Resultats de la cerca

Debutà en competicions i torneigs provincials de tir amb carrabina al voltant del 1910 Fou membre del Tiro Nacional de Barcelona i des dels seus inicis s’involucrà en tasques directives Fou vocal, jutge de camp i, des del 1920, secretari del club, càrrec que ostentà durant més de trenta-cinc anys Després de la Guerra Civil, acompanyà la delegació de Barcelona als Campionats d’Espanya de tir i fou jutge de tir estatal A mitjan anys cinquanta, essent propietari del carnet número 1 de Tiro Nacional de Barcelona, fou nomenat secretari d’honor del club

Enginyer industrial, fou membre del Centre Excursionista de Catalunya S’interessà pel massís del Garraf i el riu subterrani que surt per la cova de la Falconera Fundà Mines i Aigües de Begues SA i es dedicà a inspeccionar tot el massís del Garraf 1923-28 Explorà una quarantena de cavitats, la majoria inèdites, i fins l’any 1950 ostentà el rècord de profunditat estatal aconseguit a l’avenc de la Ferla Feu expedicions a França, Bèlgica, Itàlia i els EUA, entre d’altres Publicà diversos treballs, que reuní amb el títol genèric Sota el Massís del Garraf

S’installà a Barcelona i nedà a les files del Club Natació Barcelona L’any 2008 fou campió de Catalunya en 50 i 100 m lliure i en 50 m papallona D’altra banda, fou campió d’Espanya d’estiu en 100 m lliure 2009 i campió d’Espanya d’hivern en la mateixa prova 2010 També el 2010 guanyà la medalla de plata en 200 m lliure al Campionat de Catalunya i la medalla d’or en 4 × 100 m lliure Ostenta el rècord del Circuit Català de Trofeus de Natació de 100 m lliure en piscina de 50 m 2009

El patrimoni familiar dels Manuel tenia el centre a les comarques orientals de Castella la Nova, frontereres amb la corona d’Aragó Alarcón i Villena Tingué la màxima vitalitat a la segona meitat del s XIV, amb Joana Manuel Joana II de Biscaia , en la qual, a més del ric patrimoni de la seva família paterna, revertiren, per part de la seva mare, els antics i poderosos llinatges de Lara i de Biscaia Una branca collateral del llinatge, que descendia de Sanç Manuel, fill de l’infant Manuel, ostentà el títol de comte de Carrión i d' adelantado del regne de Múrcia

El primer que fou hoste de correus, elegit per terna, el 1539, fou Antoni Joan Ferran , que aconseguí de Carles V, el 1555, que nomenés mestre de correus de Catalunya el seu fill Antoni Joan Ferran , i el 1565 Felip II confirmà la succcessió al fill d’aquest, també anomenat Antoni Joan Ferran , i el càrrec continuà com a patrimoni de la família, amb el suport de la confraria d’en Marcús i malgrat l’hostilitat dels Tassis El 1610 fou nomenat Felip Ferran i Alcate mort el 1662, fill de l’anterior, que arribà a una conciliació amb el comte de Villamediana Tassis El 1662 passà a Antoni Ferran , i…

Es formà al planter del Futbol Club Barcelona, amb el qual fou campió d’Espanya juvenil, i jugà al Barcelona Atlètic, el Sant Andreu, el Badalona i l’Europa Com a entrenador començà al futbol de base del Reial Club Deportiu Espanyol, dirigí l’Espanyol B i es feu càrrec del primer equip després de la cinquena jornada de la temporada 2002-03, en substitució de Juande Ramos En la catorzena jornada fou rellevat per Xabier Clemente També ha dirigit l’Hospitalet 1996-97, 2004-06, club amb què ostenta el rècord de partits a la banqueta 261, el Sabadell 2006-09 i la Gramenet 2010-11

Com a empresari, el 1977 fundà l’associació empresarial de la petita i mitjana empresa PIMEM de Menorca, de la qual fou president entre el 1989 i el 1991 Començà la seva activitat política durant els anys seixanta quan ingressà a l’Agrupació Democràtica Menorquina El 1979 fou elegit batlle d’Alaior i nomenat conseller d’indústria del Consell Insular de Mallorca El 1991 ingressà al Partido Popular i fou nomenat conseller de comerç i indústria del govern de les Illes Balears, càrrec que ostentà fins el 1995, any en què assolí la presidència del Consell Insular de Mallorca, que mantingué fins el…

Cursà estudis mercantils El 1983 ingressà a Convergència Democràtica de Catalunya, i el mateix any fou elegit regidor de Mollerussa Posteriorment ha estat alcalde de la ciutat 1987-99, president de la Diputació de Lleida 1990-99, i vicepresident 1987-96 i president 1996-99 de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques ACM Membre del Congrés dels Diputats per CiU 1993-94 i diputat del Parlament de Catalunya des del 1999, ostentà el càrrec de conseller d’Agricultura, Ramaderia i Pesca del Govern de la Generalitat de Catalunya 1999-2003 Els primers mesos de l’any 2001 hagué d’afrontar la…

En foren membres fundadors, entre d’altres, AMBadia i Margarit, JTorres, VPitarch, GPuig, FVallverdú, LlVAracil, DJBernardó, JCarbonell, J Martí i Castell, AMoll i MReixach, alguns dels quals tingueren un paper destacat en el Congrés de Cultura Catalana 1976, en el II Congrés Internacional de Llengua Catalana 1986 i en la formulació de les noves polítiques lingüístiques als Països Catalans durant els anys vuitanta Des del 1977 publica la revista Treballs de Sociolingüística Catalana Des del 1991, té un representant al Consell Social de la Llengua Catalana Antoni MBadia i Margarit i Francesc…

Membre de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell des del principi de la dècada de 1960, guanyà la Volta Aèria a Catalunya 1966 acompanyant Julián Bermejo També participà en diverses edicions de la Vuelta Aèria a Espanya El 1971 assumí la secretaria general de l’Aeroclub de Sabadell, càrrec que ostentà durant vint-i-cinc anys Entre altres responsabilitats, fou director de la Volta Aèria a Catalunya El 1973 realitzà l’històric raid aeri de Barcelona a l’illa de Bali acompanyat d’Antoni Almirall Sobrevolà vint-i-nou països amb un avió monomotor i recorregué 32000 km en trenta-nou etapes El 1992 rebé la…