Resultats de la cerca

La fàbrica, que aprofita el desnivell d’un pronunciat meandre del Ter com a força motriu, fou construïda el 1895 pel suís Edmund Bebié Wild sobre l’antiga farinera dita la farga de Bocafiguera La colònia inclou la fàbrica i els barris del Tibidabo, el Balcó del Ter, Sunyer i les Torres, situats a la dreta de la colònia en el sentit de baixada del Ter i pertanyents al municipi de les Llosses, i també els barris de Conangla i del Solell, l’abaixador del tren i l’església, que són a l’esquerra de la colònia i pertanyen al municipi de Montesquiu La fàbrica tancà al març del 2008

Abans del 2002 formà, juntament amb la masia de la Riera un enclavament 3,31 km 2 del municipi de Palmerola, posteriorment annexat al de les Llosses S'estenia a la dreta de la riera de Merlès, aigua avall de Boatella

És situat als vessants meridionals de la serra del Catllar, al veïnat dels Brucs Havia estat anomenat del Prat sembla que el feu bastir la mestressa del mas de Puiggrau, cognomenada Prat Esmentat al segle XVII, fou ampliat al XVIII i al XIX, destruït el 1936 i reedificat el 1947 Fins el 1970 pertanyia a l'antic terme de la Parròquia de Ripoll Era conegut pel Remei de Dalt, en oposició al Remei de Baix , santuari bastit prop de la carretera de les Llosses, actualment arruïnat

Havia estat consagrat el 1040 per l’abat de Ripoll, que havia rebut el lloc del comte de Cerdanya És situat al terme de Ripoll fins el 1970, de la Parròquia de Ripoll, al cim de la serra del Catllar , prolongació oriental de la serra de Matamala 1 112 m alt, al baix Ripollès, la qual s’estén des de la riera de Vilardell, a l’oest, fins al Ter, damunt Ripoll, a l’est, al qual desemboquen les aigües del vessant meridional, directament o per la vall de les Llosses, que la limita al sud les aigües del vessant septentrional desguassen al Freser

Comprenia la vall de Camprodon amb les valls del Bac, de Beget i de Bolòs, de la conca del Fluvià, la plana d’Olot amb les valls de Bianya i de Ridaura i el Ripollès estricte les valls de Sant Joan, Ripoll, Vallfogona, Gombrèn, les Llosses i Viladonja, però no Palmerola ni les valls de Besora i de Vidrà i una zona de l’alt Lluçanès Alpens A l’edat mitjana, Olot i totes les zones de la conca del Fluvià formaven part de la vegueria de Besalú d’altra banda, hi foren incorporades les antigues vegueries de Ripoll i de la Ral El 1716, la vegueria de Camprodon fou incorporada al…

Campdevànol Castell de Grats Campelles Castell de Campelles Coves fortificades de la Corba o de Ribes Camprodon Vila de Camprodon Castell de Camprodon Torre de Cavallera Castell de Creixenturi Gombrèn Castell de Mogrony Castell de Puigbò Castell de Mataplana Casa forta de Solanllong Fortalesa de Merolla o de Marolla Castell de Blancafort Les Llosses Castell de la Guàrdia Castell de Baborers Domus de Maçanós Castell de Palmerola Ogassa Castell de Pena Queralbs Torre de Queralbs Ribes de Freser Castell de Ribes Castell de Segura Ripoll Castell de Ripoll Vila de Ripoll Casal de Rama Castell de…

Campdevànol Sant Cristòfol, la Vella, de Campdevànol Sant Llorenç de Campdevànol Sant Quintí de Puig-rodon Sant Martí d’Armàncies Sant Grau Sant Pere d’Auira Campelles Sant Martí de Campelles Camprodon Sant Pere de Camprodon Santa Maria de Camprodon Sant Nicolau del Castell Sant Miquel de Cavallera Sant Cristòfol de Creixenturri Sant Bartomeu del Sitjar Santa Maria de Bolòs Gombrèn Sant Pere de Mogrony Sant Martí de Puigbò Sant Miquel de Puigbò Santa Magdalena de Gombrèn Sant Joan de Mataplana Santa Magdalena de Solanllong Sant Romà d’Aranyonet Sant Miquel del coll de Merolla Sant Serni de…

Situació i presentació Es troba al sector septentrional de la comarca, a la vall del Ter, riu que el travessa de N a SE Limita al N amb els municipis de les Llosses Ripollès i Santa Maria de Besora, que també hi limita pel sector de llevant Per l’E confronta a més amb Sant Quirze de Besora i per l’W amb Sora El torrent dels Ferrers, que davalla des dels cims de Santa Maria de Besora, desguassa al Ter per l’esquerra, i per la dreta ho fa la riera de Sora El terme és força abrupte, a excepció del sector per on passa el Ter, que forma una petita vall Les terres del terme es formaren durant les…