Resultats de la cerca
Es mostren 366 resultats
Pere Terrencs
Pintura
Pintor.
Contractà amb Alonso de Sedano 1488 el Martiri de Sant Sebastià , de la catedral de Mallorca Després intervingué amb el Mestre de Sant Francesc —que algú ha identificat amb ell mateix— en el fragmentat retaule dels Trinitaris El 1499 es comprometé a pintar un retaule per a la vila de Manacor
Miquel d’Olesa i Santmartí
Filosofia
Història
Lul·lista.
Fill de Jaume d’Olesa i Sanglada i germà del militar i poeta Francesc d’Olesa i Santmartí Defensor de la doctrina lulliana, escriví, sembla que en català, De salutari contemplatione , on parla de la vida i el martiri de Ramon Llull, i uns comentaris sobre l’art lulliana, tot inèdit
Josep Català
Literatura
Cristianisme
Escriptor i sacerdot, doctor en teologia.
Publicà Vida, martiri i triümfos de l’admirable verge santa Eulària 1642, volum que conté un poema en octaves reials, en un llenguatge molt castellanitzat i gongorí, dedicat a la victòria de les forces catalanes sobre l’exèrcit castellà el 26 de gener de 1641, i unes Cobles en llaor de la gloriosa verge i màrtir santa Eulària
Àgata

Santa Àgata, pintura al tremp de mestre del Burgo de Osma
© Fototeca.cat
Cristianisme
Màrtir.
Fou molt venerada al segle V Les actes del seu martiri, escrites al segle VI, són llegendàries La festa que l’Església Catòlica celebra assolí alguna importància a les comarques occidentals del Principat, on era considerada patrona de les dones Les cerimònies populars celebrades amb aquest motiu eren anomenades, sovint, festa de les dones Se celebra la festa el dia 5 de febrer
Théodule-Augustin Ribot
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor i gravador francès.
Estudià a Châlons i a París en el taller de Gleyr Debutà al Salon del 1861 i obtingué premis en els dels anys 1864, 1865 i 1878 Pintà preferentment retrats, natures mortes i quadres religiosos Autoretrat que es trobava al Musée du Luxembourg, Escena de cuina Musée Saint-Denis, Reims i Martiri de Sant Sebastià Musée du Louvre Féu també nombrosos aiguaforts
Fermí
Cristianisme
Primer bisbe d’Amiens.
Evangelitzà de primer la Tarraconense, i s’establí després a la Gàllia, on fou degollat Pamplona celebra la festa el 7 de juliol, i el té com a patró En la litúrgia, la festivitat en honor de sant s'ha celebrat també el 13 de gener en record de la troballa de les seves relíquies i el 25 de setembre data del seu martiri
Arnau de Peralta
Història
Cristianisme
Eclesiàstic, bisbe i diplomàtic.
Del llinatge dels Peralta de Ribagorça Era conseller de Jaume I, que el trameté d’ambaixador a Roma i a la cort de França El 1243 fou nomenat bisbe de València i el 1248 de Saragossa Es remarcà pel seu zel organitzador, manifestat en els sínodes i constitucions que promulgà Hom el té per autor d’una passió llatina o relació del martiri de l’infant Sant Domènec de Val
Juan Fernández de Navarrete
Pintura
Pintor castellà, anomenat el Mudo
.
Estudià a Itàlia a Venècia sembla que ho féu amb Ticià Cridat per Felip II, des del 1568 treballà a El Escorial Martiri de sant Jaume 1571, Naixement de Crist 1575, Enterrament de sant Llorenç 1579 La seva obra, que mostra una gran preocupació per la llum i el color a vegades d’una evident influència veneciana i un dibuix vigorós i realista, és un important precedent de la pintura barroca
Sixt II
Cristianisme
Papa (257-258).
Restablí les relacions amb les esglésies d’Àfrica i de l’Àsia Menor, trencades sota Esteve I , arran de la controvèrsia sobre la validesa del baptisme dels heretges i la readmissió dels lapsi Víctima del segon edicte de Valerià 258, sofrí el martiri, juntament amb quatre dels seus diaques, a les catacumbes de Calixt, on fou sorprès celebrant la litúrgia Fou venerat ja a la meitat del segle IV La seva festa se celebra el 5 d’agost
Santa Justa

Creu i absis romànic del conjunt parroquial de Santa Justa, al terme de Lliçà d’Amunt
© Diego Sola
Art romànic
Església
Veïnat
Veïnat i antiga parròquia del municipi de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental), al NE del poble.
Esmentada ja el 1101, el 1321 era encara independent L’antiga església parroquial destaca pel seu romànic dels segles XI i XII D’una sola nau, l’absis semicircular presenta arcuacions llombardes L’antic presbiteri estava presidit per un retaule gòtic dels germans Vergós , avui dia conservat al Museu Diocesà de Barcelona, amb escenes de la vida i el martiri de les santes Justa i Rufina Al segle XVIII s’hi afegí una capella lateral, dedicada a la Mare de Déu del Roser