Resultats de la cerca
Es mostren 405 resultats
Vicent Moles i Garcia
Metge.
Nebot del catedràtic de retòrica Vicent Blai Garcia Estudià teologia a Alcalá, i després es dedicà a la medicina Vidu de la filla de l’escriptor Dionís Pau Llopis, es féu eclesiàstic i fou degà de la collegiata de Gandia Arribà a ésser metge de Felip IV de Castella Autor de Philosophia naturalis sacrosanti corporis Iesu Christi Anvers, 1639 i de Pathologia de morbis in sacris litteris Madrid, 1642
Guillem Graell i Moles
Economia
Economista.
Estudià filosofia i lletres Fou secretari del Foment del Treball Nacional des de la seva fundació 1889 i, per tant, un dels líders del proteccionisme català D’actituds federalistes, evolucionà cap al regionalisme i finalment cap a un conservadorisme, partidari del centralisme espanyol, especialment a partir dels seus articles a la “Revista Nacional de Economía” Escriví a “La Economía Nacional”, “El Trabajo Nacional” i “El Monitor”, entre altres revistes El 1908, en plena etapa regionalista de la seva vida, presidí el Congrés d’Economia de Barcelona Des de la càtedra d’economia social i…
Joan Moles i Ormella
Literatura catalana
Assagista, polític i advocat.
Feu la carrera de dret i fou degà del Collegi d’Advocats D’ideologia republicana, desenvolupà una intensa carrera política com a regidor per Barcelona 1901, diputat a les Corts 1906, senador 1913, governador civil de Barcelona 1932, alt comissari d’Espanya al Marroc 1933, governador general de Catalunya 1936, president de la Generalitat durant quinze dies 1936 i ministre de la Governació 1936 El 1939 s’exilià a Mèxic En aquest país publicà, a la “Collecció Catalònia”, Mossèn Cinto 1944, una biografia en defensa del poeta, el qual coneixia en profunditat perquè n’havia estat marmessor També…
Enric Moles i Ormella
Química
Químic i farmacòleg
Estudià farmàcia a Barcelona, on es graduà 1905, i es doctorà a Madrid amb la tesi Procedimientos de análisis de silicatos seguidos en el análisis cuantitativo de algunas micas españolas 1906 L’any 1908 es traslladà a Alemanya, i el 1910 es doctorà sota la direcció de Wilhelm Ostwald en química a la Universitat de Leipzig Més tard, el 1916, sota la direcció de Guye es doctorà en física a Ginebra amb la tesi Contribution à la révision du poids atomique du brome Finalment, el 1922, de nou a Madrid es doctorà en ciències químiques Catedràtic de química inorgànica de la Universitat Central de…
Pasqual Pere Moles i Corones

P. P. Moles, J. Giralt
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
Fill del llibreter Salvador Moles Deixeble, a València, de Josep Vergara i de Vicent Galcerà, i a Sogorb, de Josep Camaron Passà a Barcelona, on vers el 1759 era deixeble de Francesc Tremulles El 1764 li fou concedit el títol de gravador per la Reial Junta i Consolat Anà, pensionat per la Junta de Comerç, a París 1766, on fou deixeble de Dupuis i de Charles-Nicolas Cochin Tornà a Barcelona el 1774, i l’any següent fou nomenat primer director de la nova Escola de Dibuix de la Junta de Comerç —Llotja—, on, per indicació seva, Pere Pau Muntanya esdevingué ajudant de direcció Orientà l’escola,…
Marc Antoni Ortí i Moles
Literatura catalana
Poeta.
Fill de Marc Antoni Ortí i Ballester ocupà, com ell, càrrecs importants a la ciutat de València Participà en nombrosos certàmens celebrats a la ciutat entre el 1658 i el 1687, sobretot amb composicions en castellà, però també en català Concretament, als del 1658 i el 1659 presentà dues composicions en català Quan m’ordenen que pondere i Un presumit de discret , respectivament, que foren publicades en els reculls corresponents En castellà publicà algunes composicions en obres miscellànies de l’època
Antoni de Potau-Moles i Ferreró
Història del dret
Fill del doctor en dret i conseller de la Reial Audiència de Catalunya Jaume de Potau-Moles i Jover.
Fou president de la comptadoria major de comptes i conseller del rei en el consell d’hisenda Felip V el creà el 1702 reial despatx del 1703 marquès de la Floresta marquesat de la Floresta i el 1709 fou fet gran d’Espanya a títol personal Morí al setge de Barcelona essent capità de cavalleria i fou soterrat al convent caputxí de Santa Eulàlia de Sarrià