Resultats de la cerca

Fou la primera manifestació que tingué Barcelona d’una organització simfònica Sorgí per iniciativa dels professors de l’Orquestra del Liceu, que es constituïren en Societat de Concerts el 1880 Organitzaren sèries de concerts simfònics dirigits per directors locals -com Eusebi Dalmau i Cosme Ribera- i forasters -entre d’altres, Jesús Monasterio i Ferdinand Hiller- L’orquestra de la Societat de Concerts no arribà a consolidar-se, ja que al cap de tres anys cessà l’activitat

Derrotà Catilina prop de Fiesole i, a Hispània, com a legat de Pompeu 54-49 aC, combaté Cèsar en la campanya d’Ilerda fins que fou derrotat i hagué d’abandonar la província En morir Pompeu, fou un dels millors generals que organitzaren la resistència a l’Àfrica i vencé Cèsar amb la cavalleria dels númides a la batalla de Ruspina 46 aC Poc després, derrotat a Tapsos, s’occí o es féu occir per Juba

Formaren cèllules arreu de Catalunya amb una finalitat moral i patriòtica, però sense lligam amb cap partit polític Organitzaren actes, aplecs i desfilades i reivindicaven l’esperit cristià i la puresa de la llengua En fou secretari Josep Serra i Ullastrell i el portaveu era la revista Àmfora Sumaren alguns milers d’afiliats i les noies duien com a distintiu una caputxa blanca El moviment fou dissolt per una ordre del 1923 del governador civil nomenat per la Dictadura de Primo de Rivera

Originàriament són episcopalianes l’Església anglicana i altres esglésies protestants que en depenen històricament Hom troba llurs antecedents en el conciliarisme i, més especialment, en l’episcopalisme, en tant que moviments que expressen un rebuig formal de la monarquia papal Els episcopalians s’organitzaren, a l’Estat espanyol, amb la fundació a Madrid de l’Església Espanyola Reformada Episcopal per Joan Baptista Cabrera i Ibarz, que en fou el primer bisbe 1896 Als Països Catalans, hi ha un prevere a la parròquia de Sabadell

Fou fundat el 1964 amb seu a la platja de Cambrils, on una seixantena de famílies compraren el local social de l’entitat En una primera etapa, els socis es dedicaren al rem competitiu i organitzaren dues edicions de la baixada a l’Ebre amb iols amb timoner, sota la denominació de Curses Iberus Marenostrum Els darrers anys preval la pràctica de la vela lleugera Els presidents de l’entitat han estat Andreu Pujol, Ismael Boj, Francesc Xavier Capdevila, Miquel Caelles, Miquel Garcia i Anton Brufau

S'installà a la zona universitària, en un edifici de l’arquitecte J López de Asiaín inaugurat el 1979 Posseïa obres de pintors i escultors actius a l’Estat espanyol durant el s XX Poc atès durant la dictadura, a la dècada de 1980 dugué a terme una política d’adquisició d’obres representatives de l’art espanyol contemporani i s’hi organitzaren diverses exposicions temporals, però el 1987 fou suprimit i els seus fons transferits al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía

Els Comités de Huelga Estudiantiles foren el seu front d’estudiants i els Comités de Huelga Obreros, el d’obrers, essent coneguts com CHE-CHO De tendència “mao-espontaneista”, eren partidaris de la vaga general revolucionària com a pas previa la insurrecció armada i a la presa de poder El 1969 organitzaren l’assalt al rectorat de la Universitat de Barcelona A l’estiu de 1970 una part dels membres abandonà el partit i la resta constituí el Partido Comunista Proletario Editaren Hoz y Martillo , Acción Proletaria i El Bolchevique

Durant l’edat mitjana els brodadors o les brodadores treballaven al servei de l’església o de la cort Al s XV, a Barcelona s’integraren a la confraria dels freners i alguns d’ells formaren veritables dinasties, com els Sadurní A València estigueren units amb els armers A Mallorca s’organitzaren, el 1512, conjuntament amb els pintors, sota la confraria de Nostre Dona de la Clastra Més tard, el 1578, s’uniren al gremi dels escultors, i el 1602 se separaren dels pintors La confraria desaparegué el 1651 per decadència de l’ofici

Els calderers eren menestrals que, a Barcelona, formaven gremi ja el 1395 com una especialitat dels ferrers, amb els quals estaven sovint units en gremis mixts del s XIV al XIX A València els calderers, importants des de Jaume I, no s’organitzaren corporativament fins al s XIV o XV A les petites ciutats i viles formaven un sol cos amb altres oficis del ferro, agrupats en els gremis de Sant Eloi Decaigueren completament a partir del s XVIII, tot i que a València publicaren noves ordinacions reimpreses el 1819

Fou un dels dirigents de les societats secretes que organitzaren la insurrecció contra la dominació espanyola El 1896 prengué part a l’aixecament, però hagué de sotmetre's pacte de Biac-na-bató , 1897 i s’exilià a Hong Kong Després de la revolució del 1898, presidí l’efímera República Filipina El 1901 fou empresonat pels nord-americans, amb els quals abans havia collaborat contra Espanya Durant la Segona Guerra Mundial organitzà un partit feixista filojaponès el 1945 caigué a les mans dels nord-americans, però, poc temps després, fou alliberat pel govern filipí