Resultats de la cerca
Es mostren 396 resultats
xia
Botànica
Planta herbàcia anual de la família de les labiades, originària de Mèxic, que fa fins a 3 m d’alçària, pilosa, de fulles peciolades ovades o el·líptiques, d’inflorescències racemoses, flors blaves i fruits formats per quatre núcules.
La llavor s'anomena també xia
fava
Faves
© C.I.C - Moià
Alimentació
Economia
Llavor i fruit de la favera.
Les faves són molt apreciades culinàriament, especialment les tendres, en oposició a les velles o seques, i n'hi ha diversos plats característics faves ofegades amb llorer, alls, ceba, botifarra negra, etc, faves parades amb cols o altra verdura, faves escaldines amb oli i vinagre, etc El seu consum ha estat desaconsellat en altres èpoques Així els sacerdots i les classes altes de l’antic Egipte no en menjaven i els deixebles de Pitàgores en tenien prohibit el consum Aquests prejudicis podrien ésser relacionats amb un cert coneixement intuïtiu del favisme Els principals països productors són…
germen
Biologia
Conjunt de cèl·lules reproductores o germinals.
Aquest terme és emprat en oposició a soma i com a sinònim de gàmeta, llavor, espora, zigot, etc
cucurbití
Zoologia
Nom que hom dóna als anells més allunyats del cap o escòlex de les tènies.
Aquest nom és degut a la forma de llavor de carbassa Cucurbita que adopten aquests anells en carregar-se d’ous fecundats
cor de Maria
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les papaveràcies, originària de la Xina, de 50 a 90 cm d’alçària, amb fulles molt retallades i flors en forma de cor, de color de rosa o carmí, disposades en raïms penjants.
És una planta de mitja ombra que vol sòls lleugers, frescs i rics en matèria orgànica Es reprodueix per esqueix i per llavor
peruvita
Alimentació
Aliment ric en proteïnes elaborat originàriament al Perú.
Consta de farina de quinua i de llavor de cotó, llet descremada, sucre o sal, espècies, vitamines A, B 1 , B 2 i carbonat càlcic
radícula
Dibuix de la radícula en el blat de moro
Botànica
Primordi radical de l’embrió.
Es troba sota l’hipocòtil i la seva punta és dirigida vers el micròpil De la radícula deriva, un cop germinada la llavor, l’arrel
carolina de jardí
Carolina de jardí
Julien Renoult (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Arbust de la família de les fabàcies originari de l’est de la regió mediterrània, molt utilitzat en jardineria per la seva espectacular i flairosa floració a la fi de l’hivern i el començament de la primavera, amb flors grogues disposades en inflorescències en forma de corona i fulles compostes d’un color verd blavós.
És una espècie molt rústica es reprodueix fàcilment de llavor i té un creixement molt ràpid, ja que floreix i fructifica el mateix any que germina