Resultats de la cerca
Es mostren 110 resultats
William Whewell
Biologia
Filosofia
Filòsof i naturalista britànic.
Professor de mineralogia 1828-32 i de filosofia moral 1838-55 a Cambridge, modificà l’empirisme tradicional en destacar una activitat a priori de l’esperit en la reunió i conformació de les sensacions i considerà la ciència com un procés de creixement orgànic de la raó La seva obra principal, History of the Inductive Sciences 1837, tingué una gran influència en el neopositivisme del cercle de Viena
William Tecumseh Sherman
Història
Militar
Militar nord-americà.
Germà de John Sherman Participà en la guerra de Califòrnia 1846 i el 1853 deixà l’exèrcit Es distingí a la guerra de Secessió i fou ascendit a general Entre moltes altres accions, dirigí l’ocupació de Carolina del Nord 1865 Fou comandant en cap de l’exèrcit dels EUA 1869-83
Richard Owen
Paleontologia
Paleontòleg i anatomista anglès.
Dedicà la seva vida a l’estudi dels fòssils animals i a les investigacions sobre anatomia comparada No acceptà les idees de Darwin sobre l’evolució Escriví, entre altres obres, On the Anatomy of Vertebrates 1866-68
John Langshaw Austin
Filosofia
Filòsof anglès, professor de filosofia moral a la Universitat d’Oxford de 1952 a 1960.
S'especialitzà en l’estudi del llenguatge ordinari, en considerar que desentrellar les fallàcies del llenguatge és una activitat prèvia a qualsevol filosofia que es vulgui rigorosa La seva obra ha estat aplegada, pòstumament, a Philosophical Paper 1961, Sense and Sensibilia 1962 i How to do Things with Words 1962
Hugh Herr
Electrònica i informàtica
Bioenginyer nord-americà.
Escalador assidu des de molt jove, el 1982 li foren amputades les cames per sota del genoll a causa d’un accident al Mount Washington New Hampshire Des d’aleshores el seu interès se centrà en l’estudi i el disseny de pròtesis per a la locomoció, algunes de les quals ha aplicat a ell mateix, i amb les quals ha aconseguit continuar practicant l’escalada d’alt nivell Obtingué un màster en enginyeria mecànica al Massachusetts Institute of Technology MIT i el doctorat en biofísica de la Universitat de Harvard Després d’una etapa com a professor assistent al Harvard-MIT Division of Health Sciences…
Edward Frankland
Química
Químic anglès.
Estudià la sintetització de diversos hidrocarburs i composts organometàllics Féu investigacions sobre la influència de la pressió atmosfèrica en la combustió Fou un dels iniciadors de l’estudi dels elements segons llurs valències i determinà la trivalència i la pentavalència del nitrogen
Luther Burbank
Biologia
Horticultura
Naturalista i horticultor nord-americà, creador d’un gran nombre de varietats noves de plantes conreades, moltes de les quals per hibridació.
Obtingué 1872 per selecció la patata Burbank, d’un gran rendiment
James Mckeen Cattell
Psicologia
Psicòleg nord-americà.
Deixeble de WWundt, fou la primera persona al món que tingué el títol de professor de psicologia Universitat de Pennsilvània, 1888 Dedicat a l’estudi experimental del comportament humà, s’interessà per les diferències individuals, l’atenció, l’associació i l’aprenentatge, i fou el creador de l’expressió “test mental” el 1890 Amb JMBaldwin fundà 1894 la Psychological Review , de la qual fou coeditor fins el 1903 Després de la seva mort, ATPoffenberg edità un recull de la seva obra titulat James Mckeen Cattell, Man of Science 1860-1944 2 vols, 1947
George Stevens
Cinematografia
Nom amb què és conegut George Cooper Stevens, director cinematogràfic nord-americà.
Al començament dirigí curtmetratges, sobretot de la parella còmica Stan Laurel i Oliver Hardy, però el 1935 obtingué el seu primer èxit important amb Alice Adams , èxit que continuà amb Gunga Din 1939, i sobretot amb A Place in the Sun 1951, Oscar al millor director, Shane 1953, Giant 1956, The Diary of Anne Frank 1958, The Greatest Story Ever Told 1963 i The Only Game in Town 1968
James Buchanan

James Buchanan
© Fototeca.cat
Història
Polític nord-americà, quinzè president dels EUA, elegit el 1856.
Durant la crisi esclavista, defensà una posició de respecte per a l’autonomia de cada estat, però el 1860, en ésser elegit el seu adversari Abraham Lincoln, i essent encara president Buchanan, se separaren de la Unió set estats del sud