Resultats de la cerca

Militar, collaborà al Diario de Barcelona i al “Correo Literario y Mercantil”, de Madrid, amb les inicials JAS Amb altres socis promogué la Biblioteca de conocimientos humanos i el Diccionario geográfico universal , editats per Bergnes de las Casas, i hi collaborà Publicà unes odes dedicades a l’actor García Luna, al compositor Marià Obiols i a la reina governadora, i edità obres didàctiques, històriques i traduccions, com les Heroidas d’Ovidi 1835

Estudià jurisprudència a Londres i es donà a conèixer com a poeta amb Odes and Epistles 1806 i els poemes satírics Corruption i Intolerance 1808 Anà a Itàlia i fou amic de Byron, mort el qual contribuí a fer conèixer la seva obra La poesia de Moore, romàntica, desenvolupa una temàtica oriental Lalla Rookh, 1817 i una altra de caire patriòtic militant, fonamentada en el poble i la tradició irlandesa Irish Melodies , 1808-34, algunes de musicades per ell mateix amb notable èxit

Formà part del moviment dadà i fundà, amb ABreton i LAragon, la revista surrealista Littérature 1919, on publicà, també en collaboració amb Breton, Les champs magnétiques 1920 Dels seus llibres poètics cal remarcar Aquarium 1917, Rose des vents 1920, Odes 1945, Chansons 1949, Vous m'oublierez 1967, Poèmes retrouvés 1918-1981 1982, etc Conreà també el periodisme, la novella i l’assaig Guillaume Apollinaire 1928, Charles Baudelaire 1931, Essai sur la poésie 1950, Alfred de Musset 1957, Écrits sur la peinture 1980, etc

La seva actuació fou decisiva, en el terreny teòric i doctrinal, en la introducció dels ideals renaixentistes a Portugal Escriví la tragèdia A Castro 1587, sobre els amors d’Inês de Castro i Pere I Conreà la comèdia clàssica Bristo i Cioso 1622 La seva obra lírica fou aplegada sota el títol de Poemas lusitanos 1598 se'n destaquen els seus sonets, d’inspiració petrarquista, i les odes, gènere que introduí a Portugal Per la seva passió nacionalista i per la consciència del seu deure cívic com a poeta, s’anticipà a Camões

Inicià la seva formació a Armagh, i després l’amplià al Royal College of Music de Londres amb mestres com ChV Stanford i F Taylor El 1888 fou contractat com a professor d’harmonia al mateix centre, càrrec que combinà amb el de professor resident de diferents colleges de Cambridge Quan morí, Stanford el succeí Compongué opéras comiques - Pickwick Papers 1922-, odes i obres vocals amb acompanyament instrumental, interpretades als festivals anglesos de Leeds i Hovingham A més, publicà estudis sobre la cançó popular irlandesa i també obres religioses

Fill i hereu de Ramon de Siscar i Fernández-Calderón Advocat, el 1859 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí una traducció castellana de les Geòrgiques de Virgili, publicada el 1881, i diversos treballs d’història Collaborà en la Illustració Catalana i el Calendari Català amb traduccions catalanes d’odes d’Horaci Publicà La iglesia parroquial de Agramunt 1880, La carta puebla de Agramunt 1884 i, amb pseudònim, El primer libro impreso en Tarragona en 1484 1887 Bibliòleg, reuní també una interessant collecció de numismàtica

Fill d’uns esclaus emancipats, nasqué lliure, anà a escola a Roma, i després, a Atenes, acabà la seva formació, com solien fer només els fills de bones famílies Allí féu de tribunus militum amb l’exèrcit de Brutus, però a la batalla de Filippos 42 aC la seva inèpcia per a la guerra restà manifesta i tornà a la casa paterna, on les confiscacions havien fet minvar les propietats antigues Escriví versos, emparat pel sou modest del càrrec oficial de scriba quaestorius Als voltants de l’any 38 aC entrà dins el cercle artístic de Mecenes, per mitjà del seu comú amic Virgili, que els havia…

Participà en la tertúlia literària de la Fonda de San Sebastián, moderadament neoclàssica i concorreguda per Cadalso i López de Ayala Fou professor de retòrica del Colegio Imperial Escriví La petimetra 1762, que, precedida d’una Disertación sobre les tres unitats del teatre clàssic, aspirava a modificar el gust imposat pel teatre castellà barroc, que també criticà en els tres opuscles sobre Los desengaños del teatro español 1764 Escriví tragèdies Lucrecia 1763, Hermesinda 1770, única que fou representada, i Guzmán el Bueno 1764 Les Poesías , recollides pel seu fill Leandro i publicades a…

Organista de Westminster el 1669 Succeí Pelham Humfrey com a mestre de cor de la capella reial Mestre de capella de la catedral de Sant Pau i compositor de la capella reial, escriví quatre suites per al clavecí 1698, tretze services complets, 110 anthems , peces per a orgue, salms i odes de les quals destaca Begin the Song , dedicada a santa Cecília el 1684, i l' Ode on the Death of Mr Henry Purcell Conreà indistintament la full anthem God is Our Hope and Strength , a vuit veus i la verse anthem God Spake Sometime in Visions , per a solistes, cor i orquestra Cap al 1682…

El 1750 fou cridat a Zuric per JBodmer, i el 1751 passà a Dinamarca, on Frederic V li oferí una paga fixa Hi publicà el primer volum de Der Messias 1751 versió completa, 1773, poema en 20 000 versos, on, damunt l’acció èpica i la descripció de les figures, domina un lirisme optimista i exultant, que influí Goethe, Schiller i Hölderlin Contribuí a la introducció de l’hexàmetre en la poesia alemanya Els versos lliures de les Oden ‘Odes’, 1771, d’influència pindàrica, enclouen temes clàssics tractats amb una òptica que anuncia el Romanticisme Die Frühlingsfeier ‘La festa primaveral…