Resultats de la cerca

Elegit gràcies al grup dels Crescenzi, canonitzà primera vegada en la història Ulric d’Augsburg Afavorí la reforma cluniacenca Enemistat amb els Crescenzi, hagué de cridar Otó III, però morí poc abans que aquest arribés a Roma

Corregnà amb el seu pare Berenguer II a partir del 956 El 961 fou vençut per Otó I cridat a Itàlia per Joan XII, el qual s’apoderà del reialme i es coronà emperador Morí exiliat a Constantinoble

Elevat al poder de molt jove, no menà una vida gaire exemplar Per defensar-se de Berenguer II cridà Otó I, que coronà emperador Aquest li atorgà el privilegi otonià, que ratificava els Estats Pontificis Fou deposat per un sínode romà

L’emperador Otó I li encomanà la defensa de la frontera oriental contra els eslaus, els vendes i els polonesos i li atorgà el títol de marcgravi 937 Creà un gran estat entre l’Elba i l’Oder, que originà el Brandenburg

Succeí el seu pare Leopold de Baviera en la regència de l’estat i, a conseqüència de la follia del monarca Otó, en fou proclamat rei En produir-se la revolta bavaresa 1918, que culminà en la proclamació de la república, abandonà el tron

Mencionada per primera vegada el 997 en una carta imperial d’Otó III, el 1251 passà sota el domini directe dels ducs de Saxònia El març del 2010, el canvià oficialment el nom de Belzig per l’actual Destaquen el castell d’Eisenhardt 1251 i l’església romànica de Santa Maria segle XIII 

Cap de l’oposició antiimperial a Itàlia, a la mort d’Otó III fou elegit rei d’Itàlia i coronat a Pavia 1002 El 1003 derrotà l’emperador Enric II, però fou vençut l’any següent El 1004, abandonat pels feudataris i amenaçat per Enric II, es retirà al monestir de Fruttuaria

Seguint l’exemple del seu pare Konstandinos, dirigí la revolta contra els turcs 1821 Collaborador de Ioannis Kapodístrias , s’oposà a la regència d’Otó I i fou empresonat Arribada la majoritat del monarca, aquest l’alliberà i el nomenà conseller d’estat Escriví una història de la Grècia contemporània del 1770 al 1836

Fill del rei Robert I, féu costat al rei Lluís IV, però més tard es declarà duc independent Perduda l’aliança amb l’emperador Otó I, tornà al vassallatge de Lluís IV, l’accessió al tron del fill del qual, Lotari I, no pogué evitar Afegí als seus territoris Aquitània i el ducat de Borgonya

Convertida en seu d’un bisbat per Otó I 968, fou capital del ducat de Saxònia-Merseburg 1656-1738 i annexada després per Prússia 1815 L’aspecte de la ciutat és presidit per la catedral començada el 1015 i el castell, una construcció del gòtic tardà Gran centre industrial de productes químics i construccions mecàniques Fàbrica de cellulosa