Resultats de la cerca

Jugava d’extrem dret i jugà al Sant Andreu i el Martinenc abans de fitxar per l’Espanyol la temporada 1949-50 Fou jugador blanc-i-blau fins a la temporada 1951-52 Disputà 31 partits de Lliga i marcà 14 gols Després continuà dues temporades més a primera divisió 1952-54 amb l’Sporting de Gijón i retornà a Catalunya per fitxar pel Nàstic de Tarragona Hi jugà quatre temporades 1954-58 Fou seleccionat un cop amb la selecció catalana i marcà un gol

Defensa lateral format al Futbol Club Martinenc, el 1996 passà a les categories inferiors del Reial Club Deportiu Espanyol Jugà dues temporades a l’Espanyol B 2004-06, aconseguint l’ascens a segona divisió B La temporada 2006-07 debutà amb el primer equip Guanyà la Copa Catalunya 2006 i fou subcampió de la Copa de la UEFA 2007 El 2011 fitxà pel Real Betis Balompié Amb la selecció espanyola fou internacional en categories inferiors Es proclamà campió d’Europa sub-21 2004 i guanyà la Meridian Cup també en categoria sub-21 2003

Començà la seva trajectòria el 1912 al New-Catalònia de Barcelona Passà a l’Athletic de Sabadell 1913-18, on jugà com a defensa i migcampista, fou capità, i es proclamà campió de Catalunya de segona categoria 1915 Després d’un breu pas per l’Espanya i el Martinenc, jugà al Badalona 1920-25, l’AE Les Corts 1925-26 i, amb l’arribada del professionalisme, acabà al Huesca 1926-27 Guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1916 amb la selecció catalana, en la qual jugà 3 partits

Mestre Internacional 1994 i Gran Mestre 2004, s’inicià a la secció d’escacs del Foment Martinenc En categories inferiors obtingué diversos títols de Catalunya i d’Espanya i quedà cinquè en el Campionat del Món cadet 1988 En categoria absoluta, fou campió de Catalunya individual 1990, 1992 i per equips 1998 L’any 2000 es traslladà al GEVACEA andorrà i el 2003 guanyà el Campionat d’Espanya També guanyà el Campionat d’Andorra en sis ocasions 2000, 2001, 2007, 2012, 2014, 2015 Fou guardonat amb la insígnia de plata de la federació catalana 1989

És gestionat per un consorci format el 1992 per diverses administracions, incloses les de catorze municipis Té l’oficina a Cabrera de Mar El seu pla especial fou aprovat el 2004 Té una superfície de 4 053 ha És constituït per un paisatge fragmentat de boscos i conreus entre espais urbanitzats Els boscos més genuïns són roureda de roure martinenc i africà, i alzinar litoral, amb marfull i aladern Acull un ric patrimoni històric, amb dòlmens, restes ibèriques i romanes, ermites i castells Forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona

Al Principat, és un bosc artificial que es fa sobre sòls silicis de la muntanya mitjana, generalment al lloc que ocuparia la roureda de roure martinenc només les estassades periòdiques a què l’home el sotmet impedeixen el restabliment de les comunitats genuïnes Hom explota sovint les castanyedes arranant els arbres després es produeix una rebrotada més o menys coetània que, com en d’altres explotacions d’aquest tipus, en les primeres fases de desenvolupament rep el nom de tanyada i, més endavant, perxada quan a 1,5 m d’alçada els troncs han assolit un diàmetre de 5 cm

Extrem dret, és un dels noms destacats de la història del Club Esportiu Europa Ingressà al club en edat juvenil i s’hi mantingué fins a la temporada 1929-30 Fou campió de Catalunya 1923 i disputà la final de Copa el mateix any Disputà les dues primeres edicions de la Lliga amb l’Europa i, finalment, jugà amb la Unió Esportiva Sant Andreu 1930-31 i el Futbol Club Martinenc 1931-32 Jugà diverses vegades amb la selecció catalana, amb la qual guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1926 Més endavant fou secretari tècnic de l’Europa

Estudià a Barcelona, i el 1911 debutà amb Carmen a l’Ateneu Obrer Martinenc Fou assidu de les temporades líriques dels teatres Principal de València 1913-14 i Tívoli i Liceu de Barcelona 1916-17 El 1917 es presentà a l’Òpera de París amb Aïda i el mateix any interpretà a Trieste el paper titular de l' Otello verdià Realitzà diverses gires per teatres de l’Amèrica del Sud i del nord d’Itàlia El seu timbre de tenor dramàtic li permeté abordar els principals papers del repertori italià S’especialitzà en G Puccini, de qui fou intèrpret de referència del personatge de Dick Johnson La…

Es formà al CE Europa i jugà amb el FC Martinenc abans de debutar a la màxima categoria amb el RCD Espanyol 1939-43, amb el qual aconseguí una Copa del Generalísimo 1940 Fitxà pel FC Barcelona 1943-49, on disputà un total de 160 partits i anotà 12 gols, i guanyà tres Lligues 1945, 1948, 1949, una Copa d’Or 1945 i una Copa Eva Duarte 1948 Actuava de lateral dret i formà un gran tàndem defensiu amb Teruel en l’equip blanc-i-blau i amb Curta en l’equip blaugrana Jugà sis vegades amb la selecció catalana entre el 1941 i el 1947

Començà a jugar al Rapid Navas, però gran part de la seva carrera la passà al Foment Martinenc, amb el qual disputà la Lliga de divisió d’honor Fou campió de Catalunya infantil i juvenil, i cinquè en un Mundial infantil Aconseguí el títol de Gran Mestre 2003 Guanyà el Campionat de Catalunya de clubs amb el Montcada, i l’individual 2011 En el seu palmarès també hi figuren els oberts de Sants 2006, Barberà 2006 i Vallfogona de Balaguer 2011 El 2006 disputà l’Olimpíada amb l’equip estatal Fou guardonat amb la insígnia de plata de la Federació Catalana d’Escacs 1997