Resultats de la cerca
Es mostren 3119 resultats
Reial Club de Golf El Prat

Obert d’Espanya celebrat al Reial Club de Golf El Prat
RC de Golf El Prat
Golf
Club de golf de Terrassa.
Fundat el 1954 al Prat de Llobregat, prengué el relleu del club de Pedralbes quan Barcelona requerí els terrenys per construir la Ciutat Universitària El dissenyador Javier Arana disposà de 27 ha de la finca de la Ricarda i de 50 ha arrendades al Ministeri de l’Aire, al sud de la desembocadura del Llobregat, per a bastir un camp de 18 forats que s’inaugurà el 1956 amb la disputa de l’Obert d’Espanya Durant la dècada de 1970 s’amplià amb 18 forats més A causa de l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, el 2003, es traslladà a Terrassa, on disposa de dos recorreguts de 18 forats…
Societat Coral Colón

Obert Internacional d’Escacs de Sabadell del 2013 organitzat per la Societat Coral Colón
SOCIETAT CORAL COLÓN
Esport general
Entitat cultural i esportiva del barri de la Creu Alta de Sabadell.
Fundada el 1896, en el seu inici era una societat bàsicament lírica, però amb el pas dels anys introduí el vessant esportiu A la dècada de 1940 es creà la secció d’escacs, que guanyà diversos campionats locals, i el 1954 la de tennis de taula En aquella època, al seu teatre també es feren vetllades de boxa, organitzades pel Club de Boxa Sabadell de Educación y Descanso, el secretari del qual, Enric Ramoneda, rebé la medalla d’or al mèrit pugilístic 1954 L’any 1952, la secció d’escacs començà a organitzar anualment la Copa Pedro Balsach El 1963 s’introduí el billar El 1976 absorbí el Club d’…
tub acústic

Vibracions en un tub: 1, obert (a, fonamental; b i c, harmònics); 2, tancat (a, fonamental; b i c, harmònics senars)
© Fototeca.cat
Física
Qualsevol tub de metall o de fusta, de secció quadrada, cònic o bé cilíndric, disposat de manera que l’aire de l’interior pugui vibrar i, així, pugui produir sons.
Les parets del tub són rígides, i a la base hi ha una embocadura per on és insuflat l’aire Això produeix la vibració d’aquest aire, les característiques de la qual depenen fonamentalment de les dimensions i de la forma del tub també varien segons que l’extrem superior sigui obert o tancat Quan l’aire del tub vibra, es produeixen —com en el cas de les cordes— ones estacionàries Si el tub és tancat per un extrem, les ones presenten en aquest punt un node, mentre que a l’extrem oposat apareix un ventre en aquest cas la longitud d’ona λ de la vibració val λ = 4 L, L essent la…
Øresund

Pont d’Øresund, obert a la circulació el 2000
© Silvia Man/imagebank.sweden.se
Estret marí
Estret entre l’illa danesa de Sjaelland i Suècia, que connecta el Kattegat i la mar Bàltica.
D’una llargada de 72 km i de poca profunditat, registra un gran tràfic marítim Hi ha les ciutats de Malmö i Copenhaguen, que des de l’any 2000 estan unides pel pont d’Øresund, una obra d’enginyeria que combina pont i túnel
congost d’Ovarra

El congost d’Ovarra, obert per l’Isàvena al N de la comarca
© Fototeca.cat
Congost
Pas estret per on l’Isàvena fendeix les serres interiors dels Prepirineus meridionals que separen el municipi de les Paüls i del de Beranui (Ribagorça).
Les serres de Vallabriga a la dreta i del Cis formen un anticlinal de calcàries i dolomies molt resistents part damunt dels 1500 m alt, redreçades durant el cretaci superior, que domina les margues eocèniques de la Baixa Ribagorça Entre Alins d’Isàvena i Ovarra el riu s’hi encaixa amb tanta dificultat, que la carretera de Benavarri a Vilaller, que el remunta, hi ha restat deturada fins els anys 1970
túnel del Cadí

Peatge del túnel del Cadí
© Fototeca.cat
Pas subterrani de carretera obert a la serra de Cadí (pròpiament sota el massís del Moixeró).
Té una llargada de 5026 m amb dos carrils de circulació i una banda central de seguretat de 2 m La boca sud, a 1 175 m d’altitud, és situada a l’enclavament de l’Hospitalet, en el municipi de Guardiola de Berguedà, i la boca nord a Urús Baixa Cerdanya, a una alçada de 1 236 m Les obres de la galeria de reconeixement començaren el 1978 i el túnel, amb els seus accessos de Bagà a Bellver de Cerdanya i ramal a Alp, fou inaugurat el dia 29 d’octubre de 1984 L’explotació és en règim de peatge Ultra afavorir les comunicacions entre el Berguedà i la Cerdanya ha obert l’eix del Llobregat…
Museu de les Mines de Cercs

Aspecte del Museu de les Mines de Cercs
© CIC-Moià
Museu
Conjunt museístic situat a la colònia minera de Sant Corneli, al municipi de Cercs (Berguedà), obert al públic l’any 1999.
Està vinculat a la xarxa del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Es tracta d’un conjunt relacionat amb la mineria del carbó que permet recórrer 450 m de galeria en un tren miner, visitar un pis de la colònia ambientat els anys quaranta o conèixer amb l’exposició permanent les característiques socials, econòmiques i culturals d’aquesta activitat L’any 2011 presentà un nou espai museogràfic “L’espectacle de la mina”, basat en recursos audiovisuals i noves tecnologies que mostra als visitants l’última etapa de la mineria del carbó al Berguedà, així com la mineria del segle…
esbocat | esbocada
Badat, obert.
Matroska
Electrònica i informàtica
Contenidor d’arxiu informàtic estàndard de codi obert que pot contenir un nombre il·limitat de dades de vídeo, àudio, imatges o pistes de subtítols en un sol arxiu.
L’objectiu del contenidor Matroska MKV és el de servir com a format universal d’emmagatzematge de continguts multimèdia, com ho fan altres contenidors, com AVI, MP4 o ASF, però amb la diferència que són de codi obert El nom del Matroska està inspirat en la nina russa matrioixca, amb relació a la capacitat d’acollir diferents continguts multimèdia en el seu interior
El Cau Ferrat
Interior del Cau Ferrat
© Fototeca.cat
Museu
Museu obert el 1933 a partir de la casa taller instal·lada per Santiago Rusiñol, a Sitges, el 1894.
La seva collecció de ferros vells catalans i castellans dels segles XIII-XX, dipositada al taller barceloní d’ Enric Clarasó vers el 1890, fou traslladada 1894 pel mateix Rusiñol a Sitges, a dues cases de pescadors, damunt unes roques arran de mar, ampliades i convertides en museu per l’arquitecte Francesc Rogent El mateix any hi aportà dues obres d’El Greco, Les llàgrimes de la Magdalena i Sant Pere penitent , adquirides a París i traslladades processionalment Al tombant dels segles XIX-XX Rusiñol hi incorporà l’obra pròpia i obres de la majoria dels seus companys de generació pintures i…