Resultats de la cerca

La seva carrera es desenvolupà en bona part a redós del Gran Teatre del Liceu, on participà en l’estrena, el 1899, de Tristany i Isolda El 1905 intervingué a Lohengrin , al Teatre Tívoli, i en l’estrena al Liceu de Die Meistersinger von Nürnberg 'Els mestres cantaires de Nuremberg' El 1911 interpretà, en un concert que es feu al Gran Teatre del Liceu, La valquíria , el primer acte de la qual fou cantat en català Intervingué als concerts del 1913 celebrats al Palau de la Música Catalana amb motiu del centenari del naixement de R Wagner Fou un dels cantants que participà en l’estrena de…

En sortiren 704 números Es presentava inicialment com a l’òrgan oficial de l’Associació Nacional de Radiotelefonia, a partir de l’any 1929 com a òrgan oficial d’Unión Radio, l’Emisora Ràdio Barcelona i l’Associació Nacional de Radiodifusió i, a partir del 1930, només de Ràdio Barcelona Hi collaboraren, entre d’altres, E Ferrer, J Arraràs, E Rifà, J M de Guillén, A Robert, E Graells, A Gual, J Montero, J López Fando, S Raurich, J Sánchez-Cordovès, J Torrents, J Navarro, J Udina i J Cuesta Ridaura Es feu ressó d’un bon nombre de novetats tècniques del món cinematogràfic i relacionà la…

Vida Compaginà els estudis d’història de l’art a la Universitat de Barcelona amb el batxiller de teologia i els estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Barcelona El 1977 s’endinsà en la recerca musicològica, i el 1983 es doctorà amb una tesi sobre El fet musical a la Barcelona Modernista Des del 1987 és professor al departament d’història de l’art de la Universitat de Barcelona, on dirigeix un doctorat de musicologia i el Grup de Recerca Història de les associacions corals a Espanya Ha collaborat en nombroses publicacions musicals, com ara la "Revista Musical Catalana", "…

Estudià cant, solfeig i piano a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb el mestre Canals i la professora Elisa Vázquez Posteriorment aprengué harmonia i composició amb el mestre Josep Barberà El 1923 guanyà un premi a les Festes de la Poesia i la Música convocades per l’Orfeó Gracienc Intervingué com a solista en les activitats de l’Associació Obrera de Concerts Destacada liederista, també interpretà, amb èxit, cançons de compositors catalans contemporanis Actuà en nombrosos concerts amb orquestra Destacà en el Festival Pahissa 1927 i el 1929 intervingué en les…

Un dels primers directors titulars de l’època fundacional fou el músic i compositor Marià Obiols, director també del Conservatori del Liceu Fou pràctica habitual cridar directors invitats de prestigi, i han passat pel seu podi figures tan destacades com Giovanni Bottesini, Franco Faccio, Albert Coates, Richard Strauss, Igor Stravinsky, Arturo Toscanini, Georges Sebastian, Manuel de Falla, Otto Klemperer, Hans Knappertsbusch, i un llarg etcètera, sense oblidar els grans directors catalans com Joan Manén, Joan Lamote de Grignon, Jaume Pahissa, Pau Casals o Antoni Ros Marbà Les…

Estudià amb Lluís Millet, Enric Morera i Jaume Pahissa i amplià els seus estudis amb Paul Dukas, a París Es dedicà a l’ensenyament de piano, violí, harmonia, composició i instrumentació Fou director d’orquestra de l’Associació Catalana d’Artistes —de la qual fou fundador 1920— i de l’orfeó Schola Cantorum, de Gràcia Dirigí l’Agrupació Coral de Música Antiga Durant la República fou president de la Federació de Sindicats de Músics de Catalunya Entre les obres que escriví destaca un Trio en sol menor per a corda, la Sonata en re menor per a violí i piano, un Scherzo simfònic, la…

El noucentisme s’oposa al Romanticisme, al modernisme i als corrents d’avantguarda posteriors per la seva cerca d’una mesura d’arrel clàssica Enfront dels excessos expressius i de la fantasia incontrolada de moviments contemporanis, els noucentistes cercaven un art racional i lúcid, atent també a les coses petites de la vida quotidiana En música la paraula no és tan utilitzada, però és evident que determinats compositors catalans de l’època escriviren la seva música, o una part, partint d’ideals anàlegs Potser el cas més clar el representa l’òpera El giravolt de maig , d’Eduard Toldrà, amb…

Situació Una vista dels escassos vestigis que han restat d’aquesta capella J Pahissa Les restes de la capella de Sant Marçal es troben a ponent de Castellciuró i del camí de Santa Creu d’Olorda Mapa 36-16420 Situació 31TDF190846 Per arribar-hi cal anar fins al capdamunt del carrer Antoni Gaudí, on comença la carretera de Vallvidrera llavors s’agafa un corriol que, seguint la mateixa direcció, passa per sobre un torrent fins a arribar a una cruïlla En aquest punt se segueix un altre corriol que va per sota d’una conducció elèctrica i puja fins a un turó on trobarem un bosquet de…

Situació Capitells esculpits amb elements de tipus vegetal estilitzats J Pahissa A la serra de Collserola, a mig camí entre Molins de Rei i Santa Creu d’Olorda Mapa 36-16420 Situació 31TDF196867 Per arribar-hi cal agafar la carretera que partint de Molins de Rei es dirigeix a Santa Creu d’Olorda i a l’alçada del quilòmetre 2 l’església és visible des de la carretera Història Segons un document de l’any 1143 l’església de Sant Bartomeu de la Quadra, dita d’Olorda en els documents antics, era sufragània de la parròquia de Santa Creu d’Olorda Pocs anys després, en el testament…

Pretenia incorporar sectors conservadors al republicanisme El signants del manifest fundacional foren Felip de Solà i Cañizares, Andreu Sanahuja, Gonçal de Reparaz, J Martorell i Josep de Ros En les eleccions municipals de 1931 Solà fou escollit regidor per Barcelona i Francesc Costa per Lleida en coalicions republicanosocialistes Al mes següent, una Junta General Extraordinària 11/V/1931 del Consell central aplegà G de Reparaz, Salvador Lluc Sobiranas, Josep M Marquès, A Sanahuja, F de Solà, Josep M Portes, Antoni Jaumeandreu, Josep M Catasús, Rafael García Fando, Marià Heuras, Joan B Viver…