Resultats de la cerca
Es mostren 670 resultats
graellada

Graellada de carn
© Fototeca.cat
Alimentació
Menjada de diverses menes de carn o de peix, rostides a la graella.
àcid fosforós
Química
Àcid dibàsic deliqüescent que hom obté per hidròlisi del triclorur de fòsfor.
Forma dues menes de sals les àcides, derivades de l’anió H 2 PO - 3 , i les neutres, del HPO 3 = És un reductor potent per escalfament a 100°C produeix àcid fosfòric Hom en coneix dues formes parcialment deshidratades l’àcid metafosforós HPO 2 i l’àcid pirofosforós H 4 P 2 O 5
obsessió
Psicologia
Idea, paraula o imatge persistent que s’imposa amb independència de la voluntat i que només amb dificultat pot ésser desarrelada de la ment.
Entre les diferents menes d’obsessions, a més de les intellectuals , hi ha les impulsives l’obsés és portat a fer un acte, com ara rentar-se les mans repetidament i les inhibidores enfront de certs objectes o actes Acompanyada de plena consciència, l’obsessió és pròpia de diverses neurosis i constitueix un dels símptomes típics de la psicoastènia
bromur de radi
Química
Cristalls incolors que s’engrogueixen amb el temps, fortament corrosius, que es fonen a 728°C.
És soluble en aigua i alcohol i hom l’obté directament de les menes del radi barrejat amb bromur de bari, del qual pot ésser separat per cristallització fraccionada És emprat en la preparació del metall, en medicina i, mesclat amb sulfur càlcic, per a la preparació de pintures luminescents Per la seva radioactivitat, és altament tòxic
derivatiu
Lingüística i sociolingüística
En la terminologia glossemàtica, plerema marginal, homogeni o heterogeni, regit per pleremes centrals.
És homogeni quan el resultat de la unió d’ambdues menes de pleremes regeix els mateixos morfemes del plerema central tot sol En cas contrari, és heterogeni Així, a capaç , hi pot ésser afegit un derivatiu homogeni, com in- incapaç , sintàcticament idèntic a capaç , o bé un derivatiu heterogeni, com -itar capacitar , distint sintàcticament de capaç
emplastre
Farmàcia
Preparació medicinal antiga, poc emprada actualment, d’aplicació externa, sòlida i glutinosa, que s’estova per la calor i s’adhereix a la part del cos sobre la qual hom l’aplica.
Hi ha dues menes d’emplastres, els resinosos , que hom obté per liquació al bany maria de resines i greixos, juntament amb bàlsams i altres drogues polvoritzades, i els metàllics , formats per sals de plom d’àcids grassos de cadena llarga Hom els estén tots dos en calent damunt un drap i els aplica damunt la pell
electrocució
Biologia
Electrònica i informàtica
Mort, real o aparent, a causa d’una descàrrega elèctrica.
L’acció del corrent elèctric en el cos és de tres menes estimuladora de les estructures excitables centres nerviosos, cor, etc, calorífica i modificadora de l’equilibri electrolític L’efecte d’aquestes accions produeix la mort per fibrillació ventricular si el corrent és de baix voltatge i per carbonització o aturament respiratori si és de voltatge elevat
terminal VSAT
Electrònica i informàtica
Equip terminal, emissor, receptor o emissor i receptor, d’una xarxa VSAT.
Comprèn una antena parabòlica, d’uns quants decímetres o metres de diàmetre sovint 1,8 m, un capçal de radiofreqüència i un equip de processament digital mòdem i subsistema de processament del senyal en banda de base, capaç de fer la interconnexió amb diverses menes de terminals d’usuari o de xarxes terrestres, per a veu, dades, fax o videoconferència
banderer
Història
Cavaller feudal pertanyent a l’alta noblesa que tenia dret d’alçar una bandera quadrada pròpia.
Eren creats amb una cerimònia especial N'hi havia de dues menes cavallers i escuders, que es distingien perquè els primers portaven esperons d’or i els darrers d’argent Hi havia banderers de primera bandera, de segona i de tercera Inicialment, el títol era personal, però després esdevingué hereditari en les famílies feudals, i sempre anava unit al feu
zonació
Geobotànica
Disposició de la vegetació o dels sòls en zones (geogràfiques) o bandes (locals) més o menys paral·leles entre elles.
Se sol produir quan un factor ambiental decisiu varia regularment en un sentit determinat Quan el paisatge és constituït per diverses comunitats d’organismes o per diverses menes de sòl, que es reparteixen el terreny d’una manera més o menys regular a claps, d’acord amb la distribució dels factors determinants, que varien d’una manera discontínua, hom parla de mosaic