Resultats de la cerca
Es mostren 3204 resultats
trompera
Trompera
Le.Loup.Gris (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta arbustiva dioica, de la família de les efedràcies, de 30 a 60 cm d’alt, de fulles molt reduïdes, de flors masculines en inflorescències ovoides pauciflores, de flors femenines aparellades, i de fruits globosos vermells.
Creix en platges i indrets àrids, a l’Europa meridional
Rota
Municipi
Municipi de la província de Cadis, Andalusia, a la banda nord de la badia de Cadis.
Base naval Aeroport Oleoducte cap a diferents indrets de la Península
firal
Economia
Lloc on es fa la fira.
Ha donat nom a alguns indrets de poblacions catalanes Balaguer, Cardona
heura de terra
Heura de terra
Frank Mayfield (cc-by-sa-2.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de tiges ajagudes o redreçades de 5 a 40 cm, de fulles reniformes o cordiformes, fistonades, i de flors violàcies amb taques porpres.
Creix en boscs i en indrets obagosos, a l’Europa humida
dafne oleoide
Botànica
Petit arbust, de la família de les timeleàcies, de fulles dures i estretament ovades, amb flors blanques, verdes o purpúries, i fruits vermells.
Mediterrani, es fa en indrets rocallosos de les muntanyes calcàries del migjorn valencià
pedrosa
Botànica
Planta herbàcia, d’anual a perenne, de la família de les crucíferes, de fins a 30 cm d’alt, amb fulles ovades o lanceolades, alternes i coriàcies, amb flors purpúries o blanques, en raïm, i amb fruits en silícula alada.
Es fa en indrets pedregosos calcaris, a les muntanyes de l’Europa meridional
quèria
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les cariofil·làcies, pelosa, de 3 a 7 cm d’alçària, de fulles linears, de flors blanquinoses, reunides en glomèruls, i de fruits en càpsula monosperma.
Es fa en indrets àrids, a les penínsules ibèrica, balcànica i de Crimea
trèvol femella
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 15 a 50 cm d’alçària, amb fulles compostes de tres folíols lanceolats i serrats, amb flors petites, d’un groc pàl·lid, arranjades en raïms densos i llargs, i amb fruits indehiscents, penjants, reticulats, glabres i de color gris blanquinós.
Es fa en indrets alterats, a la terra baixa i a la muntanya mitjana
llunetes
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, de 20 a 50 cm d’alçària, de fulles basals oblongues, sinuades i peciolades, i fulles caulinars auriculades i sèssils, de flors grogues en raïms multiflors i de fruits en silícula dídima i amplament cordada.
Creix en camps de conreu i en indrets secs, a la regió mediterrània occidental
vicaris
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les liliàcies, de 30 a 60 cm d’alt, de fulles estretes i de flors blanques, disposades en raïms corimbiformes.
És pròpia d’indrets pedregosos del litoral mediterrani, i també és conreada en jardineria