Resultats de la cerca
Es mostren 481 resultats
muguet
Patologia humana
Afecció consistent en unes plaques de color blanc perlat, que es presenta generalment en la mucosa lingual i bucal dels infants i dels vells mal alimentats.
Es produeix per l’exaltació de la virulència de determinats gèneres de fongs paràsits Candida albicans
hematofàgia
Patologia humana
Nutrició a base de sang.
És pròpia d’alguns paràsits de l’home xinxes, puces, polls, etc i d’altres animals
resistència ambiental
Ecologia
Conjunt de factors ambientals que, en un moment determinat, fan que el creixement d’una població natural no atenyi el màxim teòric, establert en les condicions que regeixen en la fase exponencial de la corba de creixement.
Aquests factors solen ésser l’amuntegament, els paràsits, les malalties, competències intraspecífiques i interespecífiques, els depredadors, etc
virulent | virulenta
Patologia humana
Maligne, summament patogen, molt nociu, dotat d’un gran poder d’invasió i de desenvolupament.
Tractant-se de paràsits, hom els té per més virulents com més gran és llur poder patogen
àpodes
Carcinologia
Ordre de crustacis cirrípedes que comprèn individus mancats de closca, d’apèndixs toràcics i d’anus, amb el cos vermiforme i dividit en anells per una sèrie de constriccions.
Són hermafrodites i paràsits d’altres crustacis Tots els representants de l’ordre pertanyen al gènere Proteolepas
Víctor Babes
Biologia
Metge i microbiòleg romanès.
Demostrà la penetració de diversos bacteris a través dels teguments animals Descobrí els esporozous paràsits dels glòbuls sanguinis
auricularials
Micologia
Ordre de basidiomicets, de la subclasse de les fragmobasidiomicètides, que comprèn fongs primitius, generalment gelatinosos, caracteritzats per llurs heterobasidis septats transversalment i llur vida generalment saprofítica.
Comprèn dues famílies, la de les septobasidiàcies , amb fongs paràsits o simbionts d’insectes, i la de les auriculariàcies
oomicetals
Micologia
Ordre de fongs de la classe dels ficomicets que presenten el miceli sifonal i zoòspores amb un flagel llis i l’altre plomós.
Tenen reproducció sexual i asexual Hi ha espècies aquàtiques i terrestres Algunes són paràsits dels peixos i de les fanerògames
triquiuroïdeus
Zoologia
Ordre de nematodes proveïts d’òrgans sensorials caudals, de caràcter quimioreceptor, anomenats fasmidis.
Els manquen òrgans adhesius caudals Tenen òrgans sensitius orals, molt poc desenvolupats en canvi, l’aparell excretor és molt desenvolupat La boca és sense llavis, i la faringe és molt prima En estat adult són paràsits del tub digestiu de l’home L’espècie Trichiuris trichura habita al budell gros i al recte, amb el cos endossat dins la mucosa intestinal i l’extrem cefàlic lliure en la cavitat La femella fecundada pon cada dia de 2 000 a 6 000 ous, que surten amb els excrements i, si cauen en un terreny humit i temperat, es desenvolupen i produeixen embrions, que poden ésser…
mixosporidis
Zoologia
Ordre d’esporozous de la subclasse dels neosporidis que es caracteritzen per les espores que presenten, de formes i mides variades, amb membranes de 2, 4 o 6 valves i 1, 2, 3 o 4 corpuscles polars.
Són paràsits de peixos, i rarament d’amfibis i de rèptils Poden provocar epidèmies greus, com el Myxobolus pfeifferi , que infecta els barbs