Resultats de la cerca
Es mostren 361 resultats
Manuel Corachan i Garcia
Cirurgià.
Estudià a Barcelona, on treballava de barber per pagar-se la carrera, que acabà el 1905 S'especialitzà en cirurgia amb Enric Ribas i Ribas, a l’Hospital de la Santa Creu, del qual el 1921 fou nomenat director del servei de cirurgia Collaborà a la revista Monografies Mèdiques amb el treball La cirurgia en els processos abdominals aguts 1926, i fundà la Clínica Corachan 19 de maig de 1921, entitat privada que publicà uns Anales 1925-35 d’aparició irregular Presidí 1932-34 l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques Fou nomenat 1933 professor lliure de patologia…
Lluís Revert i Torrellas
© Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya
Medicina
Metge nefròleg.
Es llicencià a la Universitat de Barcelona l’any 1952 i es doctorà el 1960 amb una tesi sobre insuficiència renal aguda Després de treballar uns quants anys d’internista a l' Hospital Clínic 1958-63, en què també fou cap dels serveis d’urgència, s’especialitzà en l’estudi i el tractament de les malalties renals, dels quals fou un pioner a Catalunya i a l’Estat espanyol Posteriorment amplià estudis amb estades a París i Lió a la dècada dels anys seixanta i, especialment, a la Clínica Mayo de Rochester EUA, entre el 1967 i el 1978 Mentrestant, desenvolupà tota la seva carrera assistencial a l’…
balneologia
Medicina
Branca de les ciències mèdiques que estudia els banys i els seus usos terapèutics.
Josep Crous i Caselles
Metge.
Estudià medicina a la Universitat de Barcelona i fou nomenat catedràtic de patologia a la Universitat de València 1875 Fundà la revista “Archivos de la Medicina Valenciana” 1881 i publicà, entre d’altres obres mèdiques, Programa de patología médica 1877 i Discurso contra la inoculación colérica Ferrán 1885
Bernat Fiol i Jaume
Metge frenòleg.
Es doctorà a Barcelona el 1806 A Palma es relacionà amb el comte d’Aiamans, el marquès de la Bastida, Josep Amengual, etc Publicà a El Europeo 1824 fragments de la seva obra Tratado de anatomía , que, igualment com el seu Tratado de Fisiología pictórica i altres obres mèdiques, restà inèdita
Ricard Muñoz i Carbonero
Metge.
Deixeble i secretari de FMoliner i Nicolàs, es llicencià 1908 i s’especialitzà en radiologia Contribuí a la fundació de la Societat d’Electrologia i Radiologia Mèdiques i de la Unió Sanitària Valenciana Presidí 1932 la Creu Roja local i fou professor d’història de la medicina Publicà alguns treballs científics
Pere Babot i Boixeda
Medicina
Metge endocrinòleg i analista clínic.
Fou cap del laboratori de la clínica Corachan de Barcelona 1949-71, secretari de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears 1934-37 i, en la postguerra, un dels primers animadors de la represa de la Societat Catalana de Biologia, de la qual fou secretari general 1963-79
Joaquim Ramis i Coris
Metge.
Es llicencià en medicina a Barcelona 1951 i s’especialitzà en pediatria Estudià especialment els problemes psicosocials de la pediatria, qüestions d’ordenació sanitària i de formació professional del pediatre, i aspectes de lexicografia científica Cofundador del Centre d’Estudis Hospitalaris 1965, de l’Agrupació Democràtica de Metges 1966 i del Centre d’Anàlisi i Programació Sanitàries 1983, així com de les revistes Delta Quaderns d’Orientació Familiar 1961 i Cavall Fort 1961 també fou un dels principals impulsors de la collecció “Monografies Mèdiques” És coautor dels llibres El…
Emerencià Roig i Bofill
© Fototeca.cat
Metge.
Estudià a Barcelona i es doctorà en medicina i cirurgia Fou redactor de La Independencia Médica 1877 i de la Gaceta Médica Catalana Fou president de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques i de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Publicà obres de tema mèdic, com La duración del parto normal 1890
Yonà ben Iṣḥaq ibn Biklariš
Història
Farmacòleg jueu al servei de la dinastia dels Banū Ḥūd.
Redactà en àrab, dedicat a Aḥmad ibn Yūsuf al-Musta'īn, el Kitāb al-Musta'īnī , voluminós llibre de receptes mèdiques, on dóna el nom de les plantes en diverses llengües cultes, i també en la llengua vulgar, que ell denomina aljamia , de vegades fent distinció entre l’aljamia de Saragossa i la de València