Resultats de la cerca

Les substàncies adopten, en cristallitzar, l’estructura més estable En general, l’estructura d’una determinada substància depèn de la tendència dels àtoms a formar una estructura que ompli de la millor manera possible l’espai La simetria de l’estructura tendeix a ésser la més elevada possible Els tipus d’estructures que hom pot obtenir poden ésser empaquetats, de coordinació, de cadenes, estratificades, tridimensionals, moleculars, etc

Si en un aliatge convencional els àtoms es troben distribuïts segons una estructura molecular particular, en un superaliatge els àtoms es distribueixen en dues fases o més, anomenades gamma i gamma prima Els cristalls de la segona s’incrusten en la matriu formada per la primera, molt més desordenada D’aquesta manera s’impedeixen els desplaçaments moleculars, la qual cosa dóna una resistència especial material

L’anàlisi isotòpica utilitza, bé les propietats que depenen només de la diferència de massa entre els isòtops mesura de densitats, mesura de conductibilitat tèrmica de gasos, espectrometria de massa, mesura de les freqüències espectrals característiques en els espectres atòmics i moleculars, bé les propietats intrínsecament nuclears ressonància magnètica nuclear i, en el cas dels isòtops radioactius, detecció i mesura de la radiació emesa

El 1973 es doctorà en química a la Universitat de Princeton Fou membre de la National Academy of Sciences i des del 1990 professor de física i química a la Universitat de Rice Smalley construí un aparell que permetia crear microagregats moleculars i amb ell fou possible el descobriment dels fullerens, pel qual li fou atorgat el premi Nobel de química l’any 1996 juntament amb Robert FCurl i Harold WKroto

Aquest grup inclou dos subgrups, els anurs granotes i els caudats salamandres, i juntament amb els caecilia serps constitueixen els amfibis Algunes dades moleculars indicaven que les salamandres serien més properes a les serps, i s’havia proposat que el grup dels batracis estava format solament pels anurs Tanmateix, estudis realitzats el 2003 reforcen cada cop més la base filogenètica dels batracis incloent-hi els anurs i els caudats

Obtingué el doctorat el 1988 en ecologia evolutiva per la Universitat de Barcelona Feu estades postdoctorals amb el Dr Temple F Smith a les universitats de Harvard i Boston 1988-92, i amb el Dr James W Fickett a Los Alamos National Laboratory de Nou Mèxic 1992-93 El 1994 s’incorporà a l’Institut Municipal d’Investigacions Mèdiques de Barcelona Des del 2002 coordina el programa de Bioinformàtica i Genòmica al Centre de Regulació Genòmica  CRG, on lidera el grup de recerca de Biologia Computacional del Processament d’RNA També és catedràtic de bioinformàtica de la Universitat Pompeu Fabra des…

En la persorció els adsorbats poden ésser líquids o gasos, i el conjunt adsorbent-adsorbat es diferencia de les veritables dissolucions en la no-uniformitat del sistema La persorció és un fenomen reversible, regit per les dimensions relatives dels porus, de l’adsorbent i del diàmetre molecular de l’adsorbat Es presenta en moltes zeolites i en alguns tipus de carbons altament activats, i constitueix el fonament de l’acció dels tamisos moleculars

Llicenciat a la Universitat Mc Gill de Montreal, fou professor al Polytechnic Institute de Brooklyn 1951-64 i a la Universitat d’Illinois 1964-68 Des del 1978 és professor al California Institute of Technology Ha estudiat els processos electroquímics elementals, la transferència d’electrons i la teoria de les reaccions moleculars, camps en els quals ha aplicat models matemàtics El 1984 li fou atorgat el premi Wolf de química, i el 1992 el premi Nobel de química

Es nodreix de coneixements cellulars, genòmics i moleculars, i entre les seves fites s’inclouen, entre d’altres, la modificació de rutes bioquímiques de síntesi de carbohidrats en algues i bacteris per a utilitzar-los com a productors de biocombustibles, el disseny de bacteris capaços d’envair teixits cancerosos per a destruir-los, la generació de vacunes proactives i el disseny i la construcció d’organismes cellulars sintètics a partir de dades genòmiques per a ser emprats com a biofactories

El procés consisteix en una anàlisi de les dades recollides sobre els organismes morfològiques, moleculars, etològiques, ecològiques, etc per tal d’obtenir un o més arbres filogenètics que constitueixin la millor estimació possible de les veritables relacions filogenètiques A l’hora d’escollir entre les diverses hipòtesis alternatives obtingudes arbres filogenètics, hi ha diferents criteris Els mètodes més utilitzats per a fer-ne l’elecció, entre d’altres, són la parsimònia, la màxima probabilitat, la inferència bayesiana i les distàncies entre valors de caràcters