Resultats de la cerca

Fill de Juan de la Cierva y Peñafiel , havent estudiat a l’escola d’enginyers de camins i obtingut el títol de pilot d’aviació, el 1916 entrà a l’escola d’aviació civil de Getafe Madrid, on s’especialitzà en els estudis aeronàutics com a projectista i constructor Des d’un principi s’interessà pels problemes de la sustentació aerodinàmica a baixes velocitats, qüestió no resolta pels avions tradicionals i que havia provocat nombrosos accidents El 1923, després de diversos assaigs infructuosos amb quinze models diferents, l’ autogir s’enlairà per primera vegada a l’aeròdrom de Getafe Un any més…

Autodidacte, el 1863 començà a treballar com a operador telegràfic a la Western Union Telegraph Company, estudiant i experimentant durant els seus lleures El 1868 enregistrà la seva primera patent, un aparell enregistrador per a les votacions Els anys immediatament subsegüents dissenyà un teletip i perfeccionà el sistema del telègraf automàtic Collaborà amb Christopher L Sholes en la construcció de la primera màquina d’escriure , i aconseguí que el telèfon de Bell adquirís una aplicació pràctica generalitzada en incorporar-hi el micròfon de carbó 1877-78 El 1876 installà a Menlo Park Nova…

Vers el 1830 deixà la feina d’assistent químic i el 1832 s’installà a la seva ciutat com a orguener Enginyà la manera de solucionar els problemes de la tracció mecànica, amb la ventallola articulada i l’aplicació de sistemes pneumàtics abans, Joseph Booth ja n’havia fet temptatives A París 1839 construí un mecanisme que porta el seu nom, la màquina Barker N’obtingué una patent francesa, i aviat fou adoptat per Cavaillé-Coll i després en tots els grans instruments Vers el 1860 s’interessà pel sistema de transmissió elèctrica El 1862 aconseguí una patent compartida amb Albert Pechard Retornà…

Vida D’origen italià, el 1920 entrà com a director literari a la distribuïdora cinematogràfica Miguel de Miguel, en la qual realitzà l’adaptació al castellà de Quo Vadis 1924, Arturo Ambrosio i Gabriele D’Annunzio També treballà com a director artístic i redactor de rètols d’Exclusivas Diana 1927, que fou la primera empresa espanyola que subtitulà films sonors, amb obres pioneres com ara El cantor de jazz The Jazz Singer , 1927, Alan Crosland i L’arca de Noè Noah’s Ark , 1929, Michael Curtiz i Darryl F Zanuck Sempre amatent a tots els avenços del sonor, construí i patentà el 1929 el…

Format a la Reial Acadèmia de les Belles Arts de València, tingué com a influències principals Antoni Fillol i Granell i Joaquim Sorolla, amics seus Fou cofundador del Cercle de Belles Arts de València, on ocupà diversos càrrecs fins el 1914 De les seves obres sobresortiren el modelat de l’escultura Aquilles, premiat a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid 1907 També destaquen nombrosos bustos Sorolla, 1900 Émile Zola, 1902 i altres escultures, com ara  La mà de Sorolla 1930 Des del 1914 fou professor de modelat, dibuix i escultura a l’escola de Llotja de Barcelona, i el 1935 en fou…

Serví a la marina durant la Segona Guerra Mundial, en la qual fou destinat als sistemes de comunicació naval, i posteriorment a missions de combat aeri Després de la guerra, començà a treballar com a reparador d’aparells elèctrics i electrònics i, al mateix temps, estudià a la Universitat de Cornell i més tard a la de Buffalo, on l’any 1951 es graduà en enginyeria elèctrica Professor assistent en aquesta universitat, l’any 1956 accidentalment descobrí una forma d’emetre pulsacions elèctriques mentre construïa un oscillador per a enregistrar els batecs del cor, cosa que li donà la idea d’…

Teòric de l’aerodinàmica, inventà i construí diferents tipus d’helicòpters, el primer dels quals funcionà combinat amb un baló d’hidrogen 1921 Durant els anys 1923 i 1924 féu proves satisfactòries amb el seu helicòpter de quatre hèlixs sustentadores i un motor Rhone de 120 HP

Descobrí la densitat màxima de l’aigua i inventà la bomba de mercuri per a produir l’alt buit i el tub que duu el seu nom

Contribuí de forma decisiva al desenvolupament del motor d’explosió per a automòbils Patentà un motor de gasolina de 4 cicles i 4 cilindres 1891 i inventà l’encesa per magneto

Fou director tècnic a la Gasmotorenfabrik Deutz de Colònia, on fou construït el motor de gas de quatre temps de velocitat regulable El 1883 fundà un taller experimental a Cannstatt, on desenvolupà l’estudi d’un dels primers motors de combustió interna, que era el primer en què hom emprava gasolina com a carburant Daimler l’acoblà successivament com a giny propulsor a una bicicleta 1885, a un vehicle de quatre rodes 1886 i a una barca Patentà un bon nombre de perfeccionaments mecànics relacionats amb l’automoció, entre els quals un carburador i un filtre L’any 1890 fundà la Daimler Motoren…