Resultats de la cerca
Es mostren 275 resultats
Ferdinand Buisson
Educació
Història
Política
Pedagog i polític francès.
Inspector i més tard director d’ensenyament 1879, collaborà en la reorganització de l’ensenyament primari públic duta a terme per Jules Ferry Creà les escoles normals superiors, per a la formació d’inspectors i professors, i la càtedra de Science de l’Éducation 1896, de la Sorbona, i dirigí la “Revue Pédagogique” i el “Dictionnaire de Pédagogie et d’Instruction Publique” 1882-89 i 1911 A més, escriví La religion, la morale, et la science dans l’éducation contemporaine 1912 Fou elegit diputat radical-socialista de París 1902-24 i president de la Lliga dels Drets de l’Home Defensà l’ensenyament…
Scipió i Aníbal
Literatura catalana
Traducció de l’Africa de Francesco Petrarca, feta per Antoni Canals entre els anys 1399 i 1410, i dedicada a Alfons, duc de Gandia.
Desenvolupament enciclopèdic Al pròleg, Canals menteix en assegurar que tradueix dels Ab urbe condita de Tit Livi, lectura de moda en els cercles cortesans del moment Reclamat per un públic laic encuriosit per obres llatines de temàtica cavalleresca i clàssica que no podien entendre a la perfecció, el traductor vulgaritzà el colloqui que tingueren els dos generals protagonistes abans de la batalla de Zama, la mateixa batalla i la fi de la vida d’Aníbal amb el seu suïcidi exemplar, i ofereix una reflexió moral sobre la variabilitat de la fortuna i la necessitat de creure en la…
Francesc Ferrer i Guàrdia
Francesc Ferrer i Guàrdia
© Fototeca.cat
Educació
Filosofia
Pedagog i pensador.
Empleat ferroviari, republicà i afiliat a la francmaçoneria des del 1883, s’exilià a París el 1885, i hi feia classes particulars de castellà hi romangué fins el 1901, i establí contacte amb els progressistes de Ruiz Zorrilla i amb la francmaçoneria francesa dins la qual aconseguí el grau 31 Acabat tumultuosament el seu primer matrimoni amb Teresa Sanmartí, catòlica, el 1899 s’uní amb una professora racionalista francesa, Léopoldine Bonnard De nou a Barcelona, influït sobretot per les teories educatives de Paul Robin, el 1901 creà l' Escola Moderna gràcies a l’herència rebuda de Jeanne…
questor
Història
Dret
Religiós, eclesiàstic o laic que feia acaptar per a una obra pia o de beneficència.
mariscal del conclave
Cristianisme
Dignitari laic de la cort pontifícia que té a càrrec seu la custòdia del conclave.
Al s XIII aquest càrrec fou concedit amb caràcter hereditari als Savelli, i el 1712 passà als Chigi
absolutisme
Política
Sistema polític en què el governant o la institució que exerceix les funcions de govern no té limitacions de tipus jurídic.
Bé que no sempre ha adoptat formes monàrquiques, la forma més usual de l’absolutisme ha estat la monàrquica, com la dels segles XVII i XVIII No hi ha un cos unificat de doctrina de l’absolutisme Hobbes, el pensador més important d’aquest corrent, basà la seva concepció sobre un individualisme laic i utilitari i una concepció pessimista de la condició humana, que ve a justificar la necessitat d’un ordre polític per submissió Bossuet fonamentà l’altre corrent important de l’absolutisme en la tradició i en la providència Amb l’accessió del liberalisme, aquest corrent remarcà l’…
Ramon Sugranyes i de Franch
Educació
Cristianisme
Dirigent catòlic i professor.
Fill de Domènec Sugrañes i Gras Llicenciat en dret i en filosofia per la universitat de Barcelona 1933, durant la Segona República formà part del moviment catòlic de renovació de l’ensenyament, fou secretari del Patronat de la Universitat Autònoma 1933-34 i collaborà a El Matí Exiliat l’any 1936, des d’aquest any fins al 1939 estudià al Sacro Cuore de Milà i participà en el comitè que treballava per la pau civil a Espanya L’any passà a residir definitivament a Suïssa i des del 1944 ensenyà llengua i literatura hispàniques a la Universitat Catòlica de Friburg Fou president de Pax Romana ,…
Escoltes i Guies de Mallorca
Associació escolta laica fundada a Mallorca el 1979.
L’entitat nasqué arran d’una escissió, l’any 1975, del Moviment Escolta i Guia de Mallorca, inserida dins l’escoltisme catòlic, per discrepàncies en aspectes com el tractament de la religió, la coeducació i la democràcia interna del collectiu Entre el 1977 i el 1978 aquest collectiu fundà l’associació Escoltes de Mallorca, que no registrà els seus estatuts fins el 1979, amb Josep Quevedo i Garcia com a president Els anys vuitanta era formada pels grups Gabriel Alomar i Villalonga, Nuredduna i Club d’Esplai de Son Gotleu El 1995 l’entitat entrà a la Federación Española de Guidismo, que forma…
Jacques Maritain
Filosofia
Filòsof francès.
Deixeble de Bergson, es convertí al catolicisme 1906 sota la influència de Léon Bloy Professor de l’Institut Catholique de Paris des del 1914, durant la Segona Guerra Mundial fugí als EUA, on fou professor a Princeton en 1945-48 fou ambaixador de França al Vaticà Representant de la neoscolàstica, especialment del neotomisme, es proposà d’establir una metafísica cristiana, ontològicament fonamentada, en oposició a l’idealisme modern, que servís per a les qüestions teòriques i pràctiques De les seves nombroses obres, algunes de les quals tingueren repercussió en el …
Església Evangèlica Espanyola
Branca del moviment protestant que es desenvolupà a l’Estat espanyol durant el segle XIX.
Els seus dirigents es reuniren a Madrid 1872, acordaren de formar un cos eclesiàstic comú a tots llevat dels baptistes i dels germans, que designaren Iglesia Cristiana Española , i adoptaren la litúrgia presbiteriana El 1880 s’hi produí un cisma Joan B Cabrera, d’acord amb les jerarquies eclesiàstiques d’Irlanda, provà d’introduir-hi el ritu episcopal, però només el seguiren algunes petites parròquies, les quals des de llavors s’anomenaren Iglesia Española Reformada Episcopal , i ell n'esdevingué el primer bisbe consagrat La Iglesia Cristiana Española canvià, el 1886, el seu nom pel d'…