Resultats de la cerca

Pelegrí a Terra Santa, en tornar-ne emmalaltí a Lieja i hi redactà Mandeville's Travels 1371, itinerari per als pelegrins a Terra Santa i recull de contes i llegendes medievals És una de les mostres primitives de la prosa anglesa

És autor de l’epopeia nacional estoniana Kalevipoeg, que porta el subtítol d' Eesti rahra ennemvistsed jutud ‘Antics cants èpics del poble estonià’, recull de llegendes i cançons populars en part inventats per ell Excellí també com a narrador i dramaturg

Collabora amb regularitat a Revista de Girona  i El Punt Ha publicat Primer senyal 1989, títol original Fontanètum , premi Recull de narració, El poble dels centfocs llegendes de les Gavarres 1996 i Lleis binàries 1998, premi Marià Vayreda de narrativa 1997

Costa amunt, a 1 258 m d’altitud, es troben les restes de l’antiga església romànica de Sant Romà Els habitants d’Aubinyà són els protagonistes d’una de les llegendes més populars d’Andorra, la llegenda de la dama blanca

Féu un viatge 1435-39 pels països mediterranis i del Pròxim Orient i, de tornada, per l’Europa central És autor de l’obra Andanças e viajes de Pedro Tafur por diversas partes del mundo avidos, on recull també llegendes i costums populars

Els primers poemes són basats en llegendes populars — Večerní písně ‘Cançons de tarda’, 1858— i alguns foren musicats per Smetana Fou un exponent del moviment nacional d’alliberament dels anys seixanta Escriví, a més, Študent Kvoch ‘L’estudiant Kvoch’, 1874 i drames històrics

És llicenciada en filosofia i lletres 1983 i doctora en filologia catalana 1992 per la Universitat de les Illes Balears, on és catedràtica de literatura En collaboració amb la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona duu a terme estudis sobre literatura oral i, amb la Universitat de Santiago de Compostella, en el camp de la literatura infantil i juvenil És membre de l’European Research Group on Oral Narrative ERGON i del Grup d’Estudis Etnopoètics IEC, que dirigí en 2007-13, directora del Grup de Recerca en Etnopoètica de les Illes Balears GREIB, membre del consell de direcció de la revista…

Diferents llegendes la presenten com a estimada per Pan, al qual no correspongué, o com a enamorada d’un sàtir o de Narcís, que la menysprearen Amiga de parlar sempre, en morir fou convertida en veu repetidora de les darreres síllabes d’allò que escoltava

Conreà la poesia i la narració i excellí com a estilista Sobresurten Legenden der Zeit ‘Llegendes del temps’, 1909 i Der Opfergang ‘Sacrifici’, 1911 El 1933 publicà Antwort eines Deutschen an die Welt ‘Resposta d’un alemany al món’, rèplica a Romain Rolland, en defensa del nazisme

El 1837 començà a publicar, amb el pseudònimm de Thomas Ingoldsby , a la Bentley's Miscellany , una sèrie de poemes còmics i satírics, on recollia i parodiava llegendes, supersticions i costums de la vida camperola i dels grans terratinents, aplegats a The Ingoldsby Legends 1840-47