Resultats de la cerca

Formà part del Club Ariel de Barcelona 1961-78 Fou tres vegades campió d’Espanya individual 1956, 1967, 1972, un per equips 1968, cinc en dobles 1959, 1966, 1967, 1970, 1972 i dos en mixtos 1965, 1966 Fou campió de Lliga 1968 Participà amb la selecció espanyola en els Campionats del Món 1957, 1959, 1973 Fou directiu de la federació espanyola, que li atorgà la insígnia de plata, i soci d’honor del Club Ariel

Els requisits per a entrar-hi són ésser catòlic, noblesa centenària del primer cognom, legitimitat i puresa de sang cristiana fins als vuit besavis S'hi admeten les dones Té per cap suprem el comte de Barcelona, i per insígnia una creu de Sant Jordi, carregada amb un escut rodó amb les armes del regne de Mallorca, amb una orla blanca amb el lema Maioricarum Regni Nobilitas amb lletres d’or i somada de la corona reial

Darrer dels abats vitalicis del monestir cistercenc de Benifassà Abat des del 1531, el 1554 cessà en el càrrec arran de l’establiment pel papa d’abats triennals És autor d’un arbre genealògic dels reis de Catalunya-Aragó fins a Carles V el 1526, amb explicacions en castellà Aragonum clara insignia regum , 1541, i d’una Vita Joannis II Aragonum regis Traduí al castellà la regla de sant Benet, que fou impresa en llatí i castellà el 1543

Fou atleta de la UE Sants i del FC Barcelona Fou tres cops campió d’Espanya dels 50 km en ruta 1941, 1943, 1949, a més de subcampió 1944 També fou subcampió de Catalunya en 10 km 1950, 1951 i campió en ruta dels 30 km 1952 Un cop retirat fou jutge i rebé diferents distincions de les federacions espanyola i catalana, com per exemple la insígnia d’or de la Federació Catalana d’Atletisme 1992

Fou subcampiona del món júnior 1984 en vaurien En categoria absoluta, guanyà el Campionat d’Espanya de la mateixa classe 1994 i en creuer 1995 El darrer any també fou subcampiona mundial en creuer Ha publicat diversos llibres relacionats amb l’ensenyament en el camp de la nàutica, com Comencem a navegar La vela lleugera 1989, juntament amb Joan Gelpí Té la insígnia de plata de la Reial Federació Espanyola de Vela i la medalla de plata de la Federació Catalana de Vela

Fundat el 1929, fou constituït en record del manista Mariano Juaristi, àlies Atano III A l’inici fou un referent a Catalunya No disposava d’installacions pròpies i els membres jugaven al frontó Sol y Sombra Posteriorment ho feren als frontons Chiqui, al Principal Palacio, al Colón, al Reina Elisenda i al Bac de Roda, on juga actualment Del club sorgiren jugadors com Juan Medina, Benito Torres i Jesús López Des del 1969 el president és Joan Salvatella, directiu de la Federació Catalana de Pilota

Membre de la Societat d’Exploracions Submarines de Tarragona, destacà com a càmera submarí en la realització de documentals, publicitat, videoclips i reportatges televisius Formà equip amb el seu pare, Josep Lluís, en competicions d’àmbit estatal i internacional de vídeo submarí Guanyà el festival d’Antibes 1996 de cinema submarí, sis Campionats de Catalunya, tres d’Espanya i un Mundial 2005 de vídeo submarí Des del 2009 forma equip amb Jordi Ayala Rebé la insígnia d’or al mèrit esportiu de la ciutat de Tarragona

S’inicià al Joventut de Badalona 1958-62 i passà al Futbol Club Barcelona 1963-70 Fou el directiu responsable de la secció d’hoquei sobre patins del FC Barcelona 1976-80 Durant el seu mandat, amb Josep Lorente com a entrenador, l’equip guanyà quatre Lligues 1977-80, dues Copes del Rei 1978 1979, tres Copes d’Europa 1978, 1979, 1980, dues Copes de les Nacions 1978, 1980 i una Supercopa d’Europa 1980 Rebé la insígnia d’or i brillants del club

Competí com a amateur amb la Unió Ciclista Terrassa fins el 1953 Posteriorment promogué el cicloturisme i la formació de joves ciclistes Formà part de la junta directiva de la Federació Catalana de Ciclisme FCC, i collaborà en l’organització del Campionat del Món 1973, de quatre edicions de la Volta a Catalunya i de diversos finals d’etapa de la mateixa Volta i la Setmana Catalana Rebé la insígnia d’or de la FCC i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991