Resultats de la cerca

Erigida en congregació per Gregori XIII 1575, les seves constitucions foren confirmades el 1612 per Pau V El fundador no volgué fundar cap congregació jeràrquica i centralitzada, de tipus clàssic, sinó una congregació de sacerdots seculars, units entorn del fundador sense cap altre vincle que la caritat i l’apostolat de cara al poble cristià, basat en obres de misericòrdia, predicació, confessió, música sagrada i el foment de la pietat popular Les fundacions posteriors no tenen cap dependència jurídica de la de Roma, sinó que són regides independentment per un prepòsit, sense…

Des de temps antic s’havia significat pel signe de la revolta Ibn Ḏī-l-Nūn, 890 Els seus membres instauraren una taifa a Toledo 1036-85 quan desaparegué el califat de Còrdova Aquest regne, sotmès a pressions considerables per la seva privilegiada situació geogràfica, restà esgotat per la conquesta cristiana i la gelosia dels veïns musulmans El darrer sobirà, al-Qādir, abandonà la ciutat a Alfons VI de Castella i assolí el govern de València, malgrat l’actuació del comte Berenguer Ramon II de Barcelona i gràcies a les forces del Cid

Situació i presentació Comprèn tot el sector occidental de l’altiplà del Cabrerès, al sector NE de la comarca, a tocar de terres garrotxines, des de la serra de Cabrera i d’Aiats fins al sector de Sescorts amb la Plana de Vic Limita al NW amb Sant Pere de Torelló, al NE amb la Vall d’en Bas, a l’E amb Rupit i Pruit, al S amb Tavertet i les Masies de Roda i a l’W amb Manlleu i Torelló L’altitud oscilla entre els 1296 m de la serra de Cabrera i els 474 m partint de la vora del Ter Drenen el terme un nombre important de rieres, entre les quals es destaca la riera de Sant Martí, a la qual va a…

Al voltant del castell enrunat i de l’església de Santa Maria romànica es formà el nucli del poble L’església, traspassada el 1438 la categoria parroquial a Sant Gil de Torà, esdevingué santuari de la Mare de Déu de l’Aguda La situació del llogaret damunt mateix de Torà i de la carretera d’Igualada a Ponts ha fet que hagi esdevingut posició fortificada en totes les crisis bèlliques

És situada a la costa platja de l’Almadrava , al S de l’Hospitalet de l’Infant, entre el coll de Balaguer i el cap del Terme, al límit del terme de l’Ametlla de Mar Hi era parada antigament una almadrava Modernament s’hi han edificat xalets i urbanitzacions

Situació i presentació El terme municipal de l’Armentera, de reduïda extensió 5,6 km 2 , és situat a la plana alluvial empordanesa, a 2 km de la mar i a la dreta del Fluvià, fins a tocar la riba esquerra del Fluvià Vell, antic curs d’aquest riu que abans desembocava prop de Sant Martí d’Empúries, amb el qual enllaça el rec del Molí de l’Armentera i el rec del Molí de l’Arbre Sec El terme no arriba a tenir sortida a la mar malgrat la proximitat a l’extensa platja del golf de Roses Limita al N i l’E amb el terme de Sant Pere Pescador, del qual el separen el Fluvià, el rec del Molí i el Fluvià…

Hi predomina el terreny pla, amb algunes ondulacions suaus cobertes de conreus de secà o de pinedes La major part del sòl dedicat a l’agricultura és de regadiu 200 ha conreus herbacis cebes, blat de moro i hortalisses i arbres fruiters tarongers i pereres Al secà 120 ha predomina la vinya, seguida dels garrofers, ametllers i oliveres L’economia ha aconseguit una gran diversificació, base del notable creixement demogràfic s’ha triplicat entre el 1960 i el 1981 a part l’agricultura, s’hi han desenvolupat diverses indústries de la fusta —xapes, taulers i…