Resultats de la cerca
Es mostren 135 resultats
La Dulzaina
Revista setmanal, en castellà, de literatura, política i costums apareguda a Palma (Mallorca) del 18 d’octubre de 1868 al 25 d’abril de 1869.
Hi collaboraren Gabriel Maura Fermin, Al-Majori , Tomàs Forteza Ximelis , Bartomeu Ferrà Aliatar , Pere d’A Penya i Margalida Caimari
orobancàcies
Botànica
Família de personades integrada per plantes herbàcies paràsites d’arrels, sense clorofil·la, de fulles esquamoses alternes, de flors pentàmeres, de corol·la tubulosa i més o menys bilabiada, agrupades en espigues o raïms, i de fruits en càpsula loculicida.
Comprèn unes 200 espècies, la majoria pròpies de l’hemisferi nord Orobancàcies més destacades Orobanche sp orobanque , frare Orobanche crenata frare de faveres Orobanche latisquama frare del romaní Orobanche major espàrrec bord Orobanche ramosa pa de llop , margalida borda
Randa
Publicacions periòdiques
Revista semestral dedicada a la història i la cultura de les Illes Balears, editada a Barcelona des del 1975.
Dirigida per Josep Massot i Muntaner i coordinada per Margalida Tomàs, publica números monogràfics dos han estat dedicats a la República i la guerra civil a Mallorca És la primera publicació d’investigació sobre les Illes publicada en català des del 1936
Josep Maria Soler Coll

Josep Maria Soler Coll
AF CEC / IGNASI CANALS I TARRATS
Escalada
Esquí
Escalador i esquiador.
Membre del Centre Excursionista de Catalunya, presidí la secció d’esquí durant els anys trenta Realitzà la primera ascensió estatal al Besiberri Nord 1916, amb els germans Ramir i Isidre Puig El 1918 participà en la primera ascensió catalana dels cims Rusell, Margalida i Espatlla d’Aneto, a l’Alta Ribagorça
el Ram
Fira de juguetes i divertiments que se celebra a Palma (Mallorca) des del diumenge de Rams fins després de Pasqua.
Fou originada al s XVIII per les petites parades de terrissa i fruites, entorn del convent de Santa Margalida, on es conservava un vel de la Verònica dut de Roma al s XV i que s’exposava amb tal ocasió Posteriorment s’ha celebrat en altres indrets de Palma, com a les Avingudes i, sobretot, a la Rambla
Consultes republicanes a Mallorca
Entre el 31 de març i el 7 d’abril es fan a Mallorca consultes sobre la república en 12 municipis Alaró, Artà, Esporles, Llubí, Palma, Pollença, Porreres, Santa Margalida, Sencelles, Sóller, Sineu i Valldemossa, sota l’empara de l’Obra Cultural Balear Voten 3368 persones, de les quals 3191 favorables al sistema republicà, i 152 a la monarquia Hi ha 18 vots en blanc i 7 nuls
Un incendi destrueix 700 hectàrees a Mallorca
Els bombers aconsegueixen controlar un incendi de grans proporcions que des de divendres ha cremat 700 hectàrees als municipis mallorquins d’Artà i Capdepera Els alcaldes dels municipis afectats i la consellera de Medi Ambient, Margalida Rosselló, consideren que podria ser un sinistre provocat, al darrere del qual hi podria haver pagesos i ramaders de la zona interessats a aconseguir noves àrees de pastura És un dels pitjors incendis que ha afectat Mallorca els darrers cinc anys
badia d’Alcúdia
Badia
Badia, al NE de Mallorca, entre el cap de Menorca (Alcúdia) i el cap de Ferrutx (Artà).
La bocana té vuit milles d’amplària i s’endinsa sis milles cap al SW Acaba amb una costa baixa i arenosa, amb nombrosos assentaments turístics distribuïts en quatre termes municipals Artà colònia de Sant Pere, Santa Margalida Son Serra de Marina, Can Picafort i Alcúdia es Port d’Alcúdia, entre d’altres Els vaixells poden ancorar a 39° 49’ 27’ de latitud N i 3° 9’ 19’ de longitud E prop del Port d’Alcúdia
Josep Lluís Sasot Soriano
Escalada
Alpinisme
Alpinista i escalador.
Soci del Centre Excursionista de Catalunya, fou membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE 1983, i del Grup d’Alta Muntanya Espanyol, GAME 1986 Escalà la paret Aèria de Montserrat 1984 i el pic Margalida Aragó, 1989 Feu la via italiana de l’Huascarán Nord Andes del Perú, 1991 Aconseguí el pic del Bhagirathi II Índia, 1991 Participà en les expedicions Dos als Andes per escalar l’Alpamayo Perú, 1986, el Kedar Dome Índia, 1989 i el Lhotse Shar Nepal, 1990
Els briozous fòssils
Característiques generals Caràcters zoarials A i B i zoecials la resta en els briozous actuals i fòssils del Mesozoic i del Cenozoic A i B zoaris de ciclostomats C aspecte dels zoecis d’un queilostomat anasc C’ i C " talls lateral i transversal d’un zoeci D aspecte dels zoecis d’un queilostomat cribrimorf D’ i D " talls lateral i transversal d’un zoeci E aspecte dels zoecis d’un queilostomat ascòfor E’ i E " talls lateral i transversal d’un zoeci Maria Rieradevall, a partir de fonts diverses Els briozous constitueixen un dels grups més grans d’invertebrats aquàtics Es tracta d’organismes…