Resultats de la cerca

Llicenciat en matemàtiques, fou nomenat cap de la biblioteca universitària de Madràs i rebé formació complementària de biblioteconomia a Londres i Zuric Les seves aportacions han estat decisives per al desenvolupament de la biblioteconomia arreu del món, tant en aspectes generals com especialment en el camp de la classificació i la indexació El 1931 formulà les cinc lleis de la biblioteconomia ""els llibres són per fer-se servir'' ""a cada lector, el seu llibre'' ""a cada llibre, el seu lector'' ""estalvieu temps als lectors’' ""una biblioteca és un organisme en creixement'', que…

Educat a Madràs i a Cambridge 1933-37, on fou alumne de Dirac, el 1937 anà a la Universitat de Chicago, d’on fou professor d’astrofísica teòrica El 1953 es naturalitzà nord-americà Estudià els estels nans blancs, dels quals n'explicà l’evolució, i en determinà la massa màxima límit de Chandrasekhar Determinà la massa màxima del nucli d’heli d’un estel límit de Chandrasekhar-Schönberg i estudià també la transferència d’energia per radiació i convecció a les atmosferes estellars, i la polarització de la llum emesa per determinats estels El 1983 rebé el premi Nobel de física És…

Les ruïnes del santuari foren descobertes per arqueòlegs anglesos a mitjan segle XIX el British Museum i el museu de Madràs, entre d’altres, conserven colleccions de relleus procedents de les excavacions El monument més important és la gran stūpa , que segueix el model de les de Sānchī , i és recoberta de rics revestiments esculpits A les parts exemptes d’escultures sembla que hi havia aplicacions d’estuc policromat i daurat Les escultures, d’un naturalisme profund i luxuriant Triomf de Buda sobre l’elefant Nālagiri , són de l’època d’apogeu 150-320 dC i semblen influïdes per l’art romà Els…

Considerat el principal escriptor en aquesta llengua, rebé el qualificatiu de "cítara de l’Esperit Sant" Fou diaca de l’església de la seva ciutat natal, però, en passar aquesta urbs a les mans dels perses, es traslladà a Edessa, ja dins les fronteres de l’imperi Romà, on creà una nova escola teològica, hereva de la tradició d’aquella en què s’havia format És autor d’innombrables himnes madraše i homilies ritmades memre La madraš¯a , que significa ’explanació', ’explicació', ’comentari', és un poema disposat en estrofes que se serveixen d’esquemes sillàbics molt variats Era un text…

Format a Nàpols i Roma, els seus inicis s’inscriuen dins l’art conceptual Al començament dels anys vuitanta formà part, juntament amb S Chia, E Cucchi, N Longobardi i M Palladino, de l’anomenada transavantguarda italiana Tanmateix la seva obra és en extrem personal, d’una gran riquesa iconogràfica, amb ressons de Blake, de Füssli, de l’art oriental, etc, i en ella conflueixen imatges visionàries i evocadores sovint protagonitzades per la figura humana Són característiques les seves “colleccions”, una agrupació d’imatges en què una idea és tractada de múltiples maneres Eclèctic quant a tècnica…

Té restes arqueològiques, com els cinc temples en forma de carro de processó tallat a la roca rātha del s VII en destaca el que té una paret esculpida en baix relleu representant les escenes de Krixna suportant la muntanya Govardhan i la baixada a la Terra del riu Ganges

Centre comercial Indústria tèxtil

Fou traslladat a l’Índia 1879 i es constituí com a entitat social a Madràs 1905 Tingué una gran activitat social i política sota l’impuls d’Annie Besant, successora de Blavatskij, la qual en féu un dels centres de defensa dels indis a l’Índia colonial i un focus de llur independència nacional Aplegà nombrosos adeptes arreu del món, sobretot als països anglosaxons i germànics atenyé el punt àlgid després de la Primera Guerra Mundial Segons la teosofia, totes les religions conserven residus parcials d’una única veritat coneguda només per uns pocs iniciats, els quals en divulgaren…

Nascut al si d’una família del món polític francès, a dotze anys començà les lliçons de piano, i posteriorment estudià cant amb Charles Panzéra i composició amb Max d’Olonne Durant la seva joventut participà activament en la vida cultural i musical parisenca El seu interès per la música d’altres continents feu que el 1929 guanyés una beca per a l’estudi de la música algeriana A partir del 1932 marxà a Orient per estudiar la música i la cultura d’aquella zona, i després d’un llarg recorregut pel nord d’Àfrica i tota l’Àsia, el 1937 s’establí a Benarés, a l’Índia, on, després d’adquirir una…