Resultats de la cerca

Procedent d’una família d’immigrants jamaicans, el 1958 ingressà a l’exèrcit nord-americà Serví a la guerra del Vietnam 1962-63 i 1968-69 i el 1971 es graduà en ciències polítiques a la Universitat de Washington Coronel 1975 i tinent general 1986, comandà un batalló a la República de Corea 1973-74 i divisions als EUA 1981-83 i a Europa 1986-87 Des del 1972 estigué vinculat al govern nord-americà, on, entre altres càrrecs, fou assistent del secretari de defensa 1979-81 i 1983-86 i conseller de la presidència en afers militars 1987-88 En 1989-…

Doctor per la Universitat de Princeton 1957, fou professor de la Universitat de Harvard des del 1973 Li fou concedit el premi Nobel de física l’any 1979, que compartí amb el també nord-americà Sheldon L Glashow  i el pakistanès Abdus Salam , pels seus treballs sobre la unificació de les interaccions feble i electromagnètica

Amb la seva obra contribuí, sobretot amb The covered wagon 1923 i Beggar on Horseback Jazz 1925, a forjar el “classicisme” cinematogràfic nord-americà

Ingressà a l’exèrcit de l’aire el 1942 i realitzà 56 missions durant la Segona Guerra Mundial Fou seleccionat el 1959 dintre el programa Mercury d’entrenament dels set primers astronautes americans A causa d’una anomalia cardíaca, no es convertí, tal com estava previst, en el segon astronauta nord-americà en òrbita El 1975, però, fou pilot a la missió Apollo-Sojuz Es retirà el 1982

Professor a Harvard 1892-1935, fou director de Quarterly Journal of Economics 1896-1935 Expert en qüestions duaneres, fou president de la Comissió d’Aranzels 1917-19 i representant nord-americà a la Conferència de Versalles 1919 Format en el pensament clàssic, elaborà una teoria de la producció capitalista i una teoria del comerç internacional en termes monetaris i de salaris, pròxima a la de Böhm Bawerk Publicà Wages and Capital 1896, International Trade 1927, etc

Treballà a Stanford i al Massachusetts Institute of Technology, on fou professor des del 1961 Fundà la Unió de Científics Compromesos i es destacà per les seves crítiques a la guerra dels estels, impulsada per l’expresident nord-americà R Reagan El 1990 rebé el premi Nobel de Física junt amb J Friedman i R Taylor pels seus treballs realitzats entre 1967 i 1973 que significaren la primera evidència experimental de l’existència real dels quarks

Des del 1963 recorregué els EUA i també el Canadà, cantant per tavernes, escoles, places, etc El 1968 collaborà amb Pete Seeger, que donà suport a la seva carrera És conegut sobretot per la cançó American Pie 1971, que dona nom al seu primer àlbum, homenatge al cantant Buddy Holly La cançó es convertí en una de les més populars del repertori nord-americà Altres àlbums són Tapestry 1972, Don McLean 1973, Playin’ Favorites 1973 i Chain Lightning 1980

Prengué part en la Segona Guerra Mundial Ocupà Bizerta 1943 i participà en la campanya de Sicília El 1944 dirigí les forces nord-americanes en el desembarcament de Normandia, ocupà Bretanya, es dirigí al Rin i penetrà fins a l’Elba, on enllaçà amb l’exèrcit soviètic Fou president del comitè de caps d’estat major i representant nord-americà al comitè de defensa del pacte de l’Atlàntic 1949-53 Publicà les seves memòries A Soldier's Story 1951

Fou l’atleta més destacat en la prova de 400 m tanques, imbatut durant deu anys 1977-87 i en 122 curses consecutives Guanyà la medalla d’or als jocs olímpics de Mont-real 1976 i Los Angeles 1984, la de bronze a Seül 1988 i fou campió del món a Hèlsinki 1983 i a Roma 1987 El seu rècord del món fou vigent fins el 1992, quan en els Jocs Olímpics de Barcelona fou superat pel nord-americà K Young

El 1942 anà secretament a Algèria per preparar el desembarcament aliat al nord d’Àfrica estigué al cap de la invasió d’Itàlia, entrà a Roma i, a Caserta, se li rendiren les tropes alemanyes d’Itàlia i Àustria abril del 1945 Acabada la guerra ocupà l’alt comissariat nord-americà a Àustria, i després la prefectura de les forces de terra Del 1952 al 1953 fou comandant en cap de les tropes de l’ONU a Corea i de les nord-americanes a l’Extrem Orient Publicà Calculated Risk 1950