Resultats de la cerca
Es mostren 637 resultats
Aleksej Nikolajevič Pleščejev
Literatura
Poeta rus.
Fou desterrat a Orenburg com a membre del grup Petraševskij 1849 El poema Vper'od bez strakha i somnenija ‘Endavant sense por ni dubtes', 1846 es convertí en cant revolucionari La seva lírica paisatgística i romàntica inspirà molts compositors importants Čajkovskij, Rubinstein, Musorgskij, etc
Max Dauthendey
Literatura alemanya
Poeta alemany.
La seva poesia del paisatge és impressionista Viatjà per l’Extrem Orient i això li inspirà novelles curtes i contes Escriví poemes Ultraviolett , 1893 Ausgewählte Lieder , ‘Cançons escollides’, 1914, novelles Lingam , 1909 Die acht Gesichter am Biwasee , ‘Les vuit cares del llac Biwa’, 1911 i una autobiografia
Iorgos Drosinis
Literatura
Poeta grec.
Atret pels corrents literaris parnassians, publicà el recull poètic ‘Ιστοì αράχνηϖ ‘Teranyines’, 1880 S'inspirà en el món grec tradicional Ειδýλλια ‘Idillis’, 1883 Dirigí la revista literària ‘Εστια ‘Llar’ del 1888 al 1898, i conreà també la novella Escriví poesia elegíaca amb versos harmoniosos i musicals
Peer Gynt
Música
Personatge d’una llegenda noruega que inspirà, en part, el cèlebre drama homònim d’Ibsen
.
És un caçador solitari que troba al bosc un trol gegant esperit del bosc, al qual dóna mort, i a partir d’aquest moment adquireix la facultat d’escoltar veus misterioses que l’acompanyen en les seves aventures prodigioses En l’obra d’Ibsen, representa la debilitat i la inconsistència de l’home desdenyós de les virtuts modestes i la felicitat idíllica quan està mancat d’una ferma voluntat ideal Edvard Grieg compongué la música d’aquest drama 1876 i, posteriorment, n'extragué dues suites orquestrals 1888 i 1891, d’un gran lirisme
deuteronomista
Bíblia
Dit de la tradició bíblica que donà forma al llibre del Deuteronomi
.
La tradició deuteronomista, originària de Samaria, arribà al regne de Judà l’any 721 aC amb els emigrants del regne del nord, Israel Ultra el llibre del Deuteronomi , aquesta tradició inspirà la redacció dels llibres de Josué , de Samuel i dels Reis , com també les reformes del de Nehemies
Atharva-veda
Recull poeticoreligiós de l’Índia, el quart i darrer Veda
(bé que no sempre és admès en aquesta inclusió).
Relacionat amb el Rig-veda , en el qual s’inspira sovint, el sànscrit en què és escrit és, però, menys complex i més modern Aplega pregàries, fórmules màgiques, especulacions simbòliques, etc, i inclou, entre d’altres, l' Himne a la terra , una de les peces mestres de la literatura antiga
Francesc Brousse
Filosofia
Literatura
Professor de filosofia i escriptor.
La seva poesia s’inspira molt en la metafísica hindú Rama aux yeux de lotus bleu 1952, L’éternel reflet 1963, Vertiges et voltiges 1970 Com a filòsof i exegeta publicà Lamennais et le christianisme universel 1963, Les clés de Nostradamus 1965 i Les secrets ésotériques de la Bible 1968
Bernhard Severin Ingemann
Literatura danesa
Poeta i novel·lista danès.
La seva novella, històrica i popular, s’inspira en WScott, com en Valdemar Seier 1826 i Erik Menveds Barndom ‘La minyonia d’Erik Menved’, 1828 Pel que fa a la poesia, reeixí a crear una de les obres més importants del Romanticisme danès amb el poema èpic Holger Danske ‘Holger, el danès’, 1837
Pompeu Trogus
Historiografia
Historiador llatí.
Autor d’obres botàniques i zoològiques utilitzades per Plini el Vell, és conegut per les seves Historiae Philippicae , història universal en quaranta-quatre llibres Independent de la tradició patriòtica romana, s’inspira en Timàgenes d’Alexandria L’obra s’ha conservat en l’epítom que en féu Marc Junià Justí al segle III
Taís
Cristianisme
Jove cortesana d’Alexandria que, segons la tradició i les Vitae Patrum, convertida i redimida per Pafnuci, visqué els seus darrers anys en el recolliment i en la pietat i morí en olor de santedat.
La seva figura, més o menys llegendària, esdevingué molt popular a l’edat mitjana per obra de Roswita, Marbode i diversos poemes francesos dels s XII i XIII Posteriorment inspirà, entre altres obres, la novella homònima d’Anatole France 1890 i el drama musical de Massenet, estrenat a l’Opéra de París el 1894