Resultats de la cerca

Aprovada el 1401, s’escampà pels Països Baixos i l’Alemanya nord-occidental Els germans de la vida comuna es guanyaven la vida amb la transcripció de llibres litúrgics, bíblics i edificants i volien viure la vida religiosa sense la vinculació dels vots Per això foren perseguits pels mendicants i pel canceller Joan Gerson, el qual intentà d’obtenir-ne la supressió en el concili de Constança Una branca intentà d’obviar a aquestes dificultats, i donà lloc als canonges regulars a Windesheim Tingueren també branca femenina, i entre els seus membres es destacà…

Comprèn les parròquies de Sant Joan de Labritja, Sant Miquel de Balansat, Sant Llorenç de Balàfia i Sant Vicent de sa Cala Presenta un relleu mogut, amb alçades de fins a 410 m a es Fornàs, al límit amb el terme de Santa Eulària i la talaia de Sant Joan , 360 m, que domina el poble per ponent La costa és acinglerada i amb pocs bons refugis, els accidents principals de la qual són, d’E a W, la cala de Sant Vicent, el cap des Llamp, la punta Grossa, la punta Galera, la cala de Portinatx i la cala i la punta Xarraca, el port de Sant Miquel, la punta de sa Creu i el cap de Rubió Les activitats…

Comprèn les parròquies de Sant Antoni de Portmany, Sant Rafel de Forca, Santa Agnès de Corona i Sant Mateu d’Aubarca El sector septentrional és un dels més elevats d’Eivissa 398 m alt al promontori que domina la punta de sa Torreta i hom l’anomena es Amunts terres elevades i marginals, de difícil accés els materials són principalment calcaris, l’erosió dels quals ha donat lloc a formes càrstiques molt destacades polja circulars de Corona i d’Aubarca, penjats entre puigs El fons dels polja , cobert d’argiles de descalcificació, és de color vermellós, entre les calcàries La colonització d’…

Neix a l’Emir Dagh 2 700 m i desemboca a la mar Negra

El llogaret de la Pobla de Ferran és situat a la banda nord-occidental del terme, sobre un petit tossal de 705 m d’altitud Aquest indret, pràcticament deshabitat des de l’inici d’aquest segle, s’originà a l’edat mitjana a l’entorn d’un castell, del qual s’ha localitzat fins a l’actualitat una referència documental ja tardana Consta que a la darreria del segle XIV, en concret l’any 1384, el ciutadà barceloní Jaume Galliners permutà amb el monestir de Santes Creus el castell de la Sala de Comalats pel de Ferran, ambdós situats dins la vegueria de Montblanc D’aquesta…

Situat a la capçalera de la riera de Llimós afluent, per l’esquerra, de la riera de Merlès, al sector nord-occidental del terme vall de Matamala , que presideix la serra de Matamala el Padró, 1366 m alt, d’una extensió de 9 km d’E a W, des de Sant Esteve de Vallespirans riera de Vilardell fins a Viladonja riera de Merlès, com a continuació de l’alineació de la serra de Catllar L’església parroquial Santa Maria fou donada el 888 pel comte Guifré el Pelós al monestir de Ripoll sempre formà part de la baronia de l’abat de Ripoll, i restà inclosa dins el terme del…

El terme davalla des del Picalbell Gros 540 m alt, que el separa de la vall de la Tet, fins a l’Aglí, que en forma el límit nord-occidental és drenat, a més, per diversos torrents, entre els quals la riera de la Teixonera Hi ha restes d’alzinars, brolles i pasturatges La vinya és el conreu predominant hom produeix vi dolç natural dins el sector vinícola de les Costes de l’Aglí i vi de qualitat superior dins el sector de Corberes del Rosselló Hi ha una font d’aigua ferruginosa El poble 188 h agl 1982 398 m alt és en un coster a la part alta del municipi, sota la…

L’antic terme s’estén a la divisòria d’aigües de la Noguera Ribagorçana i del riu de Queixigar, i és accidentat principalment per les serres de Giró 1105 m alt i de Palleroa 1129 m alt —amb el santuari de Palleroa —, a l’extrem nord-occidental de la qual s’alça, a 1229 m alt, el tossal de Monesma, on s’aixequen les ruïnes de l’antic castell de Monesma, que domina el poble de l’Abadia, antic cap del municipi actualment la capitalitat és a Queixigar L’antic terme comprenia, a més, les caseries de Noguero , Puiol i la Torre , i diversos despoblats el de Sant Antoni,…

El 1994 fou ampliat i transformat en Institut Català de Recerca en Ciències Socials ICRECS És l’estructura de recerca de la Universitat de Perpinyà dedicada al conjunt de les temàtiques catalanes, amb branques de llengua i literatura, història i ciències humanes i socials fa especial atenció a la Catalunya del Nord, Andorra i els països de la Mediterrània nord-occidental Ha estat reconeguda per l’Estat francès i és responsable d’un equip doctoral Les investigacions en curs –sobre temes de frontera i les identitats– se centren sobre l’espai català i…

Residu d’un relleu cretaci primitiu, constitueix un bloc aïllat enmig de la plana i culmina prop dels 310 m alt Aplanat i inclinat vers el N, cau bruscament damunt la plana del Ter i a la costa, amb espadats de més de 100 m Les màximes alçades d’W a E són la muntanya d’Ullà 308 m, el Montgrí 301 m, el Montplà 311 m, la Torre Moratxa 218 m i Roca Maura 226 m Dins el mar, les  illes Medes , són la prolongació més oriental del massís Al cim del Montgrí, Jaume II ordenà de bastir el 1294 el castell de Montgrí , del qual queden restes Al vessant nord-occidental hom bastí…