Resultats de la cerca

L’aigua líquida que condensa, la pols i el material succionat per aquest fortíssim corrent pot superar els 500 km ⁄ h el fa visible des de lluny com una part del núvol de tempesta Malgrat el seu petit diàmetre, inferior generalment als 100 m, el tornado és, a escala local, el fenomen meteorològic més violent, i deixa al seu pas un rastre de destrucció Per classificar la virulència dels tornados s’utilitza l’escala de Fujita

Apareix generalment a la superfície superior del núvol

Són les galàxies més pròximes a la Galàxia, observables a ull nu i en forma de dos núvols lluminosos, molt tènues, semblants a dos fragments aïllats de la Via Làctia La més gran de les galàxies, anomenada Gran Núvol de Magalhães , és situada a la constellació de l’Orada i a una distància de 170 000 anys llum, té un diàmetre aparent de 5°, la magnitud aparent és 1,2 i l’absoluta -17,4, té una massa de l’ordre de 2 x 10 9 masses solars i sembla que és una galàxia espiral barrada en formació La més petita, anomenada Petit Núvol de Magalhães , és situada a la constellació del Tucà i a una…

Assolí el periheli el 20 de març de 1970 a 0,54 UA del Sol, i des de mitjan febrer fou visible a simple vista El satèllit OGO-5 Orbital Geophysical Observatory hi detectà un enorme núvol d’hidrogen atòmic que, estenent-se més enllà de 10 milions de quilòmetres, envoltava el centre Posteriorment, hom ha detectat aquest núvol en tots els cometes observats des de vehicles extraatmosfèrics

En els núvols interestellars hom ha destacat fins ara màsers moleculars d’aigua i d’hidroxil, però contràriament al que s’esdevé amb els estels màsers mai no s’han vist màsers de monòxid de silici L’energia de bombeig del màser és subministrada per radiació infraroja emesa sia per un objecte protoestellar situat dins el núvol, sia pels grans de pols interestellar que formen part d’aquest núvol i que hagin estat escalfats per un estel jove pròxim Sembla que l’aparició de màsers d’aquest tipus podria ésser una etapa normal del camí seguit per la matèria interestellar quan es condensa…

Conté 44 estels visibles a ull nu, el més brillant dels quals, α Tucanae , és de magnitud 2,91, pertany al tipus espectral K5 i és situat a una distància de 142 anys llum La constellació conté també el Petit Núvol de Magalhães núvols de Magalhães i el cúmul globular 47 Tucanae , NGC104 Aquest cúmul és de tercera magnitud i, per tant, és un dels pocs objectes d’aquest tipus visibles a ull nu és situat a molt poca distància del Petit Núvol de Magalhães, en direcció NE no té l’aspecte d’un estel, sinó que abasta una extensió del firmament de 23° de diàmetre

Es caracteritza per tenir una alta intensitat, però generalment una duració curta, i per afectar àrees localitzades de petita extensió Els típics xàfecs de tempesta són exemples de precipitació convectiva En núvols convectius cúmuls i cumulonimbes, el desenvolupament vertical és notable, amb forts corrents d’ascens que permeten mantenir dins del núvol partícules de precipitació gotes d’aigua i calamarsa relativament grans Quan finalment aquestes partícules abandonen el núvol, la intensitat de precipitació aigua caiguda per unitat de superfície i de temps pot ser gran…

Sol ésser un núvol de pluja, que a muntanya està en contacte amb el terreny