Resultats de la cerca

Es proposa promoure l’ideari falangista i la unitat d’Espanya Els promotors són Manuel Enuz, Terry Robert Hamblin i Margarita Llauradó Folch

Periodista, és autor de novelles Don Clorato de Potasa , 1929 La família Mínguez , 1946, d’obres teatrals Margarita y los hombres , 1934 El baile , 1952 i de guions cinematogràfics

El 2005 patrocinà l’equip continental Àngel Mir i del 2006 al 2009 formà un equip de competició de bicicleta tot terreny integrat, entre d’altres, per la campiona del món Margarita Fullana i el subcampió olímpic, Jean Christophe Peraud

Concorregué a les eleccions autonòmiques de 1995 2642 vots i a les legislatives de 1996 2221 votsEls dirigents són Antònia Mercader, Esther del Alcázar, Margarita Olalla i Doroteo Navarro Des de 1994 edita Opción por el Socialismo i Combate Social Al setembre de 1999 un grup de militants del PRT constituí Lluita Internacionalista

Després del pas del govern de Negrín a Barcelona novembre del 1937, fou publicat en aquesta ciutat, dirigit per Antonio Mije Tingué com a principals collaboradors Margarita Nelken, Benjamín Jarnés, Artur Perucho, etc, així com els caps militars Enrique Castro, Enrique Líster, Manuel Tagüeña, etc Deixà de publicar-se pel gener del 1939

El 1810 s’incorporà a les forces del general Páez durant la campanya d’Apure, i passà després a l’illa Margarita, a les ordres d’Urdaneta Participà en el setge de Cartagena i en la batalla d’Ayacucho 1824 Morí en l’atemptat del palau de San Carlos setembre del 1828, en voler defensar la vida de Bolívar

El seu nom autèntic era Margarita Carmen Cansino Adquirí popularitat amb la seva creació en Gilda 1946 i esdevingué el sex-symbol femení de postguerra Amb The Lady from Shanghai 1948, del seu segon marit, Orson Welles, s’inicià la seva decadència Actuà també en els films Affair in Trinidad 1952, Salomé 1953, Separate Tables 1958, etc

Després de combatre en l’exèrcit de la Segona República i de passar pels camps de refugiats de França, tornà a Barcelona, on es llicencià en químiques i es doctorà en biologia per la Universitat de Barcelona A la dècada de 1950 fou director de l’Instituto de Ciencias del Mar de Isla Margarita Veneçuela, actualment Estación de Investigaciones Marinas de Margarita EDIMAR, on creà el laboratori oceanogràfic de la Fundació La Salle Fou president del Comitè d’Oceanografia Química del CIESM de Mònaco Convidat pel Reial Institut de Ciències Naturals de Bèlgica, l’any 1966…

Vinculat al Club Ciclista Palou de Granollers, nasqué el 2005 Aplegà un grup d’especialistes de primer nivell de camp a través i descens com la campiona del món Margarita Fu-llana i el subcampió olímpic Jean Christophe Peraud, més Anna Villar, Israel Núñez, Francesc Carnicer i Eloi Gispert en camp a través i Ivan Oulego i Pasqual Canals en descens

Sostingué, durant més de vint-i-cinc anys, una relació espiritual molt intensa amb l’arquebisbe de València Juan de Ribera, per encàrrec del qual escriví, en castellà, alguns tractats ascètics basats en la seva experiència personal, que foren incorporats, el 1607, pel seu antic confessor Jaume Sanxis en la Relación breve de la vida, virtudes y milagros de Sor Margarita Agulló