Resultats de la cerca
Es mostren 178 resultats
Castells i edificacions militars de la Fenolleda anteriors al 1300
Mapa dels castells i les edificacions militars de la Fenolleda anteriors al 1300 J Salvadó Ancinhan Castell d’Ancinhan Atsat Castell d’Atsat Belestar Vila i castell de Belestar Castell de Caladroer Camporsin Castell de Palmas Caramanh Castell de Caramanh Cassanhas Castell de Cuixós Caudièrs de Fenolhet Castell i vila de Caudièrs de Fenolhet Castell de Castelfisèl Castell dels Mòros Centernac Castell de Centernac L’Esquèrda Castell de l’Esquèrda Felhuns Castell de las Albas Fenolhet Castell de Fenolhet o de Sant Pèire Castell de Sabardan Ginclar Castell de Ginclar Lançac Castell i vilatge de…
Juan Dolz del Castellar
Filosofia
Filòsof aragonès.
Deixeble de Gaspar de Lax, restà vinculat a l’escola terminista Ensenyà arts al Collège de Lisieux, de París vers el 1509 vers el 1518 passà a Montalban Carcí Publicà uns Syllogismi 1511 i un tractat 1513 sobre les Summulae logicales de Petrus Hispanus
Tarn

El riu Tarn al seu pas per la localitat de Millau
© Jaume Ferrández
Riu
Riu d’Occitània, afluent, per la dreta, de la Garona (375 km).
Neix al mont Losera, a les Cevenes, s’encaixa, després, fortament a la regió de les Causses, altiplans calcaris amb fenòmens càrstics, passa per Albí i Montalban i s’uneix a la Garona aigües enllà de Moissac Té com a afluent, per la dreta, l’Avairon
Étienne Escayrac de Lauture
Història
Militar
Militar francès.
Es distingí en el setge de Maó 1756 Fou coronel del regiment de Guiena Diputat per la noblesa del Carcí per assistir als estats generals del 1789, rebé ordre de romandre al Carcí per sufocar la revolució ho assolí a Montalban 1790, però morí defensant el castell de Clarac
Rafael Martínez i Padilla
Pintura
Pintor.
Conegut com a Rafael Padilla Installat de petit a Barcelona, es formà a Llotja El 1906 exposà conjuntament amb Pau Gargallo, a Barcelona Concorregué a les Exposiciones Nacionales de Madrid El 1937 anà a França, i residí a Honfleur i Montalban, fins que el 1950 tornà a exposar a Barcelona Hom ha relacionat el seu estil amb l’impressionisme
Club Esportiu Unió Korfbalera Sant Adrià
Corfbol
Club de corfbol de Sant Adrià de Besòs.
Fundat l’any 2001, nasqué per iniciativa de Núria Riera, professora d’educació física de l’IES Manuel Vázquez Montalbán Disposa d’equips en categoria sènior i en categories inferiors Participa a la primera divisió de la Lliga Catalana i ha disputat alguns partits internacionals Fa ús del pavelló poliesportiu municipal Marina-Besòs Alguns dels seus jugadors han participat en la selecció catalana
Joan Micó
Cristianisme
Dominicà.
Ingressà en el convent de Llutxent Vall d’Albaida i professà en el de Chinchilla Múrcia Fou primer prior del convent de Gotor, i del de Montalban Traslladat a València, fou elegit prior, vicari de la província i, finalment, provincial Fundà el convent de Llombai, i escriví algunes obres religioses en llatí El 1585, hom n'inicià el procés de beatificació
Fernando de Rojas
Literatura
Escriptor castellà.
El seu nom va lligat a l’obra que l’ha fet famós La Celestina La seva vida és poc coneguda Per diferents documents hom sap que posseí una important biblioteca i fou batxiller en lleis, d’origen convers, fet que mai no negà, però també amb pretensions d' hidalguía Visqué des del 1517 a Talavera de la Reina, d’on fou durant poc temps batlle major
Pedro Pacheco y de Guevara
Cristianisme
Eclesiàstic.
Net de Juan Pacheco, marquès de Villena, i fill d’Alfonso Téllez-Girón y Portocarrero Doctor en ambdós drets, entrà al servei d’Adrià d’Utrecht i l’acompanyà a Roma, quan esdevingué papa Adrià VI, com a cambrer secret Fou prelat domèstic del papa Climent VII i bisbe de Mondoñedo 1532-37, de Ciudad Rodrigo 1537-39, de Pamplona 1539-45, de Jaén 1545-54 i de Sigüenza 1554-60 Com a tal assistí al concili de Trento, on intervingué sovint Hi suscità el tema de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu, que defensà Fou creat cardenal 1545 i bisbe d’Albano 1547 S'oposà aferrissadament al trasllat del…
Maria d’Aragó
Història
Reina de Castella.
Era filla de Ferran I de Catalunya-Aragó i d’Elionor d’Alburquerque, de qui heretà la senyoria de Montalbán Fou casada 1420, a Àvila, amb el seu cosí germà Joan II de Castella les esposalles, però, s’havien celebrat el 1418, a Medina del Campo Intervingué poc en la política Fou mare d’Enric VI de Castella Fou sepultada al monestir de Guadalupe