Resultats de la cerca
Es mostren 474 resultats
Jennifer Capriati

Jennifer Capriati (2003)
© Steve Finn/Laureus via Getty Images
Tennis
Tennista nord-americana.
Professional des del 1990, el 1992 guanyà la medalla d’or als Jocs Olímpics de Barcelona Es mantingué durant tres anys entre els deu primers llocs de la classificació de la WTA En 1994-95 s’apartà del tennis arran de diversos problemes, però a partir del 1996 començà a superar-los lentament i l’any 2001 assolí els èxits més importants de la seva carrera, coronats per dos títols de Grand Slam, a Austràlia i a Roland Garros, i l’accés, per primera vegada, al lideratge de la WTA
Saint Lucia 2010
Estat
Encara que les eleccions generals no estan previstes fins al final de l’any 2011, la preparació interna dels partits per als comicis va predominar en el panorama polític Dos importants líders del partit de Govern, United Workers Party, van marxar per fundar el Lucian People’s Movement Per la seva banda, l’opositor Labour Party va proposar un canvi de lideratge en favor de l’antic primer ministre Kenny Anthony L’economia es va recuperar lleugerament, amb un increment del PIB de l’1%, gràcies a la millora de les expectatives en el turisme
El sistema de partits de Catalunya: de l’hegemonia pujolista als governs de coalició
Sessió parlamentària al Parlament de Catalunya, Barcelona, 2007 Parlament de Catalunya La política catalana ha viscut, al canvi de segle, un terratrèmol l’abast del qual, tot i que és difícil de predir, pot comportar una nova cultura de govern, fonamentada més en el pacte entre partits i els governs de coalició que no pas en el presidencialisme centrat en un fort lideratge personal El «pujolisme» va tenir l’hegemonia de la política catalana des de l’accés de Jordi Pujol i Soley a la presidència de la Generalitat el 1980 i, especialment, entre el 1984 i el 1995, amb tres legislatures…
blaverisme
Política
Regionalisme valencià de caràcter anticatalanista i espanyolista, sorgit a la fi del franquisme, que nega la unitat lingüística i cultural del País Valencià amb els Països Catalans.
Rep el nom de la franja blava de l’estendard de la ciutat de València, que s’imposà oficialment en aprovar-se l’Estatut d’Autonomia del País Valencià del 1982 Tingué les primeres manifestacions com a reacció al lideratge del valencianisme de Joan Fuster i a les seves tesis Prengué un fort impuls durant la Transició a l'Estat espanyol Polítcament en fou l'expressió el partit Unió Valenciana UV, representat a les Corts Valencianes fins el 1995 Tanmateix, l'adopció de moltes de les tesis del blaverisme per part del Partido Popular convertí UV en residual
Llançament del primer coet des d’una plataforma flotant
L’empresa Sea Launch llança el seu primer coet a l’espai, i ho fa des d’una antiga plataforma petrolífera reconvertida en base espacial i situada a l’oceà Pacífic, a uns 2300 km de Hawaii Sea Launch és un consorci empresarial encapçalat per Boeing i en què també participen l’empresa russa RSC Energia, la noruega Kvaerner i la ucraïnesa KB Yuzhnoye-PO Yuzhmash, i que té el domicili fiscal a les illes Caiman Sea Launch té previst iniciar els seus llançaments comercials a l’estiu amb l’objectiu d’arrabassar a Ariane el lideratge en el llançament de satèllits
Martina Hingis
Tennis
Tennista suïssa d’origen eslovac.
El 1997, amb setze anys, es convertí en la tennista més jove que arribava al número 1 del circuit professional de tennis femení, després de superar el rècord de Monica Seles i Tracy Austin, que ho feren a 17 anys El 1997 aconseguí el primer Grand Slam a l'O bert d’Austràlia, a més de les victòries en pista coberta a Tòquio i París i a Key Biscayne Amb aquests triomfs conquerí el lideratge del tennis mundial femení i desplaçà l’alemanya S Graf, que el 1997 quedà apartada de la competició per causa d’una lesió
Jean Chrétien
Política
Polític quebequès.
El 1958 es graduà en dret Ingressà al Partit Liberal i fou diputat al parlament canadenc 1963-86 Sota el mandat de Pierre Elliot Trudeau 1968-84, presidí diversos ministeris, i en el referèndum del 1980 sobre la independència del Quebec destacà la seva campanya pel vot negatiu El 1984 disputà sense èxit el lideratge del partit a John Turner, càrrec que aconseguí el 1990, en què retornà novament al parlament Primer ministre 1993, revalidà el càrrec per majoria absoluta el 1997 i el 2000 El 2003 fou substituït, abans d’acabar-se la legislatura, pel ministre de finances Paul Martin
Juntas Españolas
Partit polític
Organització política ultradretana creada el 1984 per omplir el buit deixat per Fuerza Nueva [FN] en dissoldre’s el 1982.
Fou inscrita com a partit el 1996 Inicialment anomenades Juntas de Integración Nacional, sorgirena partir d’una crida als lectors del diari El Alcázar a l’octubre de 1984 per crear un nou partit Segons el rotatiu, es reberen unes 100000 adhesions inicials, però la trajectòria del partit no confirmà la xifra A les dificultats financeres i a la manca de lideratge que aviat manifestà el nou projecte, s’hi sumà la competència creada pel retorn el 1986 de Blas Piñar al capdavant del Frente Nacional, continuador d’FN Les Juntas assajaren una tímida “modernització” ideològica i…
Unión del Pueblo Español
Partit polític
Associació política fundada al juliol de 1975 a Madrid per alts càrrecs del Movimiento i del sindicat vertical i encapçalada inicialment per Adolfo Suárez i José Solís Ruiz. Defensà la continuïtat de les institucions franquistes amb una adequació democràtica que no suposés una ruptura.
Era l’associació més oficialista i pretenia vertebrar els integrants del Movimiento i la burocràcia franquista Suárez l’abandonà per liderar la Unión de Centro Democrático i, sota el lideratge de Cruz Martínez Esteruelas, la UDPE s’apropà a l’òrbita de Manuel Fraga A Catalunya hi van pertànyer, en un o altre moment, Joan Antoni Samaranch, Pablo Porta, Francisco Platón, Pablo Llorens, Jorge Carreras Llansana i altres persones vinculades al món de l’esport A l’octubre de 1976 s’integrà en la Federación de Partidos de Alianza Popular, que donà lloc a Alianza Popular AP i concorregué…
Guerrilleros de Cristo Rey
Partit polític
Denominació emprada per escamots ultradretans integristes que actuaren violentament contra medis religiosos progressistes i manifestacions culturals que consideraven contràries a la moral catòlica.
El seu lideratge s’associà a Mariano Sánchez Covisa excombatent de la División Azul i devien sorgir d’un grup d’adoració nocturna de l’església de las Calatravas Madrid el 1969 Posteriorment s’estengueren per Espanya A Catalunya tingueren cert protagonisme, com testimonià la destrucció dels murals del temple de Palau-sator Baix Empordà i les agressions contra el seu sacerdot i contra el seu pintor al febrer de 1969 Actuaren de manera semiclandestina fins a la primeria dels anyssetanta i devien comptar amb la connivència de sectors dels cossos de seguretat Grups similars existiren…