’identificació personal
sistema Kell-Cellano
Biologia
Sistema eritrocític caracteritzat per la presència de l’aglutinogen K o d’un anticòs de gran poder aglutinatiu anomenat anti-Cellano, que és present en una part de la població humana.
Té importància en els estudis d’isoimmunització i d’identificació personal
navegació aèria
Navegació aèria amb sistma incersal INS: abns de l’envol s’introdueix al sistema les coordenades dels punts intermedis de la ruta (punts W); segons les condicions metorològiques (A) o la divició experimentada respecte al rumb fixat (b), el sistema corregeix els paràmetres de vol automàticament
© Fototeca.cat
Transports
Conjunt de tècniques que permeten de determinar en cada moment les coordenades de situació d’una aeronau respecte a un sistema de referència situat sobre la superfície terrestre, independentment d’altres aeronaus, i d’establir el rumb a seguir per a respectar la ruta i el destí escollits.
Hom diferencia la navegació no instrumental o visual VFR , que pot ésser navegació observada identificació de punts sobrevolats i/o navegació estimada complementació amb càlculs horaris, de la navegació instrumental IFR , que pot ésser navegació radioelèctrica posicionament mitjançant identificació de senyals de ràdio emesos des de terra o des de satèllits artificials o navegació autònoma posicionament mitjançant aparells installats exclusivament a bord de l’aeronau La navegació VFR és emprada actualment només en aviació esportiva i, encara així, sol complementar-se amb tècniques IFR l’…
exploració
Electrònica i informàtica
Localització d’un camp particular de dades en un emmagatzematge.
Exigeix de comparar cadascun dels camps amb una norma predeterminada fins a obtenir-ne una identificació
cromatògraf de gasos
Esquema d’un cromatògraf de gasos: 1, bombona de gas portador; 2, vàlvula reductora; 3, vàlvula de regulació fina; 4, cabalímetre; 5, vàlvula de presa de mostra; 6, vàlvula antiretorn; 7, punt d’injecció de la mostra; 8, calibrador del flux de referència; 9, columna; 10, filaments de mesura; 11, filaments de referència; 12, col·lector escalfat; 13, sortida del flux de referència
© fototeca.cat
Química
Aparell emprat per a la separació i la identificació de gasos i líquids volàtils.
Hom injecta la mostra problema dins el corrent de gas portador He, N 2 , Ar, el qual és introduït a la columna plena d’un suport sòlid inert impregnat d’un líquid no volàtil Els components se separen a causa de llurs diferents velocitats de migració, i el corrent que en surt passa a un sistema detector d’ionització de flama, de captura d’electrons, i d’altres El registre del senyal d’aquest detector constituiex la corba d’elució, sobre la qual hom identifica i determina cada component de la mostra
immunoelectroforesi
Bioquímica
Tècnica analítica de separació de les proteïnes del sèrum que consisteix a fer difondre en presència de l’antisèrum les proteïnes separades per electroforesi
.
El resultat és la formació d’uns precipitats que permeten la identificació de més d’una vintena de components