Resultats de la cerca

Forma part de la indumentària tradicional de la pagesia mallorquina entre els homes es deixà de portar al s XIX, però entre les dones ha perdurat fins al s XX

El nom deriva del general francès Charles de Schömberg, per tal com aquesta peça formava part de la indumentària de l’exèrcit que comandava durant la guerra dels Segadors ~1650

Llegà a la ciutat de Barcelona una important biblioteca sobre temes d’indumentària i d’arts sumptuàries Fundà l’ Escola Massana de Barcelona, dedicada a l’ensenyament d’oficis artístics i belles arts

Reuneix importants colleccions d’objectes etnològics, procedents bàsicament de les comarques del nord de València Tenen especial interès els conjunts d’indumentària, de morters, de ceràmica i de collars de forja Les colleccions de bacines i de ferro forjat són excepcionals

Ingressà a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona el 1876 Reuní una important collecció de ceràmica i d’indumentària catalana antiga És autor d' Ideas sobre el arte para fomentar la afición al mismo en Barcelona 1871 i El arte en la sociedad 1887

Sol actuar en places de toros, sovint en combinació amb toreros còmics La indumentària gira entorn de la caricatura del vestit d’etiqueta El seu recurs principal consisteix a fingir desobediència a les ordres del director Ha fet nombrosos viatges i actuacions arreu del món

D’infant la seva família anà a viure a Barcelona, on cursà estudis d’arquitectura Un viatge als EUA durant els anys d’estudiant el decidí a dedicar-se al món de la moda En tornar a Barcelona, amb el seu germà David, començà a dissenyar camises estampades d’estètica pop que obtingueren un gran èxit Desenvolupà els seus models associat amb l’empresa de confecció Meyba fins el 1996, que juntament amb el seu germà creà una marca pròpia, Custo of Barcelona, posteriorment Custo Barcelona, els productes de la qual obtingueren un enorme èxit als EUA A la fi dels anys noranta s’introduí en la moda…

Els homes el duien sobre la camisa Com a peça de la indumentària femenina no s’esmenta fins a mitjan del segle XVI Durant el segles XVII i XVIII a part del gipó blanc de cotó hi ha constància de gipons femenins confeccionats amb d’altres robes i colors  

Es tatuaven com els indis apatxes de les novelles d’aventures de l’època, d’on prové llur nom Com a tipus característic, l’apatxe s’incorporà a l’art, principalment al ballet , al music-hall i al cinema, tot conservant la indumentària, molt estilitzada, de l’època

Fou modista de l’alta aristocràcia parisenca entre el 1770 i el 1806 Modista privada de Maria Antonieta, això li permeté de fer conèixer les seves creacions arreu d’Europa i exercir una forta influència en el camp del vestir Fou la primera creadora coneguda d’un estil propi en la indumentària