Resultats de la cerca

Fou professor a les universitats de Stanford 1951-67 i de Chicago 1970 En els seus treballs sotmeté a crítica alguns conceptes molt utilitzats en filosofia analítica, com són els de decisió, acció i racionalització També s’interessà en l’establiment de formes lògiques en el discurs indirecte i de criteris de verificació en els llenguatges naturals Exposà el seu pensament en Decision-Making an Experimental Approach 1957 i Essays on Actions and Events 1980, entre d’altres

Publicació editada per John Benjamins que recull propostes sobre la solució als problemes de traducció, d’ambigüitat, de referència i d’avenços en la comunicació multidisciplinària Aquesta revista també dedica una atenció especial a les àrees emergents com ara la representació del coneixement, els sistemes experts i les bases de dades terminològiques Combina articles sobre teoria i aplicació terminològica i sobre la descripció de llenguatges especialitzats d’àmbits diversos, en què la terminologia és un element essencial per a millorar la comunicació

Donat un senyal en una informació a transmetre, hi ha per a cadascun dels llenguatges una probabilitat que aquest senyal sigui seguit per un altre de determinat Si per una font o llenguatge hi ha N símbols i cadascun té una probabilitat p i , la suma dels productes de cada probabilitat pel seu logaritme amb signe canviat defineix l’entropia de la font S = -Σ p ilog2 p i Utilitzant logaritmes en base dos, hom té el valor de l’entropia en bits

El que diferencia una cadena d’una llista és principalment la seva atomicitat en la majoria d’aplicacions una llista es veu com un objecte amb estructura interna, mentre que una cadena es veu com un objecte atòmic sense que res no impedeixi, però, l’ús de certes operacions subatòmiques Generalment, les cadenes s’usen per a emmagatzemar paraules La majoria de llenguatges de programació consideren la cadena com un tipus bàsic, i ofereixen funcions específiques per a la seva manipulació concatenació, longitud, etc

Es graduà al Conservatori de Música de Moscou el 1929 i fou director musical del Teatre de l’Exèrcit Roig 1930-37, i també d’altres conjunts vinculats a l’exèrcit Es dedicà a gairebé tots els gèneres, des de la comèdia, la música vocal i coral fins al ballet, la música incidental i per a orquestra Són especialment interessants els tractaments que en la seva obra feu dels paràmetres harmònics i també d’altres llenguatges, com per exemple el jazz o la música folklòrica

Atès que els ordinadors treballen amb senyals elèctrics, l’únic codi que la màquina pot entendre és l’absència o presència de senyal, o sigui el codi binari sistema binari aquest és l’anomenat llenguatge de màquina Inicialment l’operador que es volia comunicar amb la màquina havia de donar-li totes les instruccions en sistema binari, però atesa la gran facilitat de cometre errors, foren creats els llenguatges simbòlics, com és ara l’Algol, Cobol, Fortran, Basic, etc, els quals són traduïts pel mateix ordinador al llenguatge de màquina

Si bé en aquestes obres se sol combinar aquesta lingüística amb altres llenguatges de tall més líric i expressiu provinents del món de l’òpera, la presència d’aquest fa pensar en una voluntat expressiva d’entroncar amb una tradició coral pretèrita pel fet d’aplicar aquest llenguatge contrapuntístic majoritàriament als passatges corals La Gran missa en do menor , KV 427, de WA Mozart n’és un dels paradigmes més reeixits, encara que els precedents es troben ja en la Missa en si menor , BWV 232, de JS Bach

Usualment un autòmat finit indeterminista es descriu mitjançant el seu diagrama de transicions Es tracta d’un graf dirigit que té els estats per vèrtex si un arc que va de q i a q j amb etiqueta a si q j ∈ δ q i , a S’indiquen els esstats inicials amb fletxes i els finals amb una creu Els llenguatges acceptats pels autòmats finits indeterministes són els mateixos que els reconeguts pels finits deterministes regulars L’avantatge dels indeterministes enfront dels deterministes és la facilitat de maneig i de construcció

Es distingí pels seus estudis sobre lògica i semiòtica, en els quals coincideix parcialment amb NChomsky en considerar que és possible de formular una teoria dels llenguatges naturals Elaborà també una semàntica d’algunes expressions de la lògica formal, com ara les que fan referència al concepte de necessitat Entre els seus estudis destaquen Contributions to the Axiomatic Foundations of Set Theory 1957, Logical Necessity, Physical Necessity, Ethics and Quantifiers 1960, Pragmatics 1968, i les recopilacions pòstumes dels seus articles en els volums Formal Philosophy 1974 i…