Resultats de la cerca

Llicenciat en educació física per l’INEFC i doctor en economia de l’esport, fou vicepresident de la Federació Catalana de Rugby 2009-11 i director del Consell Català de l’Esport 2011-12 Ocupà càrrecs de responsabilitat en diverses empreses relacionades amb el sector esportiu i fundà l’empresa de gestió d’equipaments esportius Illa Activa Presidí el fòrum d’esports Alumni UB i impartí classes en màsters i seminaris

Amb llicència professional des del 1969, fou cadi de Severiano Ballesteros en el seu periple americà 1982-1983, durant el qual guanyà el Màsters d’Augusta Des del 1995 fou el mestre de golf del Reial Club de Golf del Prat, any que passà a ser el director de l’escola del Club de Golf Sant Joan de la federació catalana També guanyà diversos premis, entre els quals destaca el Campionat professional de Catalunya 1972

Fundat el 1984, prengué el nom de Squash Nagi fins que el 1993 passà a l’actual denominació També conegut com a Club Nagi, participa des del 1989 en els Campionats Màsters per a nedadors veterans El seu impulsor i primer president fou Emili Martínez de Laguardia El nedador més reputat, que també fou president del club, és Josep Claret i Ciuró També destaquen altres nedadors com Loli Balbuena, Julio César Cervantes o Rosa Sellarès

Fou creada el 1990 a Barcelona sota la presidència de Ramón Xavier Martínez Domènech Fou la primera federació d’aquest esport a constituir-se a tot l’Estat espanyol S’encarrega d’organitzar els Campionats de Catalunya i les seves lligues, de revisar i actualitzar les normes de joc segons marca la World Darts Federation WDF, de seleccionar els esportistes que formen les seleccions catalanes, i també d’organitzar sessions tècniques, tallers d’aprenentatge i la formació d’aquest esport a Catalunya A nivell internacional organitza, des de l'any 2011, el Catalonia Open Darts En aquesta competició…

S’inicià al Club Tennis de la Salut de Barcelona Després de guanyar diversos títols estatals i internacionals en categories inferiors, sota les ordres del tècnic Javier Duarte, el 1991 esdevingué tennista professional Aquell any accedí per primer cop al rànquing de l’ATP, en què obtingué el seu millor registre l’any 1998 amb la tercera posició final Guanyà el seu primer torneig el 1994, a Buenos Aires El 1999 aconseguí situar-se durant dues setmanes de febrer com a número u del món  Subcampió en dues ocasions a Roland Garros 1998, 2001, aconseguí disset títols en categoria individual i tres…

Criat a l’Hospitalet de Llobregat, inicià la seva carrera al Club Tennis de la Salut Fou campió d’Espanya júnior els anys 1964, 1965 i 1966, i guanyà l’Orange Bowl 1966 i el torneig de Wimbledon 1967, any que també fou campió absolut d’Espanya El 1968 guanyà la Copa Galea i el 1969 el Trofeu Comte de Godó de Barcelona, que tornà a aconseguir el 1971 i el 1976 Ja en categoria absoluta obtingué un títol de Grand Slam Obert dels Estats Units, 1975, la Copa Masters 1976 i trenta-un torneigs de l’ATP Tour, la gran majoria en terra batuda També fou finalista del Roland Garros 1974 i guanyà el…

Membre del Reial Club Tennis Barcelona, és professional des de l’any 1996 Ha aconseguit dos International Tournaments de la WTA Rabat 2005 i Bogotà 2008 En dobles ha guanyat quinze torneigs la majoria juntament amb María José Martínez, incloent-hi la WTA Tour Championships Copa Masters femenina a Doha 2009 Guanyà la medalla de plata en els Jocs Mediterranis 2005 Assolí la trenta-cinquena posició en el rànquing de l’ATP en individual 2005 i la cinquena posició en dobles 2009

Uns 3000 estudiants de Catalunya es manifesten en una desena de poblacions contra la implantació del model universitari anomenat 3+2, pel qual es redueixen els graus a tres anys i se n’afegeixen dos de màsters de formació més específica Segons els estudiants, aquest sistema suposa una "mercantilització" de l’educació i un encariment dels estudis, i penalitza els alumnes amb menys recursos A l’abril i al maig es repeteixen les protestes amb talls a vies de comunicació com la C-58 i la N-150

Jugador molt destacat de la dècada dels setanta, s’imposà en els torneigs de Forest Hills 1974 i 1976, de Flushing Meadows 1978 i de Wimbledon 1974 i 1982 fou dues vegades 1975 i 1977 finalista en el torneig nord-americà i tres 1975, 1977 i 1978 en el de la Gran Bretanya El 1973 assolí el títol dels EUA de pista coberta, victòria que repetí el 1976, 1978, 1979 i 1980 Entre d’altres victòries, cal esmentar el Masters 1978, la Challenge Cup 1976 i el títol del WCT 1977

Exercí la crítica musical en diversos diaris anglesos i es dedicà a escriure notes per als programes dels cicles de concerts més importants Fou l’editor de la cinquena edició del Grove’s Dictionary of Music and Musicians i de la revista "Music and Letters" 1937-59 Edità, també, la sèrie de llibres biogràfics "Masters Musicians" L’estil literari i la finesa de les seves observacions, a més de la precisió amb què abordava la seva feina d’editor i els seus amplis coneixements, li donaren un gran renom Fou distingit amb diversos honors i càrrecs institucionals