Resultats de la cerca

Procedent del Sant Feliuenc Futbol Club, formà part del Martinenc Futbol Club des del 1925, on compaginava els dos esports Fou dues vegades campió de Catalunya de bàsquet, i formà part de la primera selecció catalana, que capitanejà en el partit jugat davant de l’Hindú Club de Buenos Aires 1927 Abandonà el bàsquet en ser considerat esportista professional per la federació catalana, i continuà jugant a futbol al Martinenc

Comença servint el jugador que no disposava del servei el seu rival serveix el segon i tercer punts i després cadascun dels jugadors ha de servir alternativament dos punts consecutius i canviar de pista a cada 6 punts, fins que un d’ells hagi guanyat 7 punts i l’altre menys de 6 Si hi ha empat a 6 punts, hom continua jugant fins que l’un aconsegueixi dos punts de diferència sobre l’adversari

Fundat el 1969, començà jugant amb un equip sènior femení i un júnior masculí L’equip masculí assolí el campionat provincial 1971, 1974 El 1980 ascendí a categoria territorial i s’incorporà com a secció de bàsquet del Casal Montblanquí L’any 1987 creà l’escola de bàsquet i el 2004 es constituí com a Associació Esportiva Montblanc A l’abril del 2010 recuperà el nom original Disposa de nombrosos equips en categories inferiors

Començà el 1940 jugant com a defensa a la Unió Esportiva Lleida Passà pel Girona i el Mallorca, i la temporada 1946-47 fitxà per l’Alcoià, amb el qual debutà a primera divisió la temporada següent, en què jugà 23 partits Després passà al Valladolid i el Múrcia, també a primera divisió, i al Cartagena, el Lleida 1952-53 i el Constància d’Inca, on acabà la seva carrera el 1957

Començà jugant al Júpiter i la temporada 1934-35 ingressà al Club Esportiu Europa on jugà tres temporades i, acabada la Guerra Civil Espanyola, en l’edició 1939-40, jugà al Futbol Club Barcelona, amb el qual disputà 13 partits Actuava de mig i seguidament jugà cinc temporades amb el Deportivo de la Corunya a primera divisió 1941-45 i una amb el Sants 1947-48 Jugà tres vegades amb la selecció catalana

Alumne de Sorolla El 1911 guanyà una pensió per a l’Academia Española de Bellas Artes de Roma i el 1913 viatjà per Europa Dins un espectre colorístic ampli, conreà el paisatge, el retrat i l’interior, amb figures jugant amb els efectes naturals de la llum dins un concepte a mig camí entre l’academicisme i el postimpressionisme El 1974 l’ajuntament de València li dedicà una exposició d’homenatge pòstuma

S’inicià al CE Volley Lleida, on coincidí amb el seu germà Jordi Jugant en la posició de lliure, aconseguí la Lliga FEV i l’ascens a la Superlliga 2004 El 2005 passà al FC Barcelona, on aconseguí l’ascens a la màxima categoria estatal 2008 i la Copa Príncep d’Astúries 2008 Abandonà el club el 2011 Fou internacional amb la selecció espanyola i també formà part de la selecció catalana

S’inicià al CP Tordera, amb el qual debutà a la divisió d’honor la temporada 1992-93 En 1994-95 jugà al CHP Blanes, després tornà al Tordera, la temporada 1998-99 jugà en el CE Noia i la de 1999-2000 fitxà pel Liceo de la Corunya, amb el qual guanyà la Lliga europea 2003 Acabà la seva carrera jugant dues temporades en el CEE gallec a primera divisió També guanyà la Copa Llatina sub-23 1996

Es formà a les categories inferiors del Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona Jugà la seva primera temporada com a sènior a l’Almacelles 2005-06 Retornà al club tarragoní 2006-11, i debutà a la Superlliga jugant en la posició de central El 2011 fitxà pel Club Voleibol Zaragoza, i fou semifinalista de la Copa del Rei En vòlei platja fou tres cops campió de Catalunya universitari fent parella amb el seu germà Carles

Davanter, jugà al Reial Club Deportiu Espanyol 1998-2006 procedent de Vélez Sarsfield de Buenos Aires, on havia guanyat quatre Lligues, una Supercopa, una Recopa, una Copa Libertadores i la Copa Intercontinental Amb l’equip blanc-i-blau, disputà 152 partits a primera divisió i guanyà la Copa del Rei 2000 La temporada 2003-04 fou cedit al Tenerife, i el 2008 es retirà jugant al Castelldefels Fou internacional pel seu país d’origen en 3 partits