Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
Elizabeth Helen Blackburn

Elizabeth Helen Blackburn
© University of California, San Francisco
Biologia
Bioquímica australiana.
Es graduà a la Universitat de Melbourne el 1970 i es doctorà a la Universitat de Cambridge Gran Bretanya el 1975 Féu recerca postdoctoral en biologia molecular i cellular a la Universitat de Yale en 1975-77 L’any següent s’incorporà com a professora al departament de biologia molecular de la Universitat de Berkeley Califòrnia, EUA, d’on passà al Departament de Microbiologia i Immunologia de la Universitat de Califòrnia San Francisco el 1990, del qual fou cap en 1993-99 i on ha investigat sobre els telòmer i la telomerasa , cadenes de molècules i enzims, respectivament, presents als cromosoma…
Sydney Brenner

Sydney Brenner
© Universitat de Califòrnia
Biologia
Científic britànic d’origen sud-africà.
Cursà els estudis universitaris en les àrees de biologia i de química a Sud-àfrica i el 1954 es doctorà a la Universitat d’Oxford A l’inici dels anys seixanta proposà, amb èxit, la utilització del nematode Caenorhabditis elegans com a model experimental per a la recerca dels mecanismes de diferenciació cellular i dels òrgans Durant més de 40 anys, les seves contribucions en els camps de la genètica i la biologia permeteren aplicar la comparació genètica a l’anàlisi de la regulació genètica dels vertebrats El 1996 fundà el Molecular Sciences Institute, a Berkeley Califòrnia, un…
Günter Blobel
Farmàcia
Medicina
Biòleg molecular nord-americà d’origen alemany.
Graduat en medicina el 1960 per la Universitat Karl-Eberhard de Tübingen, el 1967 obtingué el doctorat per la Universitat de Wisconsin El mateix any s’incorporà al laboratori de biologia cellular dirigit per George E Palade de la Universitat de Rockefeller Nova York, d’on el 1976 esdevingué professor, i el 1992 hi obtingué la càtedra John D Rockefeller Jr El 1980 obtingué la nacionalitat nord-americana La seva contribució principal són els treballs de recerca sobre el funcionament de les proteïnes cellulars, en què demostrà que aquestes disposen de senyals que en determinen la localització…
Ernest Armstrong McCulloch

Ernest Armstrong McCulloch
© Princess Margaret Hospital / University Health Network
Medicina
Metge canadenc.
Es graduà en medicina l’any 1948 a la Universitat de Toronto i l’any següent amplià estudis al Lister Institute de Londres Després d’uns quants anys de residència a l’Hospital General de Toronto i altres centres sanitaris de la ciutat, el 1958 s’incorporà a l’Ontario Cancer Institute, creat aquest mateix any i dependent de la facultat de medicina de la Universitat de Toronto, on desenvolupà tota la seva carrera docent i científica Juntament amb el biofísic James Till, contribuí de manera crucial a l’estudi, la identificació i la generació artificial, a les primeres etapes, de cèllules mare…
Leland H. Hartwell
Medicina
Científic nord-americà.
Es doctorà el 1964 al Massachusetts Institute of Technology Actualment és president i director del Fred Hutchinson Cancer Research Center de Seattle i professor de les facultats de ciències i de medicina de la Universitat de Washington Estudià al llarg de més de 35 anys el cicle cellular, és a dir, el procés pel qual una cèllula creix, duplica els seus cromosomes i els separa per tal de distribuir-los de manera exacta entre les cèllules filles, durant el procés de divisió cellular Aquests estudis li permeteren identificar més de cent gens que controlen la divisió cellular gens del cicle de la…
John Bertrand Gurdon
Biologia
Biòleg britànic.
Començà estudis de literatura clàssica al Christ College d’Oxford, però es decantà pels de zoologia Graduat el 1956, l’any 1960 obtingué el doctorat i posteriorment amplià estudis al California Institute de Pasadena i a la Carnegie Institute de Baltimore EUA Fou professor i investigador a Oxford de 1962 a 1971, any en què passà a Cambridge, primer al Laboratori de Biologia Molecular 1971-83 i posteriorment al de zoologia L’any 1989 cofundà el Wellcome Trust/Cancer Research UK Institute, adscrit a la Universitat de Cambridge, que presidí fins a l’any 2001 L’any 2004 la institució canvià el nom…
Robert F. Furchgott
Medicina
Bioquímic i farmacòleg nord-americà.
Graduat en química per la universitat de Carolina del Nord 1937 i doctorat el 1940 per la Northwestern university d’Illinois Professor de l’escola de medicina de Miami, Florida, i des del 1956 fins a la jubilació 1989 vinculat a la State University de Nova York, fou guardonat, conjuntament amb F Murad i J Ignarro , amb el premi Nobel de fisiologia i medicina l’any 1998 per les seves aportacions al descobriment del paper de l’òxid nítric en la vasodilatació vascular Fou el primer a descriure, el 1980, l’existència d’un element EDRF, factor de relaxació endotelial produït a l’endoteli dels…
Paul C. Lauterbur
Medicina
Metge nord-americà.
Es llicencià el 1951 i l’any 1962 es doctorà a la Universitat de Pittsburgh Posteriorment treballà durant dues dècades a la Stony Brook University de Nova York Des de l’any 1985 treballà a la Universitat d’Illinois, a Urbana, on fou professor de la facultat de medicina i del departament de química, i director del centre de recerca en imatge per ressonància Lauterbur inicià la seva recerca a partir de la constatació que l’aplicació d’un camp magnètic fa que els nuclis atòmics girin amb una freqüència dependent de la intensitat del camp magnètic L’energia es veu incrementada si aquests nuclis…
Frederick Sanger

Frederick Sanger
© National Library of Medicine
Bioquímica
Bioquímic britànic.
Graduat a la Universitat de Cambridge el 1938, fou educat en l’església quàquera, i en la Segona Guerra Mundial es declarà objector de consciència bé que posteriorment evolucionà vers l’agnosticisme i li fou permès completar els estudis de doctorat, que obtingué el 1943 Tota la seva vida professional estigué centrada en l’estudi de les proteïnes, que dugué a terme fins el 1962 a la Universitat de Cambridge, i pràcticament no exercí la docència El 1954 publicà un estudi sobre l’estructura de la insulina , en el qual introduí a més la seqüenciació , un mètode d’estudi per a identificar els…
Renato Dulbecco

Renato Dulbecco
© Indiana University
Medicina
Metge italià.
Estudià medicina a la Universitat de Torí, on entrà en contacte amb Salvador Luria i Rita Levi-Montalcini , que l’influïren molt en el seu decantament pels estudis de citologia i amb els quals collaborà Es graduà el 1936 Mobilitzat en 1936-42, fou ferit al front rus i posteriorment s’uní a la Resistència Després de la Segona Guerra Mundial, retornà a la recerca i a la docència i el 1947, amb Rita Levi-Montalcini, anà als EUA Després de dos anys al laboratori de Luria a Bloomington Indiana, passà a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia 1949, on el 1955 isolà la primera cèllula mutant del…