Resultats de la cerca
Es mostren 1321 resultats
brodadura
Música
Ornament consistent en la repetició de la nota principal intercalant-hi, en posició mètrica dèbil, la nota auxiliar a una 2a superior o inferior.
Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises La nota principal és una nota real, i la nota auxiliar, per sinècdoque també anomenada brodadura, sol ser una nota estranya ex 1 S’anomena doble brodadura quan la veu intercala tant la 2a superior com la inferior ex 2 Exemple 2 © Fototecacat/ Jesús Alises
resolució
Música
Moviment melòdic mitjançant el qual una nota dissonant es desplaça cap a una nota consonant situada normalment a una 2a descendent (nota estranya/nota real, consonància/dissonància).
La resolució té lloc sobre el mateix acord en què es produeix la dissonància quan aquesta té un origen contrapuntístic retard, appoggiatura I té lloc sobre el següent acord en què es produeix la dissonància quan aquesta té un origen harmònic 7a, 9a, etc D’altra banda, la resolució pot ser indirecta quan la nota consonant apareix en una altra veu diferent de la que percudia la dissonància, anticipada quan apareix abans que es produeixi el canvi d’acord pertinent o diferida quan la resolució no segueix de manera immediata la dissonància
quilisma
Música
En la notació neumàtica, nota dentegada que forma part d’un grup ascendent i que és nota de pas cap a una virga superior.
Tant la nota antecedent com la virga poden formar part cadascuna de neumes distints Malgrat que pot trobar-se a l’uníson amb la nota precedent, uneix normalment dos sons separats per una tercera
natural
Música
Dit de la nota que no està afectada per cap diesi ni cap bemoll.
Una nota que no rep l’efecte de cap alteració o que rep l’efecte d’un becaire ♮ és una nota natural, és a dir, una nota pertanyent a l’escala diatònica sense alteracions la de les tecles blanques del piano Aquest adjectiu, però, és poc clar quan s’aplica a tonalitats que tenen alteracions constitutives Per exemple, en la tonalitat de fa M, el si♭ és una nota pròpia de la tonalitat és a dir, una nota ’natural’ de la tonalitat mentre que el si ♮ és a dir, el si natural n’és una nota alterada
appoggiatura
Música
Ornament que té lloc quan una part ataca, en posició mètrica forta, una nota estranya, que resol, en posició mètrica dèbil, sobre la nota real situada generalment a una 2a superior o inferior.
Les appogiature es poden dividir bàsicament en breus i llargues Les breus resolen immediatament la nota real, mentre que les llargues ocupen una part considerable del temps de la nota real la meitat si la divisió és binària i dues terceres parts si és ternària Quan l’ appoggiatura s’escriu com a ornament generalment amb una nota petita lligada a la nota principal, el seu valor no queda determinat Se’n poden distingir tres tipus, segons la preparació melòdica de la nota estranya En el primer cas la nota estranya va…
tònica
Música
Primer grau de l’escala heptatònica de la qual és la nota central.
Representa el repòs, en oposició al cinquè grau o dominant, que representa la tensió Dóna el nom a l’escala i és inseparable del concepte de tonalitat Fins al s XVIII rebé els noms de nota principal i de nota final Les composicions del període anomenat clàssic tenen la tònica com a nota final En l’harmonia tonal, l’acord perfecte comença i acaba amb la tònica